El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i sis consellers més han recorregut davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l'admissió a tràmit de la querella contra tot el Govern pel decret de convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre. En el recurs de súplica es recorda que convocar referèndums no és cap delicte des del 2005 i que la desobediència al Tribunal Constitucional no havia estat mai perseguida penalment fins els judicis pel 9-N contra Artur Mas i tres membres del seu Govern.

En l'escrit de 32 pàgines, al qual ha tingut accés l'ACN, Puigdemont i els consellers Turull, Rull, Ponsatí, Forn, Puig i Vila consideren que el govern espanyol, el Tribunal Constitucional i la fiscalia "abusen dels mecanismes de l'estat de dret", usant el dret penal de forma "desproporcionada" per a "finalitats clarament distanciades de l'estat de dret com prohibicions cautelars de drets fonamentals com el d'expressió, informació o reunió, més pròpies de la jurisdicció contenciosa-administrativa, o apercebiments intimidatoris preventius contra persones que ni tant sols estan imputades", en suposada referència als alcaldes sobiranistes.

Així, l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, exdegà del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, critica la reforma exprés de la Llei del TC per tal de donar-li caràcter executiu a les seves decisions.

A banda de reiterar que el Codi Penal ja no contempla la convocatòria de referèndums, el lletrat enumera diversos arguments per intentar rebatre cadascuna de les acusacions de la fiscalia, que atribueix a tot el Govern els delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. A més, utilitza arguments jurisprudencials i de tractats europeus.

L'escrit considera que no es compleixen els requisits exigibles per al delicte de desobediència, tot i admetre que la jurisprudència ha canviat des de les dues sentències pel cas del 9-N. Així, diu que el TC no és un òrgan judicial, sinó com a molt jurisdiccional, cosa que impediria cometre el delicte de desobediència a resolucions judicials. En el mateix sentit, recorda que el Congrés de Diputats va rebutjar una proposició d'UPyD per introduir el delicte de desobediència al TC.

En tot cas, l'advocat considera que s'està fent un "canvi jurisprudencial fruit de l'arbitrari activisme judicial" per tal de perseguir penalment adversaris polítics. A més, recorda que diverses resolucions del TC han estat incomplertes pel govern espanyol, la fiscalia o el Suprem i ningú ha estat perseguit penalment per això.

Respecte la prevaricació, també es nega aquest delicte, ja que es considera que la signatura dels dos decrets, el de convocatòria del referèndum i el de mesures complementàries, obeïen una llei acabada d'aprovar pel Parlament i s'emmarquen dins de l'anomenada "discrecionalitat política", però no pot ser delictiva.

Finalment, respecte la malversació, l'advocat creu que no es compleixen els requisits d'administració excedint-se en l'exercici d'administrar patrimoni aliè ni tampoc el de causar un perjudici al patrimoni administrat, ja que tot i que la fiscalia recordava que hi havia partides pressupostàries suposadament reservades per al referèndum, no s'ha donat cap ordre directa de despesa, i no es pot perseguir un "delicte de pensament".