«Veig forçada la interpretació de la violència per a la rebel·lió amb el Govern de Puigdemont»

Crec que no. I potser m'equivoco, però crec que no es pot comparar la nostra situació amb la del franquisme. És evident que hi ha connotacions polítiques amb els últimes empresonaments, però parlem de delictes concrets que recull el Codi Penal.

Creu que són aplicables els delictes de rebel·lió i sedició en el cas dels consellers del Govern català?

La rebel·lió es refereix a alçar-se violentament i pública. No es tracta de violència física. En l'acte de la jutge Lamela, la violència es justifica en una sèrie de conductes que s'han anat produint i que relata. Per exemple, el 20 i 21 de setembre, segons l'acte, el jutjat de Barcelona va ordenar l'escorcoll a diverses conselleries i es va produir una situació d'envoltar els cotxes de la Guàrdia Civil, impedint que sortissin. La jutgessa ho justifica així, encara que a mi em sorgeixen dubtes sobre aquest tipus de violència. El que passa és que també parla, filant encara més prim, de violència en comissió per omissió. És a dir, el fet de no haver impedit actes en què haurien d'haver considerat que es produiria violència. Segons el meu parer, la interpretació de la violència per al delicte de rebel·lió és bastant forçada en aquest cas. Segons el Tribunal Suprem, el que caracteritza la rebel·lió és atacar el normal desenvolupament de les funcions públiques de legislar i governar.

I la sedició?

La sedició és una rebel·lió en petit. de segon grau, segons una sentència de juliol de 1991 del Tribunal Suprem. S'hi diu que la rebel·lió és alçar-se públicament i tumultuària per impedir per la força o fora de les vies legals l'aplicació de les lleis, o impedir l'exercici de les seves funcions o de les resolucions administratives o judicials a qualsevol autoritat o funcionari. La diferència entre rebel·lió i sedició són els seus objectius. A la rebel·lió es pretén la derogació de la Constitució, la substitució del Govern o del cap de l'Estat. No obstant això, la sedició ataca l'ordre públic. Per a la sedició, s'ha de produir un alçament, és a dir, una insurrecció, aixecament o revolta que han de ser públics i tumultuaris. Amb ells es pretén atacar el normal desenvolupament de les funcions dels poders públics. En aquest cas, la sedició no seria tan descartable. El que és important és que tant la rebel·lió com la sedició són delictes de simple activitat, és a dir, que encara que no aconsegueixis la finalitat que et proposaves, n'hi ha prou d'intentar-ho.

També se'ls acusa de malversació de cabals públics.

Potser per deformació professional, jo m'enfocaria en aquest delicte. Si es pogués reconduir la sedició a un delicte de desordres públics, la pena seria menor.

Hi havia motius per decidir la presó preventiva en aquest cas?

Aquestes persones amb mesures cautelars, com és en aquest cas la presó, segons el meu parer segueixen emparades per la presumpció d'innocència. A mi que algú estigui a la presó abans de ser jutjat no m'entusiasma. El que passa és que si hi ha risc de fuga, perill de reiteració delictiva o perill de destrucció de proves hi ha motius per decidir-la. El Constitucional i el Suprem diuen que la presó provisional s'ha de reduir als casos estrictament indispensables. Jo no soc polític, però crec que l'actuació de Puigdemont i els seus consellers de marxar a Brussel·les no ha afavorit. És a dir, si s'han escapat, altres poden fer el mateix. Però també es podia haver arribat a pensar el contrari, és a dir, si uns s'escapen i altres no, els que no ho han fet no devien tenir aquesta intenció. És un tema en el qual la jutge és la que coneix la causa i els criteris.

La jutge ha seguit el criteri del fiscal, que està a les ordres del fiscal general, nomenat pel Govern.

Sí. Però el fiscal pot demanar i la jutge dir que no. El jutge és independent i és el que coneix el sumari. Hi havia arguments per decidir qualsevol cosa.

Creu que hi va haver trucades del Govern al fiscal general de l'Estat per donar-li indicacions?

Això no puc saber-ho, però també és veritat que tots els governs socialistes i del PP han tingut asseguts a la banqueta gent dels seus partits, que han estat jutjats i condemnats. Això em fa pensar que es juga net.

És possible que un jutge pugui abstreure's de tota la pressió ambiental per decidir?

És evident que un jutge és una persona, però no pot actuar amb criteris polítics. Ha d'actuar amb criteris legals. És un aplicador del Dret i ha d'aplicar el Codi Penal. Si la conducta d'una sèrie de persones està incardinada en una sèrie de preceptes del Codi Penal, té l'obligació d'aplicar-los, encara que pugui pensar que comportarà una reacció social. Es pot abstreure? Ho ha de fer. En tot cas, el Dret Penal no resol res, ni aquí ni enlloc. És un instrument de defensa social. Castiga, però no resol cap problema. Ja sé que hi ha teories que defensen que el Dret Penal prevé de la comissió de delictes, però jo no tinc gaire fe en això. El Dret Penal es regeix per un principi fragmentari, és a dir, no ho castiga tot ni tot el que castiga ho castiga davant de qualsevol atac. Per això cal reduir-lo als casos taxatius de la llei. El que passa és que alguna cosa cal fer quan unes persones desobeeixen tota norma i tot tribunal. El principi d'autoritat es compromet tant per desistiment com per abús.

El Suprem ha posposat per al 9 de novembre la declaració dels membres del Parlament català. Creu que se'ls aplicarà el mateix criteri que als consellers de la Generalitat i acabaran a la presó preventiva?

En aquest assumpte pot haver-hi discrepàncies entre el Suprem i l'Audiència Nacional. És cert que hi ha autonomia judicial, però si pels mateixos fets, el Suprem no declarés la presó o la fiança... Crec que hi ha hagut alguna veu que parlava que ni sedició ni rebel·lió, sinó conspiració, que és un acte preparatori punible amb una pena molt inferior. Algun jurista ha dit fins i tot que el Suprem podria reclamar la causa a l'Audiència Nacional si cregués que són els mateixos fets.

Si fos l'advocat defensor dels consellers del Govern de Puigdemont què els aconsellaria?

Això és una mica agosarat per part meva, perquè no conec bé els papers. Però com a advocat defensor el que intentaria per exemple és demostrar que no hi va haver violència, que no hi va haver ànim de desobediència, sinó sobretot un ànim de complir les ordres del Parlament de Catalunya.

I si fos l'advocat de Puigdemont?

Jo li aconsellaria que es presentés davant la justícia per declarar. No fa bona impressió. Sembla que és com el capità que abandona el vaixell. Aquesta és la impressió que em fa, sense conèixer el sumari en profunditat.

Comparteix aquesta opinió de molts que la presó preventiva en aquest cas ha estat una mesura desproporcionada?

Molta gent utilitza paraules que no sap el que són. Què és desproporcionada? A mi tot el que suposi presó no m'agrada gens en l'aspecte personal. Però parlar de desproporció... Per descomptat si es condemna per sedició, rebel·lió i malversació de cabals públics les penes són molt elevades. A mi el que no em va bé és que a un senyor, el que sigui, amb penes així d'altes, el fiquin o no a la presó preventiva i a un desgraciat que roba un radiocasset el fiquin segur a presó preventiva. El Dret Penal potser és de dues velocitats. Des del punt de vista polític, crec que als consellers se'ls hauria pogut dir que estan imputats i que no poden abandonar el país. Però jurídicament no crec que es pugui dir que és una decisió incorrecta.

Considera que és el moment de reformar de la Constitució?

Una Constitució que ha durat 40 anys, potser cal reformar-la, però no crec que si es reforma sigui per permetre que sigui possible la independència d'una part del país.