arcelona va tornar a viure dissabte la Diada de cada dia. El recompte de concentrats és superflu per constatar que el problema segueix vigent, i que la pretensió de reprimir-lo és aventurada. Una manifestació no és un sondeig, però la marxa serveix per confirmar els temptejos. L'acte massiu apunta a una reedició electoral de la majoria independentista. Com a mínim, a l'amplíssima victòria d'Esquerra Republicana prevista per les enquestes. Oriol Junqueras sortirà de la presó com a previsible president de Catalunya, per si algú és capaç d'explicar-ho.

Els grans instigadors de la rebel·lió sediciosa estaven a casa seva, a la presó o a Brussel·les. Malgrat la diàspora forçosa i la traïció de Carme Forcadell, a punt de confessar que és sòcia clandestina del Reial Madrid, la manifestació multitudinària que no tumultuària va rubricar que la política dels presos ha estat tan efectiva com llançar els policies contra els votants d'un referèndum inventat.

La manifestació no allibera els presos, però demostra que no organitzaven les concentracions, tret que se'ls presumeixin poders telepàtics des de les seves cel·les. O no van haver de ser empresonats, o l'entusiasta fiscal general reprovat ha portat a presó les persones equivocades.

L'únic aliat fidel del PP ha estat el Suprem. En contra de l'anunciat, l'alt tribunal no va lliurar Forcadell de la presó, sinó que va alliberar el Govern de la presidenta del Parlament. Per calibrar el favor que el jutge Llarena li ha prestat a Rajoy, n'hi ha prou amb imaginar la grandària de la concentració amb mitja dotzena de presos addicionals a la presó.

El Suprem guareix delictes, no els castiga. Els qui han equiparat la gestió de Puigdemont al cop del 23-F, hauran d'aclarir si creuen que Tejero també hagués estat alliberat després d'una grotesca expressió de penediment. La manifestació d'ahir demostra que els sectors polítics enfrontats continuen ferms en les seves posicions. Excepte Pedro Sánchez, que no se sap on és.