Deixeu-me que us parli de Girona. A Girona la llibertat viu escanyada per una economia en desequilibri social constant. I sense massa més recorregut que l´ampliació de l´escletxa entre les butxaques més plenes i les més buides.
A Girona la Guàrdia Civil espanyola, aquesta força armada que també existeix fora de les pel·lícules en blanc i negre, escorcolla setmanaris, impremtes i ajuntaments a la recerca de l´arma definitiva: una papereta per votar.
A Girona s´escolta com es burlen de les aspiracions a la independència un grup de polítics entossudits a mantenir el vell règim fins i tot pagant el preu de la dissidència del pensament que sempre, deien, els empenyia a fer política.
A Girona escoltem Coscubiela, Iceta, Arrimadas i Albiol defensar les consignes que des de Madrid propugna l´amo «de una grande y libre». Bé, Coscubiela y Arrimadas no ben bé. La Inés té l´amo al pont aeri i en Coscubiela s´hi asseu a sobre. Però pel fet ja ens entenem.
A Girona els alcaldes no posen pals a les rodes de la democràcia amb arguments lents, feixucs i porucs, i estan disposats a donar l´oportunitat als que volen votar sí a la independència i als que volen votar no a la república d´exercir el seu dret universal. I fugen de menjar-se les seves paraules amb patates quan parlen de «la gent» o del «poble» com ara se les ha de menjar l´alcaldessa de Barcelona.
A Girona ens passen les mateixes coses que a la Seu d´Urgell, Alcarràs, Vallbona de les monges o Viella. Exactament les mateixes. Ni una de més ni una de menys. I qui pensi que l´oasi gironí existeix, viu, senzillament, en un altre univers.
Perquè encara que entre el Ter i les Gavarres s´hi visqui molt bé, i les pedres mil·lenàries la facin una ciutat preciosa, el que passi el dia 1 d´octubre a les 20.01 ens passarà per sobre amb la mateixa contundència que a qualsevol poble de Catalunya. Per bé o per malament.
Votar, per un sí o per un no, és l´única alternativa que tenim per defensar la nostra singularitat. Fins i tot la de Girona.
