El PSOE va crear dubtes sobre si dona o no suport a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per resoldre el desafiament independentista. Així, l'Executiva Permanent del PSOE va decidir al matí no pronunciar-se sobre la conveniència d'aplicar l'article 155 de la Constitució a Catalunya, quelcom que el mes de juliol passat va ser rebutjat per complet per la portaveu parlamentària del partit, Margarita Robles. Per defensar el que semblava que era una nova posició, el portaveu de l'Executiva socialista, Óscar Puente, va utilitzar l'argument que el Govern no té una posició clara i per tant el PSOE no pot pronunciar-se sobre simples «hipòtesis». Hores més tard, fonts del partit van assegurar que la direcció no contempla l'aplicació d'aquest article.

Puente ho va dir en una roda de premsa posterior a la reunió de l'Executiva Permanent del PSOE, en la qual se'l va instar reiteradament a aclarir si el seu partit avalna aplicar el 155 perquè l'Executiu assumeixi competències de la Generalitat. «El PSOE no es pronunciarà sobre hipòtesis i escenaris hipotètics», va assenyalar Puente, que va afegir que els socialistes fixaran posició «en funció de les circumstàncies» respecte les mesures que adopti l'Executiu davant el desafiament independentista.

Sobre les ja adoptades, com la intervenció dels comptes de la Generalitat, sí que va admetre que algunes han agradat més i «altres menys», però que el partit ha decidit no avaluar-les per mantenir una «posició d'Estat» que suposa donar al Govern el mateix suport que els socialistes esperarien del PP si ells governessin.

De fet, va apuntar que els socialistes podrien «criticar algunes de les mesures» de l'Executiu amb les quals «estem més o menys d'acord», però no ho faran perquè «posem per damunt l'interès d'Estat», va destacar, quelcom que va més enllà de les «diferències puntuals» que segons va admetre puguin mantenir amb l'estratègia seguida pel Govern.

També va apuntar que una cosa són els actes públics que s'estan celebrant en el marc de la campanya per al referèndum secessionista que suposin una «vulneració de la legalitat», contra els quals estan actuant els tribunals, i altres els emparats per la llibertat d'expressió, quelcom que els socialistes respecten.

Mentre Puente compareixia davant els mitjans, Units Podem feia pública la seva oferta per resoldre la crisi catalana, consistent a promoure una assemblea de càrrecs públics per formar un front comú contra les mesures adoptades pel PP a Catalunya. Puente va fer notar que Podem ha optat per una crítica «ferotge» al Govern de Rajoy, i va indicar que els socialistes troben a faltar «una crítica equivalent a la Generalitat».

En aquest sentit, Podem, Catalunya en comú, IU i En Marea van acordar convocar una «assemblea extraordinària» d'alcaldes, parlamentaris i càrrecs públics de totes les forces democràtiques per fer un front comú contra les mesures del PP en el seu intent de frenar la «consulta popular» de l'1 d'octubre a Catalunya.

Aquesta és la conclusió que, segons va anunciar el líder de Podem, Pablo Iglesias, va sortir de la reunió que el «Govern a l'ombra» de Podem, anomenat «Rumb 2020», va celebrar amb portaveus de Catalunya En comú, IU i En marea.

Després de la trobada, Iglesias i els portaveus del grup confederal al Congrés, Irene Montero (Podem), Xavier Domènech (En Comú Podem), Alberto Garzón (IU), i Yolanda Díaz (En Marea), van explicar les seves propostes i van instar el PP a abandonar les seves mesures de «repressió» i seure a negociar un referèndum.

«Cal defensar la democràcia davant del PP», va dir Iglesias, que va avançar que ja han parlat amb els líders de les forces polítiques que podrien avalar aquesta iniciativa, inclòs el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez.

Segons el líder d Podem, la situació d'«excepcionalitat» generada per l'actuació del Govern del PP a Catalunya, la intervenció en mitjans de comunicació i impremtes i les amenaces als alcaldes fa necessària una resposta que aposti «pel diàleg i les solucions democràtiques».