L'aplicació de l'article 155 va sorprendre ahir per la duresa i l'abast de les mesures proposades pel Govern espanyol. El Senat les validarà la setmana que ve però lluny de ser una aplicació «limitada» o «quirúrgica» del 155, com s'havia defensat des d'algunes parts en els últims dies, la intervenció de l'Estat a la Generalitat serà majúscula, assumint totes les funcions: cessament del president de la Generalitat i de tot el seu Govern; poder del president espanyol, Mariano Rajoy, per dissoldre el Parlament de Catalunya i convocar eleccions en sis mesos; conselleries rebent ordres directes dels ministeris; veto i control a les decisions del Parlament; control dels mitjans de comunicació públics o dels Mossos són algunes de les noves facultats que el Govern espanyol ha demanat adquirir temporalment al Senat.

Rajoy va presidir al matí una reunió extraordinària del Consell de Ministres per aprovar les mesures del 155. En una roda de premsa posterior, el president espanyol va insistir que «no se suspèn l'autogovern de Catalunya» sinó que se «cessen les persones» per aconseguir restablir la legalitat al territori i l'objectiu principal: unes eleccions a Catalunya.

La Moncloa havia distribuït abans l'argumentari que acompanyava la petició al Senat on s'assegurava que el 155 resultava «essencial» per protegir «la llibertat, la seguretat i la pluralitat» i que el procés independentista era un «greu risc per a l'interès general». A més, s'assegurava que el Govern català ha actuat amb «desobediència rebel» al Constitucional.

Rajoy no va detallar totes les mesures i es va limitar a comentar les més importants després d'insistir que no ha tingut més remei que aplicar el 155. «Sembla que alguns volien que s'arribés a aquesta situació», va dir. Així, va començar destacant que ell mateix assumirà el poder de dissoldre el Parlament. L'objectiu és convocar eleccions en «un termini màxim de 6 mesos» o «tan aviat com hi hagi normalitat institucional», va relatar. En cas que s'esgotés el termini, les eleccions haurien de convocar-se a l'abril i caldria comptar 54 dies per celebrar-les, tal com determina la llei electoral, de manera que no s'aniria a les urnes fins a finals de juny.

Per arribar a convocar les eleccions, l'altra gran mesura del 155 és cessar el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i tots els consellers. A més, va afegir que les seves funcions correspondran «als òrgans o autoritats que designi» el Govern espanyol. «En principi la idea és que siguin els ministeris els que assumeixin aquesta responsabilitat», va dir. A partir d'aquí, Rajoy va detallar que tota l'administració de la Generalitat seguirà funcionant com fins ara, amb la diferència que estaran sota les directrius dels nous òrgans estatals. En principi, les competències seran assumides pels ministeris però fonts de l'Executiu van precisar que, un cop el Senat aprovi les mesures i en funció de les necessitats, el Govern espanyol podria crear un òrgan col·legiat que seria l'encarregat d'adoptar les decisions.

Segons Rajoy, en el marge de temps entre l'anunci de l'activació del 155 i la seva aprovació al Senat, Puigdemont no pot evitar la intervenció. L'única manera que s'aturi l'aplicació del 155, va afegir ahir, és que el Senat hi voti en contra.

Una altra gran mesura que va destacar Rajoy afecta el funcionament del Parlament de Catalunya, que veurà restringides les seves competències, sotmeses al Senat. Rajoy va anunciar que la presidència de la cambra catalana no podrà proposar «candidat a la presidència de la Generalitat» ni impulsar el debat d'investidura. A més, l'òrgan que designi el Senat tindrà les funcions de control sobre el Parlament i les iniciatives que adopti la cambra no poden ser contràries a l'Estatut ni a la Constitució, mentre que el Govern espanyol tindria un termini de 30 dies per exercir el dret a veto.

El Parlament podrà seguir exercint la funció representativa i, com va assegurar després la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría en un contacte amb la premsa, Carme Forcadell i també la resta dels diputats podran continuar actuant com a diputats.

Sobre els mitjans públics de comunicació, com TV3, Rajoy va afirmar que les responsabilitats que fins ara tenia la Generalitat «les assumiran els nous gestors».

Rajoy va comparèixer en roda de premsa, acompanyat per tots els seus ministres, asseguts a primera fila, i va dedicar gairebé la totalitat de la seva intervenció a argumentar les mesures en el marc d'una situació excepcional que, va afegir, ha tingut el suport i l'acord del PSOE i Ciutadans. El Govern espanyol, va dir, no ha tingut més remei que aplicar el 155. «No era el nostre desig ni la nostra intenció, no ho va ser mai», va dir Rajoy assegurant que ell no escull els seus «interlocutors», en referència al president Puigdemont.

De fet, l'inici de la seva intervenció la va dedicar a recordar que des de la Generalitat «ningú ha plantejat mai el diàleg, el que s'ha plantejat és una imposició». «Pretenia imposar al Govern que fes alguna cosa que sabien que no faria i que, a més, no podia fer», va dir insistint que es va invitar Puigdemont al Congrés «i no va voler», se'l va invitar a la Conferència de Presidents «i no va voler» i a parlar del finançament autonòmic «i tampoc va voler». Per això, va lamentar que l'únic que va fer el president de la Generalitat va ser «liquidar la llei» i posar en marxa sense tenir competències «una legalitat paral·lela». I ni tan sols el diàleg del qual tant parlava, va afegir, es va practicar amb la meitat dels diputats del Parlament, «als quals no es va deixar intervenir».

Així, per Rajoy, el 155 té quatre objectius: tornar a «la legalitat», recuperar «la normalitat i la convivència» perquè «està en perill evident», «celebrar eleccions en situació de normalitat» i continuar «amb la recuperació econòmica», en perill per les decisions «unilaterals d'alguns». Es va mostrar preocupat per la fugida d'empreses i va aprofitar per dir les conseqüències de la independència que portarien l'autonomia a un «empobriment» en perdre entre «el 25% i el 30%» del seu PIB, a més de sortir de la UE, entre d'altres.

Finalment, preguntat per si temia protestes al carrer a Catalunya, Rajoy va dir que el seu temor és «no complir amb la meva obligació» i va enviar un missatge de tranquil·litat als catalans en un moment «difícil» però que entre «tots junts» se superarà, va reblar.