«A la CUP hi ha un cert discurs de superioritat moral que em desagrada i em fa certa repulsió»

Què ha canviat perquè anunciï no tan sols que deixa la CUP sinó que no els pensa votar?

El que dic és que em plantejo altres opcions i que no em vull sentir obligat a votar la CUP perquè en sóc militant. Ara em sento lliure d'escoltar tothom i de decidir qui voto, i així ho faré. I potser acabo votant la CUP. Les altres opcions no és que m'entusiasmin.

No s'hi ha sentit mai, de lliure, fins ara?

Jo sempre he entès les opcions polítiques com a eines i no com a grups als quals deus una fidelitat gairebé incondicional. Entenc a més a més que inevitablement hi ha d'haver gent que pensi diferent. Una organització política que s'autoanomena d'unitat popular ha de ser gran o ha de tenir vocació de ser-ho, i per tant de ser plural. També crec que no ha de fer por als partits que es visualitzi que hi ha diferents maneres de pensar. No passa res. Jo sempre m'he expressat en llibertat entenent que això no perjudicava la CUP. A l'inrevés.

El fet de pensar diferent, però, que és el que reivindica, ha fet que deixi l'organització?

No és cap secret que a la CUP hi ha diferents sensibilitats i sobretot dues tendències. També és cert que normalment s'intentava guardar un cert equilibri als llocs de representació, a les llistes electorals, entre les dues tendències.

Parla d'Endavant i de Poble Lliure?

Com a tendències, no com a grups. Jo no sóc de Poble Lliure però em sento més afí als plantejaments que fa. Sempre s'havia procurat que a les llistes fossin representades als llocs de sortida perquè tothom es pogués sentir poc o molt identificat amb el grup parlamentari o grups municipals. En aquesta ocasió entenc que a la llista de Barcelona, que és la que em tocaria votar, no és així. I per tant em sento menys identificat amb el possible grup parlamentari que sortirà i sobretot amb les persones que sortiran. S'ha trencat aquesta voluntat d'equilibri. Una d'aquestes dues tendències cada cop és més hegemònica, majoritària, i té més pes, cosa respectable. Jo em sento més identificat amb l'altra.

Al seu missatge diu que a vegades sent vergonya aliena. Què vol dir amb això?

La CUP dóna missatges molt maximalistes: «Entre totes, tot»; «L'apoderament del poble»; «Canviar-ho tot»... Sempre són missatges molt maximalistes, de transformació absoluta de la societat. En canvi quan es governa, sobretot en ajuntaments, això no es tradueix en fets. Bàsicament perquè no hi ha mitjans, no perquè no hi hagi voluntat. Caldria fer un esforç perquè entre la realitat concreta quan es governa i allò que es diu en genèric o quan es fa oposició no hi hagi aquesta distància tan evident. Un exemple: escolto el que diu la CUP de Barcelona sobre Ada Colau, i penso en el que fa l'Ajuntament de Berga, on hi ha una alcaldessa d'Endavant. I penso que entre el que es diu en un lloc i el que es fa en un altre, hi ha massa distància. Això a vegades em produeix certa vergonya aliena.

És una expressió dura

És així. Segons quins discursos, a l'Adam Majó, que té 48 anys i som al 2017, li semblen a vegades ridículs perquè no tenen res a veure amb la realitat, amb allò possible i amb allò que acabem fent nosaltres mateixos. No em refereixo tant al conflicte nacional. En això la CUP és coherent als ajuntaments. Em refereixo més a qüestions de gestió municipal. Si tenim un projecte tan radicalment diferent del de la resta d'organitzacions polítiques, això s'hauria de reflectir i hi hauria d'haver també projectes concrets de transformació de les ciutats i de la societat una mica ambiciosos. I això ho veig poc. Fins i tot menys del que seria possible.

La CUP, doncs, té més de formació convencional que no pas d'una de rupturista?

En el tarannà, la manera de fer i l'actitud, no s'assemblen. I això no és poca cosa. I en temes simbòlics tampoc. En programes de govern m'agraden moltes coses que han fet municipis on governa Esquerra, o coses que fa la Colau i també la CUP. I em poden agradar coses que faci Convergència en alguns llocs, i fins i tot socialistes. En temes de programes municipals no és radicalment diferent el que fa la CUP del que fan els altres.

Com explica que no hi hagi ningú de la CUP a la presó, i sí del PDeCat i ERC ?

Aquí hi juga el seu paper l'arbitrarietat judicial, que decideix qui posa a la presó i qui no. La responsabilitat és de l'Estat, que té la seva estratègia repressiva. Però també és cert que a la CUP hi ha hagut un sector, l'actualment hegemònic, que s'ha mirat el procés amb recel, desconfiança i incredulitat. He viscut en dotzenes de reunions les dificultats per explicar que això del procés era molt interessant i que la CUP i l'independentisme d'esquerres s'hi havia d'integrar i jugar-hi un paper cabdal. Això encara costa. També és veritat que a mesura que ha augmentat la repressió la CUP ha estat a l'alçada. Però aquest recel inicial s'ha traduït en dificultats a l'hora de treballar conjuntament Junts pel Sí i la CUP. Des del meu punt de vista hauria semblat lògic un cert govern de concentració independentista com a mínim els últims mesos abans del referèndum. O que es participés a la mesa del Parlament. Per una mena de purisme mal entès no es va voler fer, amb la qual cosa s'ha estalviat les querelles. Hi ha un cert excés de prevenció a la CUP i al sector hegemònic a l'hora de treballar i participar en el que es considera la política convencional.

Considera que és massa purista?

Hi ha hagut un discurs de superioritat moral, fins i tot, que no comparteixo. Voler canviar el món per millorar-lo, implicar-t'hi i comprometre't, és necessari, lloable i positiu, però no et converteix automàticament en millor persona. Aquest discurs de superioritat moral, i crec que Anna Gabriel hi cau molt, a mi em desagrada i em fa certa repulsió. No ho puc evitar.

Amb el temps Adam Majó s'ha fet menys radical, si és que aquesta és la paraula?

Sempre he sigut una persona que ha intentat eixamplar aquest espai de la unitat popular més enllà de la CUP. Jo em continuo considerant socialista. Segurament la meva concepció del que era el socialisme fa 25 anys és diferent del que és ara. Però no molt diferent.

Amb quin altre partit s'identificaria?

Em sentiria còmode amb un Bildu, un espai que agafés la CUP i Esquerra Republicana. O dit d'una altra manera, amb una CUP menys maximalista i que toqués més de peus a terra, o amb una Esquerra que tingués un perfil més definit. En aquests moments no sé en què es diferencien Junqueras i Puigdemont. ERC té un perfil polític molt difús, i marcar perfil polític és molt més que aixecar el puny quan es canta Els Segadors.