«En aquests moments, cal anar a poc a poc», va afirmar l'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya referint-se al moviment independentista. Carod-Rovira fa, en aquesta entrevista aprofitant un acte a Eivissa, una inequívoca autocrítica de l'estratègia seguida, però es mostra convençut que, més tard o més d'hora, se celebrarà un referèndum pactat amb l'Estat i sota tutela europea.

Com veu la forma en què ha acabat el procés, si és que ha acabat?

No, el procés no ha acabat. Acaba de començar. Intentar amagar un conflicte polític o pensar que té solució tècnica o jurídica és només retardar el problema. En una democràcia els problemes polítics només es poden resoldre políticament, és a dir, votant. No sé quan passarà, però és evident que la situació actual no és el final de res, és només el principi d'una etapa.

La Declaració Unilateral d'Independència (DUI) era la fórmula adequada?

Jo no em pronunciaré sobre si la DUI era o no era la via. Sí que és cert que és lamentable que a Gran Bretanya es posessin d'acord per resoldre civilitzadament una realitat política sense fer servir les porres, i, per contra, en el cas de Catalunya es resolgués un problema polític a cops de porra, perquè així no es resol res; a l'inrevés, es complica més tot.

No el sorprèn que després de la declaració d'independència no hi hagi hagut ni un sol país que la reconegui?

Gens. En absolut. El reconeixement internacional és l'últim que arriba. Un país com Eslovènia va fer un referèndum amb tots els estats europeus i els EUA en contra. Van trigar mig any a reconèixer la seva independència. Cal tenir en compte que el referèndum de Catalunya no es va fer en les condicions desitjables, amb la policia emportant-se les urnes i pegant a gent de totes les edats, per tant no és el referèndum que la gent desitjava. Una consulta acordada, amb totes les condicions, trigarà més o menys, però arribarà.

Què ha evitat la independència de Catalunya, l'article 155 o el silenci de la comunitat internacional?

No, no és això. El que a hores d'ara cal és anar a poc a poc, perquè tenim molta pressa. La gent que volem la independència, com que tenim molta pressa, hem d'anar a poc a poc. Hi ha hagut, en tot el procés, més patriotisme que ciència. I, per tant, també les pròpies forces independentistes han d'apagar la pantalla un moment, resituar-se, veure què ha fallat i seguir endavant, sempre a partir de dues coses: la via pacífica i la via democràtica.

Què creu que passarà en les eleccions del 21 de desembre, perquè els sondejos donen una majoria molt ajustada al bloc sobiranista...

Depèn bàsicament de dos factors: quin tipus de llista s'acabi fent (no si hi ha una llista única independentista, sinó el perfil i identitat de cada llista) i si els anti-independentistes van o no a votar. Dependrà molt de la participació. Si surt una majoria independentista, el que s'ha de fer és crear les condicions per arribar a un acord amb l'Estat per fer un referèndum acordat. I ja no s'hauria d'acordar només amb l'Estat espanyol, sinó també amb tutela europea.