El Parlament de Catalunya, amb el suport de Junts pel Sí (JxSí) i la CUP i en absència dels diputats de Ciutadans, el PSC i el PPC, va aprovar la llei del referèndum per emparar la votació anunciada per a l'1 d'octubre, en un dels debats més tensos i maratonians de la història del Parlament. Després d'una tramitació exprés executada en un sol dia, encara que entorpida per un crispat pols procedimental des de les nou del matí entre les forces independentistes i l'oposició, que va obligar a suspendre el ple mitja dotzena de vegades per reunir la mesa del Parlament, el debat sobre la llei de referèndum va acabar cap a dos quarts de deu de la nit amb la votació final. La llei va obtenir 72 vots a favor dels grups independentistes de JxSí i la CUP i del diputat no adscrit Germà Gordó, cap en contra i 11 abstencions de Catalunya Sí que es Pot, mentre que els diputats de Ciutadans, el PSC i el PPC van abandonar l'hemicicle, com havien anunciat, abans de la votació. Al matí, els lletrats del Parlament havien registrat un informe adreçat a la Mesa del Parlament en què alertaven que la tramitació de les lleis de ruptura xoca amb els advertiments del Tribunal Constitucional i retreien la utilització de l'article 81.3 del reglament per aprovar-les.
Al final de la votació, els diputats de les forces independentistes i els membres del Govern es van aixecar dels seus escons per cantar Els Segadors, acompanyats per una nodrida representació sobiranista a la tribuna de convidats, entre ells l'expresident de la Generalitat Artur Mas i els presidents de l'ANC, Jordi Sánchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.
Abans de procedir a la votació, els diputats de Ciutadans, el PSC i el PPC van abandonar l'hemicicle en senyal de protesta i, a més, els populars van deixar sobre els seus escons banderes catalanes i espanyoles.
Després, la diputada de Podem Àngels Martínez es va aixecar per anar a retirar les ensenyes espanyoles, encara que va ser renyada per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que va instar els uixers de la cambra a reposar les banderes.
El president del Govern, Mariano Rajoy, va demanar ahir a la nit mateix un informe urgent al Consell d'Estat sobre la llei del referèndum per poder presentar avui un recurs contra aquesta iniciativa al Tribunal Constitucional.
Per part seva, la presidenta del grup parlamentari de Ciutadans (Cs), Inés Arrimadas, va anunciar una roda de contactes amb la resta de grups de l'oposició per impulsar una moció de censura contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Arrimadas va argumentar que l'objectiu no és que ella es proposi com a candidata a presidenta, sinó que vol que es convoquin eleccions al Parlament per evitar el «xoc de trens». La cap de l'oposició pretén, així, «tornar la veu als ciutadans amb garanties, urnes i cens de veritat».
La líder de Cs, que no es va marcar terminis per aconseguir els suports -«anem a pams»-, es va mostrar optimista de cara a aconseguir els suports necessaris per, en primer lloc, poder presentar la moció de censura i, després, poder-la guanyar i convocar les eleccions.
Les discrepàncies internes de CSQP es van visibilitzar de forma explícita durant el debat de la proposició de llei. Els diputats de la coalició d'esquerres Albano Dante Fachin, Joan Giner, Àngels Martínez Castells (Podem), i també Joan Josep Nuet (EUiA) van abandonar el ple després que el portaveu parlamentari del grup, Joan Coscubiela, es negués a repartir el temps d'intervenció del grup, tal com va demanar Giner a la presidenta del Parlament.
Dictamen polèmic
Hores abans, la mesa del Parlament havia rebutjat la petició dels grups parlamentaris de Cs, PSC i PPC per demanar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) per a la llei del referèndum. Forcadell va explicar que entenia que el ple del Parlament havia eximit aquest tràmit de recórrer al CGE. A més, durant una nova reunió de la Junta de Portaveus -prèvia a la de l'última mesa-, la presidenta del Parlament hauria negat la paraula al lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, segons fonts de Cs, PSC i PPC, que hauria demanat intervenir.
El Consell de Garanties Estatutàries havia emès un acord en resposta a les peticions que PSC i Cs havien fet per demanar-li un dictamen sobre la llei del referèndum, després que la mesa del Parlament hagués rebutjat al matí tramitar aquesta reclamació d'informe. L'ens consultiu reconeixia en el seu escrit el dret dels diputats i dels grups parlamentaris a demanar un dictamen sobre qualsevol llei, i per tant també de la del referèndum. Però tot i això, remarcava que el reglament estableix que és la Mesa del Parlament qui ha de tramitar la sol·licitud.
Per part seva, el secretari general del Parlament, Xavier Muro, va donar ordres als serveis de la cambra de no publicar al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya la proposició de llei del referèndum, que després sí va acabar sent publicada amb l'aval de Junts pel Sí.
