Els grans bancs catalans, com CaixaBank o Banc Sabadell, van patir en els dies posteriors al referèndum de l'1 d'octubre una massiva fugida de dipòsits i comptes d'estalvis dels clients. Milions d'euros van marxar dels balanços de les entitats i van haver de prendre mesures com traslladar seus socials o oferir comptes «mirall» als clients catalans per frenar una tendència que ja s'hauria normalitzat.

Els bancs no han donat xifres oficials concretes sobre les sortides dels dipòsits però diverses fonts, ministres i dirigents del PP han avançat dades que poden ajudar a entendre la dimensió. També els accionistes i inversors han començat a rebre explicacions de l'impacte de la fugida de dipòsits derivada de la incertesa generada just després de l'1-O.

Entre les més de 805 empreses que han abandonat Catalunya des del referèndum hi ha dues grans entitats: CaixaBank (que ha traslladat la seu social a València) i Banc Sabadell (a Alacant). Aquests dos bancs haurien perdut uns 9.000 milions d'euros durant la setmana posterior a l'1-O.

La xifra surt d'un document remès ahir pel portaveu del PP al Parlament Europeu, Esteban González Pons, al conjunt de l'Eurocambra on expliquen les conseqüències econòmiques del procés català. «Les dues entitats havien perdut 9.000 milions en dipòsits i comptes d'estalvis», diu el text. «La majoria d'institucions financeres se'n van de Catalunya per protegir els seus interessos i els dels clients, accionistes i empleats, ja que han d'assegurar estar sota la supervisió del Banc Central Europeu (BCE)», afegeix.

El diari El Confidencial anava ahir una mica més enllà. A partir de fonts que han preguntat a les direccions financeres per les conseqüències de la tensió a Catalunya, detallava que 6.000 milions corresponien a CaixaBank (menys del 3% dels dipòsits que tenia -a data de 30 de juny de 203.500 milions-) i 3.000 milions al Sabadell (un 4,27% dels 70.231 milions que tenien entre dipòsits i comptes a la vista de clients espanyols al tancament del primer semestre).

La fugida de dipòsits vindria per diversos motius. Per exemple, el boicot d'alguns clients espanyols que no volien tenir els comptes en bancs catalans que creien donaven suport a l'independentisme o un possible «corralito» que els impedís tenir els diners.

Sigui com sigui, la retirada de fons hauria agafat especial rellevància després de les mobilitzacions del 3 d'octubre i del discurs del rei Felip VI. Aquell mateix dia, CaixaBank -que va haver de veure com alguns dels seus treballadors sortien al carrer a protestar- emetia un comunicat afirmant que, davant els últims esdeveniments, adoptarien «les mesures que s'hagin de prendre» per protegir els seus clients i accionistes. El dia 4 va ser, segons diverses fonts, el pitjor dia, a més de les caigudes en borsa en les jornades anteriors.

Tot i la manca de dades oficials, com reconeixia dimarts el ministre d'Economia Luis de Guindos, qui sí que va avançar dades va ser la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat. Dimarts, en una entrevista a Onda Cero va afirmar que «les empreses marxen de Catalunya perquè els seus accionistes veuen com van perdre 4.000 milions d'euros en comptes bancaris en un dia, o veuen com els seus proveïdors a la resta d'Espanya tenen algun problema».

També el diari econòmic Expansión, citant fonts financeres, xifrava en 2.500 milions d'euros el saldo negatiu de només un dels dos grans bancs (sense dir quin) entre comptes i dipòsits a termini fix, encara que tenien excessos de liquiditat dipositats al BCE i van quedar amb saldos positius.

Segons El Confidencial, la fugida de diners va portar els màxims responsables de les dues entitats a traslladar les seus socials fora de Catalunya, el Sabadell el dia 5 i CaixaBank el dia 6, un cop l'Estat va aprovar un decret llei que facilitava els canvis exprés de les companyies. Fins aquell dia, uns 7.000 milions haurien marxat de les entitats.

En dies posteriors, la fugida de dipòsits va baixar (llavors eren clients catalans favorables a la independència els que canviaven per penalitzar els trasllats) i la tendència ja hauria canviat. Fins i tot, assegurava De Guindos, «hi ha entrades netes de dipòsits».

A més del canvi de seus, els bancs han ofert aquests dies als clients uns comptes «mirall»: un compte normal i corrent que té el número localitzat en una oficina fora de Catalunya però permet operar des de les catalanes i que no penalitza els objectius comercials dels empleats a Catalunya.

La visió de la Generalitat

Segons un document del Departament d'Economia citat per l'ACN, el Govern veu les decisions del trasllat de seus de CaixaBank i el Sabadell de «legítimes» i de caràcter preventiu per «evitar fuites de dipòsits no catalans», «tranquil·litzar» els accionistes i, potser, per «pressionar». En tot cas, qualifiquen els moviments de «transitoris i reversibles» perquè «el 70% del benefici de tot l'estat de CaixaBank el realitza a Catalunya» i el Sabadell, més orientat a empreses, «tampoc no pot (ni vol) renunciar a Catalunya». A més, segons el secretari d'Economia, Pere Aragonès, confien que els bancs tornaran la seu «en qualsevol dels escenaris polítics» i, en cas d'independència «hauran de tenir la filial o la matriu a Catalunya per poder operar» tot i que, admetia, la situació «no ens agrada».