El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, va dictar un ofici en el qual ordena als màxims responsables dels Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacionalque, en el marc de les seves funcions de policia judicial, elaborin atestats en «qualsevol actuació d'autoritats, funcionaris públics o de particulars» dirigida a «l'organització del referèndum», i que intervinguin «els efectes del delicte»: urnes, paperetes o altres materials. Maza va remetre els escrits al fiscal superior de Catalunya i als quatre fiscals en cap provincials.

En l'ofici, el fiscal fa un repàs dels pronunciaments dels últims mesos del Tribunal Constitucional (TC), i conclou que «la falta de competència» de Catalunya per «convocar consultes, fins i no tot no referendàries, que tractin sobre qüestions que afecten l'ordre constituït i al fonament mateix de l'ordre constitucional, és un notori i, indubtablement, de coneixement indiscutible per part de tots aquells que tenen alguna responsabilitat pública». Per això, «queda fora de tot dubte la il·legalitat de qualsevol acte dirigit a la celebració del referèndum», afirma.

A més, Maza afegeix que «la notorietat de la prohibició» dels actes relacionats amb el referèndum fa que qualsevol conducta d'autoritats, funcionaris públics o particulars dirigida a aquest fi pugui ser constitutiva dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics.

L'ofici inclou que tant el fiscal superior de Catalunya com els provincials remetran instruccions particulars en el mateix sentit «si tenen coneixement de qualsevol acte concret» a la demarcació «dirigida a l'organització» de l'1-O.

En paralel, la Fiscalia va demanar el tancament dels webs a través de les quals s'està impulsant i donant «una aparença de cobertura legal» al referèndum i que imposin fiances si és necessari als membres del Govern per assegurar les seves responsabilitats pecuniàries. També reclama que s'adverteixi als alcaldes i a tots els mitjans de comunicació públics i privats perquè no insereixin publicitat o propaganda sobre l'1-O.

Les dues querelles de la fiscalia

D'altra banda, la Sala d'Admissió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va admetre a tràmit les dues querelles presentades per la Fiscalia Superior de Catalunya contra tots els membres del Govern i cinc dels set membres de la Mesa del Parlament per la convocatòria de l'1-O.

Una de les querelles va dirigida contra el president Carles Puigdemont i la resta del Govern per desobediència, prevaricació i malversació, un últim delicte aquest que implica penes de presó, per entendre que el Govern fa un «ús il·legal de fons públics» amb el referèndum. A la querella, la Fiscalia justifica la inclusió del delicte de malversació de cabals públics perquè el Govern posa en marxa un procediment, el referèndum, «que generarà un important despesa pública» i i amb la seva actuació possibiliten «portara terme un acte» que és «constitutiu de delicte». Quant al delicte de prevaricació, acusa el Govern de pretendre l'«oberta i deliberada derogació» de la Constitució. Respecte al delicte de desobediència, el fiscal recorda que han estat «especialment advertits» del deure «d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposés ignorar o eludir els mandats» del Constitucional.

La segona querella va contra la presidenta el Parlament, Carme Forcadell, i els quatre membres de la Mesa que van votar admetre les lleis de ruptura «per la seva contumaç i obstinada voluntat d'incomplir els mandats constitucionals». Els atribueix «desobediència greu comesa per autoritat pública», prevaricació i malversació.