Més de 100 professors de Dret Penal d´universitats de tot l´Estat han signat un manifest on critiquen l´empresonament dels consellers del govern de la Generalitat destituït i posen en dubte la legalitat de les decisions de la jutgessa de l´Audiència Nacional Carmen Lamela, perquè "només conculcant molt greument el principi de legalitat es pot afirmar que els imputats van cometre un delicte de rebel·lió". Els signants asseguren que les qualificacions jurídiques de la Fiscalia General de l´Estat i de la titulat del jutjat número 3 de l´Audiència Nacional "han originat una repulsa general i una seriosa preocupació als mitjans jurídics espanyols". "En la nostra opinió és una equivocació greu considerar els fets constitutius d´un delicte de rebel·lió de l´article 474 del Codi Penal" apunten, perquè "està absent un element estructural d´aquest il·lícit com és la violència".
Els penalistes admeten com a premissa que la conducta dels integrants del Parlament de Catalunya i del govern de la Generalitat destituït pot comportar la comissió de múltiples delictes, però adverteixen que aquests "han de ser investigats i, en el seu cas, sancionats, d´acord al que exigeix l´ordenament penal" i "amb observança estricta de les nostres lleis penals i processals", i sempre "respectant de forma exigent el principi de legalitat".
Rebutgen que s´hagi comès delictes de rebel·lió o sedició
En aquest sentit, recorden que el requisit de l´existència de la violència per a la comissió del delicte de rebel·lió es va incorporar a la llei precisament per evitar la seva aplicació en casos com aquest, i asseguren que "només conculcant molt greument la legalitat" es pot atribuir als consellers aquest delicte de rebel·lió o el de conspiració per a la rebel·lió -com apunta el Tribunal Suprem-, "que requereix un acord conjunt de dur-lo a terme amb aquesta mateixa violència".
També rebutgen que se´ls pugui acusar d´un delicte de sedició "perquè en cap moment s´ha aportat cap indici que els imputats hagin induït, provocat o protagonitzat cap alçament tumultuari tal com exigeix la llei, i no poden atribuir-se´ls successos que han tingut lloc amb anterioritat o realitzats per altres persones diferents, perquè el Dret Penal es regeix pel principi de responsabilitat personal i només es pot jutjar algú pels seus propis fets".
"L´Audiència Nacional no és competent"
A més, asseguren "amb rotunditat" que l´Audiència Nacional "no és competent" per conèixer els delictes de rebel·lió o sedició, i apunten que en tot cas correspondria a l´Audiència Provincial de Barcelona. "La Llei Orgànica del Poder Judicial es refereix als derogats ´delictes contra la forma de govern´ com a objecte de la competència de l´Audiència Nacional, i en cap moment al·ludeix als delictes de rebel·lió o sedició", recorden.
Per aquest motiu consideren que l´argumentació de la jutgessa Lamela per reclamar la seva competència "constitueix una manipulació poques vegades vista a l´àmbit forense", i més, apunten, tenint en compte el ple de la Sala Penal de l´Audiència Nacional "va expressar amb rotunditat que l´Audiència Nacional mai ha estat competent per al coneixement del delicte de rebel·lió".
Critiquen la "manca de mesura" de Lamela
Per últim, els penalistes critiquen la "manca de mesura" de la jutgessa Lamela "tan en la fixació de les dates per prestar declaració com en el dictat de les presons preventives". Segons apunten, aquestes presons preventives "han estat greument desproporcionades i sense justificació suficient".
Per això "des d´una perspectiva estrictament jurídica" reclamen "a les instàncies fiscals i judicials que s´atenguin al Dret, a la llei, que investiguin i que, en el seu cas, castiguin tot el que l´Estat de dret autoritza i obliga, però exclusivament això, perquè només dins d´aquests marges hi pot haver oportunitat, proporció i justícia".
