06 de novembre de 2017
06.11.2017

La Justícia belga deixa Puigdemont en llibertat provisional

El jutge obliga el president de la Generalitat i els consellers destituïts a romandre a Brussel·les mentre no prengui una decisió sobre les ordres de detenció i entrega - Els antics membres del Govern declaren amb un traductor en demanar que la compareixença fos en neerlandès

06.11.2017 | 07:23
La Justícia belga deixa Puigdemont en llibertat provisional

La Justícia belga va decidir ahir a la nit deixar el president de la Generalitat destituït pel Govern central, Carles Puigdemont, i els quatre consellers cessats que l'acompanyen a Brussel·les en llibertat amb l'obligació de romandre a la capital belga fins que es decideixi sobre les seves ordres europees de detenció i entrega. Puigdemont i els consellers destituïts es van entregar a la Justícia belga en qualitat de detinguts i van rebutjar el seu trasllat davant les autoritats espanyoles per presumptes delictes de sedició, rebel·lió i malversació de fons públics. Puigdemont i els consellers cessats Antoni Comín (Salut), Clara Ponsatí (Ensenyament), Lluís Puig (Cultura) i Meritxell Serret (Agricultura) es van lliurar a la Policia federal a Brussel·les dos minuts després d'un quart de deu del matí, va explicar el portaveu de la Fiscalia de Brussel·les i magistrat, Guillis Dejemeppe.

L'entrega havia estat «convinguda» amb els advocats dels cinc polítics catalans, que van respectar el compromís i es van lliurar a les autoritats belgues en presència dels lletrats. L'entrega es va produir en una comissaria de Policia del centre de Brussel·les, evitant la presència de mitjans de comunicació en el moment en què passaven a estar formalment sota arrest.

Poc després van ser traslladats a la seu de la Fiscalia de Brussel·les, on van romandre més de dotze hores en «privació de llibertat», és a dir, «sense llibertat de moviments» i obligats a ser a l'edifici, si bé no estaven en un calabós, va explicar als mitjans el portaveu del Ministeri Públic, fins que cap a la mitjanit van sortir de l'immoble sense fer declaracions.

El mig centenar de professionals dels mitjans de comunicació que esperaven Carles Puigdemont i els seus exconsellers autonòmics a l'immoble no els van veure entrar, ja que ho van fer en cotxe i a través de la porta amb accés subterrani a l'edifici.

Puigdemont i els consellers destituïts van declarar en presència dels seus advocats i un intèrpret, ja que van elegir que la compareixença fos en neerlandès, va assenyalar Dejemeppe.

El president de la Generalitat destituït està representat legalment a Bèlgica pel lletrat flamenc expert en extradicions Paul Bekaert. «El jutge haurà de decidir en 24 hores», explicava el portaveu de la Fiscalia, puntualitzant que si el jutge d'instrucció «considera que no ha d'alliberar-los, seran conduïts a la presó».

El procés judicial continuarà ara a la Cambra del Consell de Brussel·les, tribunal d'instrucció i primera instància judicial, que disposarà d'un termini de 15 dies per pronunciar-se sobre el recurs dels interessats.

La tramitació a Bèlgica de les euroordres teòricament hauria de prolongar-se un màxim de 60 dies, i 30 més en circumstàncies excepcionals, va recordar el portaveu del Ministeri Públic, en una roda de premsa en francès, anglès i neerlandès. Tot i això, el portaveu de la Fiscalia va matisar que, en cas que no s'ordeni el seu ingrés a la presó, el termini podria fins i tot allargar-se més dels esmentats 90 dies.

És a dir, que en aquest cas Puigdemont no seria lliurat a Espanya abans del 21 de desembre, quan hi ha convocades eleccions autonòmiques a Catalunya a les quals pretén concórrer i per a les quals el seu partit, el PDeCAT, l'ha proposat com a cap de llista.

El president de la Generalitat destituït es va manifestar públicament per última vegada dissabte a la nit, a través de la xarxa social Twitter i en neerlandès, amb un missatge en què deia estar «plenament» disposat a col·laborar amb la Justícia belga. L'entorn del polític independentista a Brussel·les va explicar als mitjans de comunicació que la seva interpretació de la situació jurídica de Puigdemont és que no estava detingut, sinó «a disposició» de les autoritats belgues, actitud que «s'emmarca en la seva voluntat de no sostreure's a l'acció de la Justícia, sinó simplement defensar-se en un procediment just i imparcial».

L'advocat Gonzalo Boye, que representa els consellers Comín i Serret, va explicar en una sèrie de piulades que sempre s'ha actuat «amb transparència i amb lleialtat processal» des de la defensa. «S'han presentat voluntàriament davant de les autoritats belgues perquè mai hi ha hagut la intenció d'esquivar l'acció de la justícia», va dir l'advocat, tot afegint que «només s'ha buscat defensar-se allà on es garanteixin els seus drets fonamentals». «S'ha complert amb el primer tràmit del procediment i ara és quan comença la batalla jurídica que ajudarà tots els investigats», va afegir.

Sobre la possible candidatura de Puigdemont a les eleccions del 21-D, Dejemeppe no es va voler pronunciar, i va recordar que «el jutge serà qui determinarà les condicions del seu alliberament». De fet, entre les mesures que es podien prendre hi havia l'opció de prohibir l'atenció de Puigdemont a mitjans de comunicació.

Puigdemont i els quatre consellers destituïts són a Brussel·les des de principis d'aquesta setmana després de la DUI declarada al Parlament, i amb la voluntat d'internacionalitzar el conflicte català i denunciar que no s'enfrontarien a un judici just a l'Estat espanyol.

En un altre ordre de coses, el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, va considerar «determinant i revelador» que membres de les organitzacions sobiranistes Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural acudissin a reunions del Govern de Puigdemont, fet que segons el seu parer mostra el nivell de col·laboració íntima que tenien.

«Jo no sé si amb veu, amb vot, sense veu, sense vot, no ho sé, però assistien a les reunions els mateixos responsables d'aquestes dues associacions·, va assenyalar en declaracions a Informe Semanal, una intervenció en la qual va defensar que existeixen motius sobrats per fonamentar la querella per rebel·lió, sedició i malversació presentada pel ministeri públic contra membres del Govern.

En la seva argumentació, el fiscal general va exposar que, tot i que no ha existit vessament de sang, fets com la «destrucció» de tres cotxes de la Guàrdia Civil, els «actes d'intimidació» a agents de policia i Guàrdia Civil als seus allotjaments i els fets ocorreguts l'1 d'octubre són «actes de violència».

Maza va voler recordar que el delicte de rebel·lió no exigeix el vessament de sang, i en aquest punt va puntualitzar que el Tribunal Suprem va dictar en la sentència que va emetre sobre el 23-F que la rebel·lió no necessita ser «cruenta».

El fiscal general de l'Estat va considerar en tot cas «molt raonable» la presó preventiva dictada contra el vicepresident destituït Oriol Junqueras i altres set consellers que van ser destituïts per l'Executiu central i va destacar que el factor més determinant per demanar la privació de llibertat del Govern cessat era la possible reiteració delictiva, i no tant el risc de fuga.

«Fa pocs dies, el senyor Oriol Junqueras es va atribuir i va seguir signant un article en un diari estranger com a vicepresident de la República Independent de Catalunya», va destacar el fiscal general de l'Estat sobre aquesta qüestió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema