Falten 49 dies per a les eleccions al Parlament, les terceres en cinc anys i les primeres que convoca el Govern espanyol sota el paraigües de l'article 155. L'anunci del president Mariano Rajoy fixant la data dels comicis amb el termini mínim de 54 dies, està obligant els partits a prendre decisions accelerades sota un calendari que ha començat a córrer. Les decisions més imminents passen per decidir si concorren en solitari o en coalició i quins seran els candidats.

A la demarcació de Girona encara no hi ha cap nom oficial, tot i que ja es coneixen alguns que no repetiran, es té més o menys clar qui podrà seguir i, en altres casos, tot està a l'aire. La primera cita en el calendari arriba d'aquí a cinc dies. El 7 de novembre és la data límit per registrar les coalicions. La segona serà el 17 de novembre, quan s'han de presentar les llistes electorals a les demarcacions.

A la vegada que el temps avança de pressa, és d'hora per conèixer candidats. Bàsicament dels que el 2015 es van presentar en coalició, com unts pel Sí (PDeCAT i ERC), i que ara es troben amb un debat obert per decidir si tornaran a concórrer junts o, obrint el ventall de possibilitats, una possible coalició sobiranista encara molt més gran. D'això en dependran molts factors perquè hi ha les estratègies de partit, l'enfocament que li donin a les eleccions (plebiscitàries, anar a constituents...), i dels processos judicials oberts contra els membres del Govern cessats i de la Mesa del Parlament.

Tot s'haurà de valorar ràpidament en converses, reunions d'executives i assemblees que s'acceleraran aquest cap de setmana per tenir presa la decisió el dia 7.

Pendents del futur de JxSí

A la província de Girona hi ha 17 escons en joc. En les eleccions del 2015 els resultats van ser d'11 diputats per a JxSí i 2 per a Cs, mentre que PSC, CUP, PP i CSQP van obtenir un diputat cadascun.

De cara al 21-D, al PdeCAT i ERC a Girona tot dependrà de si hi haurà coalició per saber el candidat/s. El 2015 la llista de JxSí estava encapçalada pels independents Lluís Llach i Anna Caula. Els seguien Carles Puigdemont (PDeCAT), Roger Torrent (ERC), Natàlia Figueras (PDeCAT), Dolors Bassa (ERC) o Lluís Guinó (PDeCAT), entre altres destacats com el republicà Sergi Sabrià.

Els noms citats són de pes, tant al PDeCAT com a ERC que, tant junts com separats, podrien tenir un paper destacat a les llistes. Amb tot, entre els altres factors a més de les coalicions, hi ha l'amenaça judicial que pesa sobre algun d'ells. Al Partit Demòcrata, amb Puigdemont descartat i amb Figueras com a possible nom a la part alta de la llista, Guinó -dirigent gironí que ha guanyat molt pes durant aquesta legislatura- és un dels membres de la Mesa del Parlament querellats per la Fiscalia i que ha estat citat a declarar.

A ERC, Sergi Sabrià, actual portaveu del partit i exalcalde de Palafrugell, té un gran pes. També l'alcalde de Sarrià, Roger Torrent, ha tingut un paper destacat al Parlament aquesta legislatura, així com la cessada consellera Dolors Bassa, també querellada.

D'aquesta manera, pel que fa al PDeCAT i ERC, encara és aviat per escollir o pronosticar noms i el que passi en els pròxims dies, a l'Audiència Nacional i al Suprem, així com en les negociacions entre els partits sobiranistes, acabarà per decantar la possibilitat d'una coalició o no per, a partir de llavors, començar a parlar de candidats, encara que tots dos partits ja tenen pensats alguns dels noms.

Castel, tots els números per repetir

Ciutadans, segon partit que va obtenir més escons, encara no ha escollit cap candidat. La llista de la formació taronja la va encapçalar el 2015 Jean Castel i van obtenir dos històrics diputats. Amb tota probabilitat, repetirà. Serà la tercera vegada que ho faci al capdavant i aspiraria a repetir com a diputat per segona vegada. El 2015, Castel va sortir escollit com a candidat després d'unes primàries sense oposició. És l'home de Cs a Girona amb pocs o cap nom que ara mateix podrien competir-hi.

El paper de Castel al Parlament també ha estat destacat. Sense anar més lluny, va presidir la comissió d'afers institucionals (CAI) on van intervenir els senadors designats pel Parlament arran de l'aplicació de l'article 155. Abans, havia presidit la comissió «Vidal», per investigar les afirmacions de l'exsenador Santi Vidal, tot i que va dimitir després que JxSí i la CUP tombessin totes les peticions de compareixences de l'oposició.

Bruguera podria continuar

Al PSC tampoc s'ha decidit qui serà el candidat. El 2015 va encapçalar la llista Rafel Bruguera (abans exsenador) després de guanyar unes ajustades primàries contra Maite Guerrero. En aquesta ocasió, com passa en alguna altra formació, el procés de primàries no podrà ser l'habitual per una qüestió de temps i es pot optar per un sistema simplificat amb propostes de les agrupacions que s'acabin votant en assemblea.

La llista el 2015, a més de Bruguera, estava formada a la part alta per Maite Guerrero, Albert Bramon, Maurici Jiménez i Dolors Padilla. Encara que hi podria haver diferents noms sobre la taula, el de Bruguera és el que ara mateix sonaria amb més força.

Marc Vidal es retira

Catalunya Sí que es Pot (CSQP) va obtenir el 2015 un diputat (Marc Vidal) i és una altra de les coalicions que ara mateix viu en la incertesa per saber, finalment, si tornaran a presentar-se les formacions originals. Podem viu immers en una consulta interna (que acaba el dia 7) per saber si van amb Catalunya en Comú.

En tot cas, a Girona, queda descartat que Marc Vidal torni a repetir com a cap de llista perquè es retira i jubila. Ja va dir que era l'última legislatura i ahir va confirmar a Diari de Girona que no repetirà, després d'haver estat diputat des del 2012. S'acomiada destacant que «hem viscut la política de manera excessivament accelerada», va valorar ahir, amb poc temps pausat per «resoldre problemes de la gent». Vidal, veu ara la necessitat d'una convenient «pausa» per repensar tots els aspectes econòmics, socials... i esperava la capacitat dels comuns per imposar una «pausa que impedeixi l'acceleració dels blocs».

Sobre qui pot encapçalar ara la llista dependrà dels pactes de la coalició (ICV, EUiA i caldrà veure Podem) per saber qui va al núm. 1 i la paritat de les llistes. A banda d'un possible independent, si ICV encapçalés la llista, hi ha noms destacats de joves com el banyolí Joan Luengo o el blanenc Víctor Catalán (ambdós dirigint la formació a la demarcació), així com la blanenca Jèssica Terrón. EUiA té noms com el del veterà Joan Salmeron (el 2015 era el número 3) i Podem té Alba García (número 2 en les passades eleccions). En tot cas, el futur successor de Marc Vidal encara segueix a l'aire.

El PP, sense Millo

Al PP, el 2015 va encapçalar la llista Enric Millo, que no repetirà perquè és delegat del Govern espanyol. En assumir el càrrec el va substituir Sergio Santamaría com a diputat. En paral·lel, els populars gironins viuen també la seva particular crisi interna. El partit va haver de suspendre al maig el procés electoral intern per escollir qui lideraria la formació i que va obligar a ajornar sine die el Congrés provincial que s'havia de celebrar. Les discrepàncies eren entre el sector de Millo i de Santamaría.

Per a aquestes eleccions, no se sap qui serà el candidat. Tot i que Santamaría podria estar a les llistes, no genera consens. Destaquen ara mateix noms com Mar Llambí (que va ser la número 3 el 2015) o la regidora a l'Ajuntament de Girona Concepció Veray.

Limitació de mandats a la CUP

Finalment, la CUP va obtenir el 2015 un diputat. Benet Salellas va encapçalar la llista, seguit de Marta Ball-llosera, Jordi Navarro, Elisabet Punset i Toni Rico. Salellas, però, podria no repetir per la limitació de mandats. En tot cas, els militants seran els qui escullin, pendents, també, per saber si es presenten finalment i si es forma la gran coalició independentista, tot i que ara molt improbable. Mentrestant, el temps corre.