Si no em falla la memòria, en algun moment de la pel·lícula Morfeu li diu a Neo: «El que passa a Matrix té conseqüències en el món real». Recordem l'argument: els humans, adormits i amb els cervells connectats a una xarxa d'ordinadors, somnien tots alhora un món virtual, una il·lusió col·lectiva i interactiva anomenada Matrix. La suposada proclamació de la República Catalana ha estat tan virtual com el món de Matrix, però està tenint conseqüències ben reals i ben físiques per alguns dels seus protagonistes, que ja són a la presó.
La fase final del procés ha estat plena de virtualitats. Començant pels gruixuts informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional (el paper ho aguanta tot) que prescindien de la reacció de l'Estat i imaginaven un reconeixement internacional automàtic. Continuant pel discurs de Puigdemont del 10 d'octubre, que ajornava la vigència d'una declaració no efectuada. I arribant fins la votació de divendres passat que va decidir l'aplicació de la Llei Fundacional de la República. És obvi que ningú no ha aplicat res, excepte el fiscal general que esperava l'aprovació de la resolució per presentar la megaquerella. Cert, els cops de porra de l'1 d'octubre van ser tan reals com les urnes i els vots, però el caràcter efectiu i vinculant del referèndum era pura voluntat.
En el món real hi ha convocades eleccions autonòmiques per al 21 de desembre, i fins que el seu resultat no es tradueixi en un nou Govern, la Generalitat estarà telecomandada des de Madrid. Malgrat la intervenció, malgrat la querella, malgrat els empresonaments, hi haurà candidatures independentistes, i les enquestes diuen que poden tornar a sumar majoria absoluta de diputats. Si aquest és el cas, els dirigents hauran de conjurar-se per no tornar a cometre els mateixos errors.
En aquest conflicte, totes dues parts tenen una voluntat molt clara i molt ferma, i una de les dues, a més a més, compta amb tots els aparells de l'Estat per imposar-se a l'altra. Qualsevol estratègia que elabori el sobiranisme, si guanya les eleccions de desembre, ha de passar per oblidar-se de Matrix i partir de la dura realitat. Arreu del món qui vol fer realitat una independència ha de ser capaç de convèncer l'Estat que el cost de reprimir-la serà molt superior al cost de negociar-la. Òbviament, aquesta no era la situació quan divendres passat Govern i majoria van tirar pel dret, ni és probable que ho sigui el dia 22 de desembre al matí.
