Després dels atemptats a Catalunya, dels quals el dimarts es compleixen dos mesos, alguns sectors han posat en dubte el pla de control de reclusos gihadistes després de conèixer-se que l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, un dels terroristes de la cèl·lula que va causar la massacre, havia estat sotmès a un seguiment quan va estar a la presó i tot i així s'havia conclòs que no estava radicalitzat. El control a presos gihadistes s'ha triplicat en tres anys, amb 277 reclusos sotmesos a seguiment dins d'un pla que el Ministeri de l'Interior va engegar al juliol de 2014 , tot i les crítiques generades arran de l'atemptat a les Rambles de Barcelona aquest17 d'agost passat.
Tot i així, diverses fonts penitenciàries consideren aquest model un èxit consumat, que expliquen d'una banda pel reconexement per part dels presos dels fets que se'ls imputen i de l'altra donat que s'han produït molt pocs incidents, i interns gihadistes han col·laborat amb els funcionaris per evitar que presos més perillosos en produeixin, com així va ocórrer aquest febrer en una presó de Jaén.
Així consta en un informe sobre aquest pla i en el qual es ressalta l'eficàcia també d'un programa inclòs en el pla d'intervenció voluntària per a aquest col·lectiu i impartit per psicòlegs d'Institucions Penitenciàries. Dels 28 reclusos participants d'aquest programa, vuit d'ells han reconegut en seu judicial la seva vinculació amb cèl·lules gihadistes i han assumit les penes demanades pel fiscal, tot i que quan van ser detinguts havien negat els fets que se'ls imputaven. Segons els serveis penitenciaris, aquest sistema està essent efectiu també en l'augment significatiu de presos en seguiment a causa de la detecció primerenca d'actituds de radicalització gihadista.
Menys incidents que a Europa
Els 277 interns que actualment estan sota vigilància especial estan dividits en tres grups. En el primer, destinat a reclusos preventius o penats per fets relacionats amb el terrorisme islamista, ja hi ha 152 presos.
El segon grup està format per 39 presos que no estan condemnats per terrorisme però se'ls ha detectat una actitud de lideratge i proselitista, és a dir, poden arribar a ser captadors o reclutadors.
En el tercer i últim grup hi ha 86 interns, que no estan a la presó per delictes de terrorisme però que són controlats per presentar indicis de fanatisme o per sofrir una situació de frustració personal o d'exclusió social que els fa més vulnerables a la captació i radicalització. Tots estan distribuïts en 53 presons, és a dir, molt dispersos, amb l'objectiu de controlar millor les manifestacions religioses de risc i evitar la influència negativa que alguns poguessin exercir, segons expliquen els penitenciaris. A més, afegeixen que això facilita una millor intervenció en el cas d'incidents. Precisament, les fonts ressalten l'escàs nombre d'incidents a les presons espanyoles protagonitzats pels presos gihadistes, «la qual cosa no succeeix en altres països del nostre entorn, que han tingut incidents molt greus d'aquest perfil de població reclusa».
Programa voluntari
L'administració penitenciària va decidir l'any passat engegar un programa de tractament voluntari per als presos gihadistes que estan considerats més radicalitzats.
L'objectiu és oferir-los ajuda d'experts en aquest àmbit per superar els plantejaments que sustenten la seva ideologia totalitària.
Des de la tardor passada s'han anat incorporant de forma gradual presos que participen «activament», segons les fonts apuntades, en aquest programa impartit per psicòlegs, i fins a 28 interns ho han fet en set presons diferents.
