El tradicional acte a Maià de Montcal de record i homenatge a Ernest Lluch, assassinat per ETA Els líders socialistes que hi van participar n'eren ben conscients, fet pel qual tots els discursos van anar en el mateix sentit, el record a un Lluch que va fer del diàleg i la ferma aposta per entendre's amb el contrincant els motors de la seva vida. En aquest sentit, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, la va encertar de ple en assegurar que «potser la memòria de l'Ernest ens és incòmoda perquè ens fa petits», en temps en els quals les mostres de grandesa política no sobren. Assentien com a espectadors líders del PSC gironí com Marc Lamuà, Sílvia Paneque Rafael Bruguera i Juli Fernández, o del català, com Pere Navarro, així com nous socis dels socialistes, com Ramon Espadaler.

Una altra idea en què tots els assistents van coincidir va ser que cadascú té una imatge particular d'Ernest Lluch, la majoria positiva. La d'aquest periodista, la d'un tertulià brillant, respectuós i amè, i la sensació d'enorme incredulitat en assabentar-me -encara a la redacció ben entrada la nit- del seu assassinat, acompanyada de desànim i ràbia, dos molt mals companys de viatge.

Disset anys després de la mort de l'històric dirigent socialista, les coses no han canviat gaire, ja que les crides a parlar per entendre's continuen caracteritzant els discursos dels polítics, entre ells el d'Iceta, que va recordar que el diàleg es basa en la «disposició a modificar els punts de partida», en una clara invitació a tothom. El líder del PSC va recordar que Lluch «va néixer per canviar les coses i per modernitzar un estat», així com va lloar la importància de la figura de l'homenatjat, de qui va dir que «no li farem la mala jugada de reduir-lo només a líder socialista, ja que va ser molt més».

En aquest sentit, el diputat gironí del PSC al Congrés Marc Lamuà va parlar de Lluch com «una de les veus més poderoses en defensa de la democràcia», fet pel qual «els totalitaris el van voler fer callar perquè els molestava».

El moment més emotiu va arribar amb els discursos dels familiars de l'exministre, Enric i Eulàlia, que van insistir a demanar que ningú instrumentalitzi el nom del seu pare. Enric, nebot de l'exdirigent del PSC i que es va haver d'aturar a mig discurs per contenir l'emoció, va fer una crida a «no barrejar les coses i no usar el nom de l'Ernest Lluch de forma partidista», així com va instar els polítics i els ciutadans anònims a «saber escoltar i cedir per avançar, ja que en aquest conflicte no hi ha ni bons ni dolents». Per això, va prometre que des de la Fundació Ernest Lluch continuaran treballant per fomentar el diàleg, tal com feia el seu oncle, a qui voler dialogar fins i tot amb els assassins li va costar la vida.

Eulàlia, filla de Lluch, va assegurar que «no m'atreveixo a pensar què diria el meu pare sobre el moment que vivim, però el que tinc molt clar és que era un home de pau». «Ell va dialogar amb ETA, que assassinava gent, i no serem capaços de dialogar entre tots quan no hi ha morts?», es va preguntar desafiant la filla de Lluch, tot destacant que el que sí que té clar és que el seu pare hi hauria «ficat cullerada» en considerar que «no calia arribar fins on s'ha arribat». En tot cas, Eulàlia va demanar «recuperar l'esperit democràtic i empàtic amb els que no pensaven com ell que sempre va demostrar el meu pare».

Per tancar l'acte, que va comptar amb un important desplegament policial com a conseqüència d'uns rumors sonbre un suposat boicot que no es van confirmar, els dirigents socialistes van fer una ofrena floral a la tomba d'Ernest Lluch, tan senzilla i discreta com ho va ser ell sempre.