La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va sortir ahir de presó després de pagar la fiança que li va imposar el Tribunal Suprem una vegada va renunciar a la via unilateral, en una resolució que ha portat els exconsellers empresonats a revisar la seva estratègia defensiva, sense descartar tornar a declarar.

Forcadell, que dijous a la nit va ingressar a la presó, -de fet passaven pocs minuts de la mitjanit- va abandonar elmigdia el centre penitenciari d'Alcalá Meco després que el tresorer de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) aportés el xec amb els 150.000 euros que li va imposar de fiança el magistrat del Suprem Pablo Llarena, quantitat l'origen de la qual VOX va demanar que s'investigui.

Una vegada fora de presó, que va abandonar en un vehicle sense fer declaracions al centenar de periodistes que esperaven la seva sortida, Forcadell va assegurar a Twitter que tornava a casa «amb la consciència tranquil·la d'haver actuat correctament: garantir la llibertat d'expressió al Parlament, seu de la sobirania nacional».

Llarena va acordar la posada en llibertat de Forcadell una vegada dipositada la fiança de 150.000 euros, encara que li ha retirat el passaport, li ha prohibit sortir d'Espanya i li ha fixat compareixences setmanals al jutjat més pròxim al seu domicili o al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

El jutge va fixar aquesta fiança a Forcadell, per a qui la Fiscalia havia demanat presó incondicional, després que la presidenta de la cambra i els altres membres independentistes de la Mesa acatessin l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i, aprofitant l'últim torn de paraula, es desmarquessin de la via unilateral i es comprometessin a mantenir la seva activitat política dins del marc constitucional.

A la vista de la decisió del magistrat del Suprem, que també va deixar en llibertat amb una fiança -en aquest cas de 25.000 euros- els altres membres independentistes de la Mesa, els advocats dels vuit exconsellers de la Generalitat que des de dijous de la setmana passada estan empresonats per ordre de l'Audiència Nacional van començar a revisar ahir la seva estratègia.

Segons van informar a Efe fonts judicials, després del canvi d'advocat per part dels quatre exconsellers del PDeCAT a la presó preventiva, algunes defenses es plantegen fins i tot demanar que tornin a declarar davant l'Audiència Nacional, que els va enviar a la presó després d'una compareixença en la qual només van acceptar respondre als seus advocats.

No obstant això, la Fiscalia, que va anunciar que no recorrerà la decisió d'ahir del magistrat Llanera de desestimar la seva petició de presó incondicional per a Forcadell i tres membres de la Mesa del Parlament, va advertir que aquesta resolució «de cap manera contradiu, afecta o deslegitima» la que va adoptar la magistrada de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, d'enviar a la presó l'exvicepresident Oriol Junqueras i els altres set exconsellers.

En concret, la Fiscalia insisteix que persisteix el risc de fuga i reiteració delictiva que justifica que es mantinguin a la presó l'exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn, Carles Mundó, Dolors Bassa i Meritxell Borràs. Precisament Forcadell va tenir una breu trobada amb les dues exconselleres a la presó d'Alcalá Meco.

Segons el ministeri públic, els riscos que justifiquen la presó incondicional per a aquests exconsellers són «diferents» dels que concorren en els querellats davant el Tribunal Suprem: Forcadell i els membres de la Mesa de JxSí Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, de CSQP aquest últim, l'únic que va quedar en llibertat sense cap mesura cautelar. Després de la decisió del Suprem de descartar la presó incondicional que la Fiscalia demanava per a Forcadell, donat el seu compromís de respectar el marc constitucional, la defensa de l'expresidenta del Parlament ha demanat avui al Suprem que assumeixi la investigació de l'Audiència Nacional.

PP i Cs sobre les declaracions

En relació amb les declaracions de Forcadell davant del jutge, tant Albiol com Rivera van apuntar que el fet que acatés el 155 i reconegués que la DUI era simbòlica marca «un punt d'inflexió».