L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha assegurat que "clar que estic preparat" per ser extradit a Espanya per la justícia belga, i que és conscient que tant ell com els quatre consellers fugits a Bèlgica "podem acabar en presons espanyoles".

En una entrevista concedida a Catalunya Ràdio i efectuada a Bèlgica, Puigdemont ha indicat que els exmembres del Govern que es troben en aquest país "en cap moment hem eludit cap responsabilitat" i ha ressaltat que "nosaltres ens vam presentar voluntàriament davant la justícia belga" després de la euroordre de detenció dictada per l'Audiència Nacional.

Segons Puigdemont, el seu exili a Bèlgica respon a una estratègia d'"internacionalitzar al màxim el que aquesta passant" a Catalunya, d'una causa que segons el seu parer és "de drets humans i de democràcia" i que "obre un focus que ajuden als companys empresonats" a Espanya.

"Es tracta de poder administrar de la millor manera possible la defensa dels nostres drets, no dels individuals, sinó del Govern de Catalunya", ha considerat Puigdemont, que entén que "si disposem d'uns dies o unes setmanes per poder fer el que estem fent, ho hem d'aprofitar".

"Tot això acabarà als tribunals internacionals, acudirem a ells, arribarem fins al final i l'estat espanyol passarà vergonya", ha augurat Carles Puigdemont, qui ha ressaltat que per a això "hem vingut al cor d'Europa, ens hem dirigit al món, i el món escolta".

Ha subratllat que en la roda de premsa que va oferir a Bèlgica "hi va haver un desplegament de mitjans internacionals colossal" que van informar "al planeta sencer" de la situació a Catalunya, cosa que va contrastar amb "la total indiferència a la seu de les institucions europees", que veu "desconnectada d'allò que interessa a la gent".

En aquest sentit, ha considerat "una veritable anomalia democràtica que hi hagi presos polítics a Europa", i ha insistit que la causa contra ell i els exconsellers és "una causa de drets humans, de democràcia" doncs "s'estan violant els drets humans dels companys empresonats" i "som víctimes d'una persecució política".

Ha criticat la "indolència d'Europa davant d'aquesta persecució indecent" i ha demanat a la UE que "tingui la decència de preguntar-li a l'Estat espanyol si respectarà el resultat de les urnes el 21-D" i si els partits que guanyin "tindran dret a aplicar el seu programa electoral".

De la seva banda, l'exconseller de Sanitat Toni Comin ha explicat que, a l'hora d'afrontar la seva situació judicial, entre els membres del Govern "hi havia un pacte que tothom havia de poder decidir valorant el component polític i el personal" encara que "totes les opcions eren arriscades".

"Tots valorem els riscos en funció de les seves circumstàncies, tothom va poder prendre la decisió que va voler i el resultat ha estat el que ha estat", ha puntualitzat Comin.