El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acordar investigar els presidents de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, i de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, per un delicte de desobediència, i descarta els de prevaricació i malversació. En un acte, la sala d'admissió del TSJC, després de dos dies de deliberació, va resoldre que hi ha indicis per investigar Lloveras i Buch, contra qui la Fiscalia es va querellar pels delictes de desobediència, malversació i prevaricació per promoure entre els alcaldes el referèndum suspès pel Tribunal Constitucional (TC).
La sala, integrada pels magistrats Jesús María Barrientos -president del TSJC-, Carlos Ramos i Jordi Seguí, va iniciar la deliberació divendres passat a la tarda, però va decidir reprendre-la ahir en no haver arribat a cap acord en les primeres hores de reunió.
Finalment, van resoldre que dels fets narrats per la Fiscalia en la querella i els documents acompanyats, que inclouen el model de decret impulsat per l'AMI perquè els alcaldes facilitin l'1-O, se'n desprenen indicis de, «com a mínim, un delicte continuat de desobediència». El TSJC va designar instructor de la querella de la Fiscalia Jordi Seguí, magistrat procedent d'una secció civil de l'Audiència de Barcelona que ha estat designat per reforçar la sala civil i penal de l'alt tribunal, que està instruint diverses causes relacionades amb el procés independentista.
De moment, la sala d'admissions ha deixat al marge els delictes de malversació i prevaricació dels quals la Fiscalia acusava també Lloveras i Buch, sense perjudici que al llarg de la investigació judicial se'ls puguin acabar imputant aquests il·lícits penals.
En la seva querella, la Fiscalia acusa Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, i Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar, de portar a terme «actes inequívocs de promoció i organització» d'un referèndum «inconstitucional». Per a la Fiscalia, els dos alcaldes són «perfectament coneixedors dels reiterats pronunciaments» del TC, de les advertències del seu deure d'impedir la promoció del referèndum i de què l'organització d'una consulta com la de l'1-O «implica necessàriament la utilització il·legal de quantiosos recursos públics materials, així com la mobilització d'una pluralitat indeterminada de persones».
Malgrat això, afegeix el ministeri públic, amb prou feines minuts després que s'aprovés el decret de convocatòria tots dos van enviar una comunicació des del compte de l'AMI dirigida als alcaldes en que els demanaven que informessin de la disponibilitat de locals per a l'1-0, adjuntant un model de decret perquè expressessin el seu suport al mateix.
Recursos de Forcadell i Puigdemont
En les al·legacions, s'indica que el conflicte «ha estat considerat polític des de l'inici i insignes juristes (també jutges i magistrats) han fet notar el caràcter estrictament polític de la controvèrsia, artificialment reconduïda a processos penals instrumentalitzats en un atac sistemàtic a les institucions catalanes». Per això «reclamem la tutela d'aquest Excel·lentíssim Tribunal per prendre l'única decisió legal i legítima que seria la de confirmar la improcedència de la persecució penal de la discussió política, reconeixent la responsabilitat que el Govern espanyol hi té».
També el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i sis consellers van recórrer ahir davant del TSJC l'admissió a tràmit de la querella contra tot el Govern pel decret de convocatòria de l'1-O.. En el recurs de súplica es recorda que convocar referèndums no és cap delicte des del 2005 i que la desobediència al TC no havia estat mai perseguida penalment fins els judicis pel 9-N contra Mas i tres membres del seu Govern.
En l'escrit de 32 pàgines, Puigdemont i els consellers Turull, Rull, Ponsatí, Forn, Puig i Vila consideren que el govern espanyol, el TC i la fiscalia «abusen dels mecanismes de l'estat de dret», usant el dret penal de forma «desproporcionada» per a "finalitats clarament distanciades de l'estat de dret com prohibicions cautelars de drets fonamentals com el d'expressió, informació o reunió, més pròpies de la jurisdicció contenciosa-administrativa, o apercebiments intimidatoris preventius contra persones que ni tant sols estan imputades», en suposada referència als alcaldes de l'1-O.
Grup de suport als jutjats de guàrdia
En paral·lel, el TSJC crearà un grup de seguiment per donar suport a les actuacions dels jutjats de guàrdia de Catalunya durant l'1-O. Així ho va acordar el ple de la Sala del Govern del TSJC per garantir que jutges i magistrats actuïn de «forma responsable i amb sotmetiment ple i exclusiu a la Constitució». L'acord detalla que es vol donar resposta als diversos escenaris en què es puguin trobar els jutjats de guàrdia davant la voluntat d'alguns polítics de dur a terme el referèndum de l'1-O.
