Una operació d'alt risc sense precedents, la Guàrdia Civil s'ha confiscat de nou milions de paperetes del referèndum català. En cadascuna d'elles figurava clarament requadrada la possibilitat de votar «NO» amb majúscules. La negació ocupava exactament el mateix espai que el «SÍ» independentista.
És a dir, el Govern considera un èxit democràtic la requisa per a la seva destrucció d'una xifra ingent de documents, on la meitat del contingut expressa que «no vull que Catalunya sigui un estat independent en forma de república». O dit en positiu sense alterar el sentit, «vull que Catalunya segueixi sent una nacionalitat d'Espanya com en l'actualitat».
L'anàlisi política més equidistant sobre el referèndum d'independència està contingut en les paperetes, que també diuen «NO». La Generalitat ni tan sols va prendre la precaució de gargotejar la negativa a la república enunciant-la en la fosca llengua catalana per dificultar la seva comprensió. El «NO» és tan universal com el SOS, a més de pertànyer amb igual dret al català que al castellà.
I la pregunta plantejada en els diabòlics documents confiscats per la Guàrdia Civil també conté la formulació espanyola, «Quieres que Cataluña sea un estado independiente en forma de república?»
En contemplar la retirada de les paperetes com un triomf exultant, i no com una rendició de la convivència, el Govern ha criminalitzat la possibilitat de dir «NO» a la Catalunya independent. I per tant, «SÍ» a Espanya en la seva actual configuració. S'argumentarà que la papereta satànica també conté el «SÍ» inicu, però quin sentit té dir que «NO» si es prohibeix l'opció antagònica.
En democràcia no val el plantejament «només pots dir que em vols, no pots dir que no em vols», perquè anul·la la capacitat crítica. En passar d'evitar la independència a forçar una reconquesta, el Govern que destrueix paperetes amb un «NO» només ha fracassat en un cinquanta per cent. Està per sota del seu percentatge habitual.
