La jutge Carmen Lamela va enviar a presó per sedició els líders de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d'Òmnium Cultural per promoure el setge a la Guàrdia Civil el 20 de setembre. A més, la jutge va interrogar per videoconferència la intendent dels Mossos Teresa Laplana, per a la qual va acordar compareixences quinzenals, retirada del passaport, prohibició de sortir d'Espanya i fixar domicili i telèfon per estar localitzable. La Fiscalia havia demanat per a ella presó sota fiança de 40.000 euros, mentre que per als presidents de ANC, Jordi Sànchez; i d'Òmiunm, Jordi Cuixart, havia demanat presó incondicional. A últim hora de la nit, Sànchez i Cuixart abandonaven l'Audiència Nacional en un furgó de la Guàrdia Civil que els va traslladar fins a la presó de Soto del Real, al nord de Madrid, cap a dos quarts de dotze per ingressar a la presó, seguint l'ordre judicial.

Tot just conèixer el seu ingrés a la presó, representants d'ANC i Òmnium van anunciat mobilitzacions de protesta a Catalunya per a avui a les dotze del migdia i les set de la tarda.

A Sànchez i Cuixart, la jutge els assigna un paper actiu, el de «promotors i directors» de les concentracions del 20 de setembre, ja que tots dos es van mantenir al capdavant «durant tot el dia, portant la iniciativa en una pretesa negociació amb els guàrdies civils, encoratjant i dirigint l'acció dels congregats, incitant-los a romandre en el lloc i impartint ordres».

Per decretar la presó, Lamela aprecia en l'acte risc de reiteració delictiva, «ja que venen operant dins d'un grup organitzat de persones», i també observa «alta probabilitat» que els investigats puguin ocultar, alterar o destruir fonts de prova. A més dels fets del 20 de setembre, Lamela destaca també que l'1 d'octubre, des dels mateixos comptes de WhatsApp utilitzats aquelldia per promoure el setge davant la Conselleria, també «van realitzar trucades als participants animant-los a romandre a les escoles i presentar resistència a les autoritats policials».

També recorda l'actuació de Cuixart a Badalona el 25 de setembre després que la Guàrdia Urbana hagués confiscat uns cartells en suport a l' 1-O que es trobaven a l'interior d'un vehicle. Aquell dia Cuixart i altres persones van exigir als agents la devolució dels cartells, a la qual cosa aquests es van negar, de manera que el líder d'Òmnium i el tinent d'alcalde de la localitat, José Antonio Téllez, «van sostreure de l'interior del vehicle oficial tot el material intervingut» i van impedir als agents recuperar-lo.

Pel que fa als fets del 20 de setembre, la magistrada relata com des d'aquestes entitats es van llançar missatges a les xarxes socials no per participar en una manifestació pacífica, sinó per a la «protecció» dels seus governants amb consignes com «per aturar la Guàrdia Civil». Tant és així que alguns dels congregats van punxar rodes i van destrossar diversos cotxes mentre altres van empènyer els agents, i hi va haver qui va bloquejar la sortida d'un vehicle.

«Tots aquests fets de caràcter objectiu posen de manifest que l'actuació de tots dos investigats, apel·lant a la resistència, estava orientada a impedir l'aplicació de la Llei i de les resolucions», indica l'acte. Amb això, segons la jutge, pretenien «impulsar i assegurar la celebració del referèndum il·legal d'independència i amb això la proclamació d'una República catalana, independent d'Espanya, contravenint amb això la Constitució».

La jutge apunta Cuixart i Sànchez com els «interlocutors» de les mobilitzacions, però sense que acceptessin les opcions que els especialistes de seguretat ciutadana proposaven per evitar o disminuir els riscos, ni que tractessin de desconvocar o diluir aquestes concentracions. En aquest sentit recull la crida de Sànchez als congregats davant la Conselleria d'Economia: «Que ningú marxi a casa».