La Generalitat va anunciar una «batalla jurídica» a l'Estat i també a la UE contra aquesta mesura. El secretari d'Economia del Govern, Pere Aragonès, entén que la decisió adoptada pel Govern és «il·legal», perquè no té «empara legal», atès que el Govern central usa la llei d'estabilitat pressupostària per aplicar «per la porta de darrere l'article 155 de la Constitució».

Aquest article de la Constitució és el que precisa que l'Estat, després d'una sèrie de tràmits i amb l'aval del Senat, pot «adoptar les mesures necessàries per obligar» una comunitat al «compliment forçós» d'una sèrie d'obligacions, és a dir, que pot intervenir-la en la pràctica. Aragonès va assegurar que el Govern no pot encara aventurar les conseqüències d'aquest acord, perquè no disposa de la seva literalitat, però va acusar l'Estat de «saltar-se la seva llei per intentar parar la democràcia».

Aragonès va culpar el Govern de «posar en risc el funcionament dels serveis públics a Catalunya». La Generalitat entén que l'Estat fa referència al pagament de serveis com l'educació, la sanitat, els serveis socials o les nòmines, però es va preguntar «on queda la despesa en seguretat, en justícia, en presons, en serveis d'emergència com bombers o en el manteniment d'infraestructures». A més Aragonès va acusar l'Estat de «segrestar els impostos dels catalans» i de pretendre «paralitzar l'economia catalana» amb aquestes decisions. Amb tot, va garantir que aquest mes la Generalitat es farà càrrec de l'abonament de les nòmines dels funcionaris i s'atendran els pagaments previstos.

També el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, va carregar contra el govern espanyol i el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. «És una manera encoberta de liquidar les institucions del país i d'aplicar l'article 155 -de la Constitució-, que ja van dissenyar per liquidar el que ells han construït amb l'estat de les autonomies», va dir insistint que l'objectiu del PP és impedir l'1-O.