Els bans de declaració de l'estat de guerra proclamats a totes les localitats on l'exèrcit es va rebel·lar el juliol del 1936 van ser unificats pel ban de la Junta Nacional de Defensa del 28 de juliol, que ampliava la noció de rebel·lió.

S'equiparaven al delicte de rebel·lió, que la legislació penal aleshores vigent definia com alçament violent contra la República o el seu govern, tots els delictes comesos « por móviles políticos o sociales», les notícies falses, la tinença il·lícita d'armes, les reunions o conferències sense permís, l'elevació injustificada dels preus i l'abandonar (patrons o obrers) el lloc de treball.

Una sèrie de decrets posteriors van ampliar la ficció legal del delicte de rebel·lió a les irregularitats relacionades amb les collites, l'atresorament de monedes de plata, la importació o l'exportació clandestines, irregularitats de la marina mercant o de títols i valors, la taxa del blat, la inutilització per al servei d'armes, provocar accidents ferroviaris i l'acaparament de mercaderies.

A més d'aquesta ampliació per extensió del delicte de rebel·lió, hi va haver una ampliació per inversió jurídica, en virtut de la qual eren culpables de rebel·lió els qui s'havien oposat a la rebel·lió o simplement no s'havien rebel·lat. Van ser condemnats a mort per rebel·lió tots els militars que no s'havien volgut sumar als rebels. « Para los compañeros que no son compañeros, el movimiento triunfante serà inexorable», havia anunciat Mola en la seva Instrucción preparatoria número uno. Es van inventar un paràgraf, que era inclòs a totes les sentències dels consells de guerra per rebel·lió o auxili a la rebel·lió, que deia que era missió de l'exèrcit, segons la seva llei constitutiva, defensar la pàtria d'enemics exteriors i interiors, i com que l'exèrcit es va haver d'alçar en defensa de la pàtria, els que se li oposaven incorrien en el delicte de rebel·lió.

Després de la guerra, Serrano Suñer, essent ministre de la Governació, va estendre encara més el concepte i el va aplicar a les infraccions a la Llei de Taxes, o sigui a l'estraperlo, de manera que aquelles dones que pels carrers anunciaven la seva trista mercaderia dient baixet « hay pan blanco», podien ser condemnades per rebel·lió militar. Però amb el seva característica memòria selectiva, a les seves memòries Serrano Suñer es burla d'aquella legislació i la qualifica de dislate jurídico i fins d' error jurídico i diu que « fue una inversión de posiciones que quienes la hicieron consideraron habilísima pero que resultó, en la realidad, funesta y motivo de daño innegable a la causa del Alzamiento», i que en lloc de forçar el sentit de la definició de rebel·lió, el que havien d'haver fet era promulgar un codi penal nou. El cunyadíssim no tenia en compte que si en tota llei els efectes retroactius són odiosos, ho són molt especialment en matèria penal.

L'adagi clàssic nullum crimen sine poena (cap crim sense una pena) es completa amb el de nulla poena sine lege (cap pena si no és prescrita per una llei anterior al fet).