Dimarts a la nit va acabar el termini per presentar les coalicions electorals sense que els partits sobiranistes poguessin consensuar una llista unitària, de manera que els esforços dels partits se centren ara a visibilitzar que als programes electorals i després del 21-D hi haurà una «unitat d'acció». Amb tot, ERC, la CUP i el PDeCAT van escenificar un encreuament de comunicats i acusacions per no haver presentat la llista unitària, encara que després es van conjurar a preparar una estratègia conjunta per a les eleccions.
Dimarts a la tarda, la CUP va descartar la «llista única» que proposava el PDeCAT i diumenge que ve decidirà en la seva Assemblea Nacional entre quatre opcions o escenaris per participar o no en aquests comicis. Davant això, ERC va emetre un comunicat al vespre. Segons el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, un cop exhaurit el termini per presentar coalicions, i vist que entre les quatre opcions que estudiava la CUP no hi havia la de la «llista única», Esquerra considerava que «cal treballar en la creació d'un front comú des de candidatures diferenciades» i optava formalment per les llistes separades. Sabrià va constatar que «no totes les parts volen» la llista unitària que englobi totes les forces sobiranistes, tot i que ERC advocava per ella «com a resposta contundent a l'envit de l'Estat», de manera que «davant la impossibilitat d'un acord per incloure (en ella) a la CUP i al PDeCAT, només queda l'opció de fer un front comú programàtic».
Per la seva part, la CUP va assegurar dimarts al vespre que va proposar un preacord a ERC per registrar una coalició abans que acabés el termini per tal que la seva militància ho pogués sotmetre a votació a l'assemblea de diumenge. Fonts dels cupaires van afirmar però que dilluns, en una reunió, ERC va descartar aquesta via i va exigir als cupaires «una resposta immediata» sense reunir la militància de l'esquerra anticapitalista. Els cupaires van defensar que van treballar també per aquest preacord perquè el darrer Consell Polític va optar per «explorar totes les opcions», també una llista unitària. La proposta dels cupaires passa finalment per preguntar diumenge a la militància sobre no presentar-se, fer-ho en solitari, apostar per un front d'esquerres o una llista ciutadana.
Des del PDeCAT, el portaveu al Congrés, Carles Campuzano, va criticar l'actitud d'ERC a preguntes dels periodistes sobre la decisió d'ERC de no anar als comicis en coalició. Segons ell, al món sobiranista hi ha una «demanda forta» que les forces polítiques que comparteixen certes qüestions concorrin juntes el 21-D.
Així, l'antiga convergència concorrerà per primera vegada amb les seves noves sigles, PDeCAT acompanyades de «Pacte Democràtic» com a marca electoral.
Des de les entitats sobiranistes, el vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, va lamentar que no hi hagi llista unitària però va cridar a votar «els partits de la República». També el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, va dir que ells no havien demanat la llista unitària i va confiar que les formacions «trobaran la millor manera de presentar-se» a unes eleccions.
Ja ahir, els partits van començar a pensar en el més immediat. El regidor d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, va explicar que «estem treballant per fer una aparició conjunta els tres partits independentistes on explicarem què hem decidit fer i com procedim a la unitat d'acció. Estem treballant-hi», va explicar.
Per la seva part, la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, no va tirar la tovallola i va insistir a apostar per buscar una fórmula unitària. «Des del PDeCAT seguim pensant que la unitat del món sobiranista en les pròximes eleccions és necessària i estem disposats a explorar qualsevol possibilitat per fer-la possible», va escriure en un missatge a Twitter.
També la vicepresidenta del PDeCAT, Neus Munté, va assegurar ahir que la seva formació està «convençuda» que el president cessat Carles Puigdemont «ho posarà tot en aquesta campanya electoral». Tot i que Puigdemont s'havia ofert a ser cap de llista només en cas que es pogués confeccionar una candidatura unitària, Munté va afirmar que ara mateix «no descartem res en absolut».
