Barcelona va quedar eliminada com a candidata per acollir l'Agència Europea del Medicament (AEM) a la primera ronda de la votació per triar la futura seu d'aquesta, que finalment acollirà Amsterdam, que va superar Milà en la darrera votació per sorteig, van indicar fonts europees.
Barcelona va rebre 13 punts, mentre que Milà en va obtenir 25, i Copenhaguen i Amsterdam van aconseguir-ne 20 cadascuna en la primera ronda de votació, segons les mateixes fonts.
La ciutat espanyola va quedar amb aquesta puntuació en cinquè lloc, per darrere de les tres finalistes i de Bratislava, que va obtenir 15 punts. La decisió sobre el futur de l'AEM i de l'Autoritat Bancària Europea (ABE), que hauran d'abandonar Londres pel Brexit, recau en els països de la Unió Europea (UE), els representants dels quals van celebrar ahir un Consell d'Afers Generals en Brussel·les en el qual van votar primer el destí de l'Agència del Medicament i després el de l'Autoritat Bancària, que va recaure en París.
En aquesta primera ronda de votació per triar la ubicació de l'Agència Europea del Medicament, que va començar a un quart de cinc de la tarda, els Estats podien donar tres, dos i un punt a tres candidates segons el seu ordre de preferència, i només les 3 amb més punts passaven a la següent ronda.
Igual que Barcelona, es van quedar en el camí Atenes, Bonn, Bratislava, Brussel·les, Bucarest, Hèlsinki, Lilla, Porto, Sofia, Estocolm, Viena i Varsòvia, mentre que Zagreb, Dublín i Malta (que no va precisar en quina ciutat construiria la possible seu) van decidir retirar-se de la cursa.
L'Agència del Medicament, que Barcelona proposava allotjar a la Torre Glòries d'aquesta ciutat, s'encarrega de supervisar i autoritzar la comercialització de fàrmacs a la UE, té 890 empleats i rep a l'any la visita d'uns 35.000 experts de la indústria.
La Comissió Europea (CE) haurà de preparar ara les propostes legislatives per als trasllats, que necessitaran el vistiplau final dels països i l'Eurocambra.
El president de l'Organització Mèdica Col·legial (OMC), Serafín Romero, va lamentar ahir l'eliminació en primera volta de Barcelona per convertir-se en la seu de l'Agència Europea del Medicament.
«Afligit des @OMC_Espana per la pèrdua de l'EMA per a Barcelona. Una oportunitat històrica perduda», va escriure Romero a Twitter després de conèixer-se que Barcelona havia estat descartada en la primera ronda de la votació per triar la futura seu de la institució.
Abans de saber els resultats, el tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, havia destacat el treball conjunt que han fet el Govern central, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, tot i la situació política, per defensar la candidatura de la ciutat a l'Agència Europea del medicament (EMA).
«El que cal posar en valor és que tot i que la situació política és complicada, les tres administracions han actuat conjuntament per defensar aquesta candidatura», va dir Pisarello en declaracions a la premsa a Brussel·les.
Pisarello va destacar l'important paper que han jugat la ministra de Sanitat espanyola, Dolors Montserrat, i, «en el seu moment», el conseller català del ram, Antoni Comín.
La indústria farmacèutica espanyola va felicitar Amsterdam per haver estat escollida nova seu de l'Agència Europea del Medicament (EMA), però va subratllar que Barcelona constituïa una «candidatura excel·lent» perquè reunia les condicions «idònies» per albergar-la.
En un comunicat, Farmaindustria va voler fer èmfasi que, tot i la eliminació de Barcelona a la primera ronda de les votacions, en què finalment es va imposar la capital holandesa, Espanya se situa en el «primer nivell internacional en coneixement i experiència sobre el medicament».
I això gràcies al «prestigi del Sistema Nacional de Salut, els seus professionals sanitaris i les modernes infraestructures, l'experiència de l'Agència Espanyola de Medicaments (Aemps) i la presència notable d'indústria, al costat de la sòlida i creixent col·laboració d'aquesta amb el sistema sanitari», que propicien una «intensa activitat de recerca i producció farmacèutica».
Amb tot, la indústria farmacèutica va oferir la seva «plena col·laboració» a les autoritats comunitàries perquè la transició de l'Agència Europea del Medicament des de Londres a la capital holandesa es dugui a terme de la forma «més àgil i ordenada possible», assegurant la continuïtat de les funcions de l'agència i la permanència dels seus responsables i professionals.
Elogis a Amsterdam
L'Agència Europea de Medicaments va destacar l'«excel·lent connectivitat» que ofereix Amsterdam, designada com la seva futura seu, així com les possibilitats que li atorga traslladar-se a un edifici construït a la seva mida. «Amsterdam satisfà molts dels nostres requisits. Ofereix una excel·lent connectivitat i un edifici al qual es pot donar forma d'acord a les nostres necessitats», va assenyalar el director executiu de l'organisme, Guido Rasi.
El responsable de l'agència va destacar que la designació d'Amsterdam permet a l'organisme començar a prendre «accions concretes» per emprendre el trasllat.
«Els meus treballadors i jo estem molt afalagats que tants Estats membres mostressin interès a acollir l'EMA. L'enorme esforç que han realitzat els països per elaborar les seves propostes és el reflex de l'important paper de l'agència a la protecció de la salut pública de les persones i els animals», va dir Rasi.
