Un acord de govern que ha funcionat bé però que no ha superat les visions que els dos partits que el formaven tenen de Catalunya, sobretot després de la declaració de la República Catalana. Un trencament insòlit, el de Girona, perquè les dues parts, CiU i PSC, se separen amb reconeixement mutu i intercanvi de bones paraules. Ho va demostrar l'alcaldessa Marta Madrenas divendres al vespre quan va anunciar la ruptura i ho va confirmar ahir la protaveu del grup municipal del PSC, Sílvia Paneque, que va manifesar que no té «res a retreure» a Madrenas i que va acceptar la decisió de retirar-los les delegacions als regidors socialistes «amb moderació i seny». En aquest sentit, la socialista va recordar que, des del primer dia del pacte de govern que van tancar el 23 de març de l'any passat, «el meu càrrec de primera tinent d'Alcaldia de Girona ha estat a la seva disposició», alhora que admetia que tots eren conscients que el procés sobiranista podia posar fi a la relació idil·líca de CiU i PSC.
Acompanyada dels altres tres regidors del PSC a l'Ajuntament de Girona, Eli Riera, Quim Rodríguez i Manuel Martín, la portaveu socialista va reiterar la bona sintonia amb els ja exsocis convergents (PDeCAT): «El pacte de govern a Girona ha funcionat bé per tenir clar que hi havia dos motors que es complementaven. Hem pogut treballar amb llibertat. En els acords amb el grup de CiU hi ha hagut sempre lleialtat mútua. Girona, en el moment de més inestabilitat que ha viscut Catalunya durant la seva etapa democràtica, ha funcionat molt bé. I d'això, aquest grup municipal n'està orgullós. I també reconeix i vol fer menció de l'alcaldessa de Girona i tot el grup de CiU a l'Ajuntament».
La declaració de la República Catalana, aquest divendres, va tensionar el límit de resistència de l'acord de govern, després que hagués viscut amb comoditat els esdeveniments anteriors lligats al procés independentista gràcies a l'«absoluta llibertat» que s'havien donat les dues formacions d'actuar com ho consideressin oportú. Amb la proclamació del Parlament de Catalunya de l'inici del camí per a constituir una Estat català independent, Madrenas va exposar a Paneque «seriosos dubtes» que el grup socialista pogués seguir les directrius que a partir d'ara marcaria el govern local, atesa la voluntat de l'alcaldessa de defensar la institució com a part de la República catalana i coneixedors que els socialistes «no som independentistes».
La socialista va posar de manifest aquesta gran diferència, insalvable en aquests moments, i la comprensió total cap al posicionament de Madrenas que ha arribat l'hora de separar els camins: «Jo sempre he manifestat que soc federalista i no soc independentista. Per tant, és comprensible la voluntat de l'alcaldessa per tenir un govern en solitari de la seva formació». I va defensar que «tothom és lliure de reivindicar i expressar-se a favor d'un projecte polític».
Critíques als dos governs
Si en el context de Girona tot van ser bones paraules, en l'àmbit de Catalunya va llançar retrets cap a uns i altres: considera que la Generalitat hauria d'haver «mantingut els ajuntaments protegits del vendaval polític viscut l'últim any i mig» i censura actuacions tant de Madrid com de Barcelona. Per un costat, «hem lamentat la no acció i les intervencions negatives del govern de Mariano Rajoy en el cos de la nació catalana»; i per l'altra, «hem lamentat cada acció que el govern de Junts pel Sí ha pres sense atendre ni a cap majoria sòlida ni a les mateixes Lleis Catalanes». Paneque, que va enumerar 11 projectes que han impulsat els socialistes al govern local com ara el Pla Local de Joventut i la Policia de Barri, va fer una crida a «una desescalada del conflicte» i confia que «l'excepcionalitat del moment serà superada per l'avenç de la concòrdia i de la normalitat democràtica».
