L'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont va dir ahir que «no ha fugit» de la justícia i que està disposat a ser candidat, fins i tot «des de l'estranger», a les eleccions catalanes convocades per al pròxim 21 de desembre.
«Estic disposat a ser candidat, fins i tot des de l'estranger», assenyala el polític català en una entrevista que va ser gravada a la televisió pública francòfona RTBF i que va ser emesa en l'informatiu de la nit.
L'expresident català, que assenyala també que és a Bèlgica per preparar la seva defensa, va indicar en l'avanç emès per aquest mitjà que «hi ha eleccions el 21-D. Esperem que es puguin desenvolupar de la manera més normal possible. No és amb un govern a la presó que aquestes eleccions poden ser neutrals, independents, normals».
«No he fugit, però és impossible preparar-se bé» (per a la defensa), va dir també Puigdemont, que va afirmar que desitja comparèixer davant els jutges, però «davant la veritable justícia (de Bèlgica), no davant la justícia espanyola», segons l'avanç difós per l'esmentada cadena de televisió.
L'expresident català assegura també que el motiu del seu desplaçament a Bèlgica és evitar una onada de violència i assenyala que «la violència mai ha estat una opció per a nosaltres».
Sobre la seva presència en territori belga, assegura que no desitja «belgianitzar la política catalana» i explica que no s'ha reunit amb responsables polítics de Bèlgica. «El que volem obtenir d'Espanya és el reconeixement, el respecte», va afegir.
Puigdemont va concedir l'entrevista el mateix dia en què la independentista Assemblea Nacional Catalana (ANC) va convocar una concentració de protesta davant la Comissió Europea (CE) a Brussel·les per l'empresonament d'exmembres del Govern català, en la qual no s'esperava l'assistència de l'expresident de la Generalitat, segons fonts del seu entorn.
La concentració es va fer en suport de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i dels exconsellers empresonats aquest dijous per l'Audiència Nacional, que els acusa de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics en relació amb el procés independentista a Catalunya.
Detenció i entrega
La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va ordenar la detenció als efectes del seu ingrés a la presó de l'expresident català Carles Puigdemont i els quatre exconsellers que van viatjar amb ell a Bèlgica i que no van acudir ahir a la seva citació com a investigats per rebel·lió, sedició i malversació.
Seguint la petició de la Fiscalia, la magistrada va emetre sengles ordres europees de detenció i entrega (OEDE) contra Puigdemont i els exconsellers Antoni Comín (Salut), Clara Ponsatí (Ensenyament), Lluís Puig (Cultura) i Meritxell Serret (Agricultura) i les va dirigir expressament a les autoritats judicials de Bèlgica.
La jutge va cursar les euroordres pels delictes de rebel·lió, sedició, malversació, prevaricació i desobediència, i també va dictar crida i cerca nacional i internacional per a cadascun d'ells.
Així, Lamela va dictar dues interocutòries per a cadascun dels investigats, el primer d'ells donant curs a les OEDE, que van ser enviades en aquest cas a la Fiscalia Federal Belga. Aquestes euroordres es van inserir també a l'oficina Sirene, el sistema d'informació Schengen per comprovar els moviments de delinqüents en els passos fronterers d'Europa.
Rebutja la videoconferència
En les altres interlocutòries, la jutge tramita l'ordre de recerca i captura nacional i internacional de tots ells, a través de Policia Nacional, Guàrdia Civil i Interpol. La magistrada, a més, rebutja la petició formulada per Puigdemont i d'altres exconsellers de prestar declaració per videoconferència perquè, segons explica en les seves resolucions, no concorren cap dels casos per autoritzar aquesta mesura. Paral·lelament, el jutge de Barcelona que investiga els preparatius del referèndum va requerir a la Generalitat que li desglossi el cost del referèndum d'independència, inclosos els actes de campanya i l'estada dels observadors internacionals, i li detalli a quina partida i conselleria es va carregar.
En una providència inclosa en el sumari sobre els preparatius del referèndum, a què va tenir accés Efe, el titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona dona un termini de deu dies al Departament d'Economia i Hisenda perquè li remeti un informe «relatiu al cost econòmic que hagi suposat la consulta del dia 1 d'octubre», detallant cadascuna de les partides pressupostàries.
Sobre els costos de l'1-O
L'escrit del magistrat, que dona curs així a una diligència sol·licitada per la Guàrdia Civil, està datat el passat 30 d'octubre, amb el vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, ja destituït per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
Concretament, l'ofici demana a la Generalitat que detalli els costos relatius al «trasllat i estada dels diferents observadors internacionals convidats» per verificar els resultats del referèndum, així com els pagaments al personal per portar a terme la consulta.
El jutge vol també saber quant va costar l'acte d'inici de la campanya del referèndum que Jxsí i la CUP van celebrar a l'antiga plaça de toros de Tarragona -concretant el lloguer del local-, així com la clausura d'aquesta, que va tenir lloc en un escenari instal·lat a la Font Màgica de Montjuïc.
Unes altres despeses que el jutge ha sol·licitat són les de la creació i manteniment de les pàgines web sobre el referèndum, dels mitjans informàtics utilitzats en l'emissió i escrutini dels vots i dels dispositius electrònics que van ser adquirits per verificar els sufragis emesos en relació amb el cens disponible. També el magistrat va preguntar a Economia quant va gastar la Generalitat en els informes previs a la celebració del referèndum.
