pocs dies de l'1-O, el repte polític d'arrel democràtica més descomunal i meravellós que la ciutadania catalana de manera pacífica ha decidit desacomplexadament emprendre en llibertat, se'ns fa més evident que mai que l'Estat espanyol i les seves clavegueres, lluny del servei públic està al servei d'uns pocs que només busquen la seva pròpia supervivència: elits partitocràtiques, oligarquies empresarials, mitjans de comunicació, etc. L' statu quo és immobilista i corrupte. Tenim una gran fortalesa, però. Som molts més. Per això volen evitar l'1-O i un procés constituent de baix a dalt on pensar la República catalana.

El règim del 78 va perpetuar unes classes dirigents en el poder per garantir que l'Estat continués funcionant de manera corporativa, és a dir, defensant-se a si mateix i no els interessos de la majoria social. El cost d'oportunitat de formar-ne part és insuportable per a moltíssimes persones per la seva escassa qualitat democràtica. La Constitució espanyola encotilla tant que no permet el més mínim respir. Ni tan sols el d'aprovar lleis que fomentin la igualtat entre dones i homes i l'erradicació de la pobresa energètica. Infàmia. L'asfíxia és tan premeditada que no hi ha marge per recórrer en l'autogovern. L'alternativa és resignar-se a la residualització com a nació i a ser súbdits, no ciutadans lliures. Dit d'altra manera, no hi ha cap projecte alternatiu creïble per a Catalunya dins l'Estat. Sí, bé. N'hi ha un, l'ostracisme: llei suspeses pel TC. Involució autonòmica: recentralització, uniformització i homegeneïtzació.

Volem exercir amb plenitud la sobirania individual per construir col·lectivament un nou projecte comú bastit des de la llibertat, no des de la imposició. L'1-O, per tant, interpel·la votants del sí i del no -i votants en blanc!- perquè dirimir el futur al voltant d'una urna ens fa demòcrates.

La democràcia es legitima quan apodera la ciutadania, se sustenta en la defensa dels drets humans més bàsics, també els drets polítics, i eixampla aquests drets, no quan ha d'imposar la seva legalitat amb la por, les prohibicions, les amenaces, les querelles, les inhabilitacions, les detencions i la presó als electes, alts càrrecs, funcionaris i ciutadans qualsevols. El franquisme tenia «legalitat» i cap legitimitat democràtica. Tampoc se sortiran amb la seva. Amb un mandat (27-S) i una causa justa, la legitimitat del principi democràtic desborda l'imperi de la llei.

El referèndum de l'1-O és el reflex de l'anhel majoritari d'una societat civil participativa, mobilitzada i determinada que per dignitat volem exercir amb un somriure els nostres drets fonamentals envers un Estat autoritari que ho farà tot per impedir-ho. Enfront d'un Estat d'excepció (policial?), la unitat civil del poble de Catalunya. Catalunya, un sol poble. Solidaritat i fraternitat. Per cert, enlloc del Codi Penal es tipifica que convocar un referèndum sigui un delicte. En tot cas, el «delicte» seria la desobediència.

Estem compromesos i preparats per guanyar entre tots un nou país millor per a tothom.