Fundació per a l´Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), l´eufemístic nom amb què l´expresident José María Aznar, el sant Cristo gros de l´espanyolisme més vehement -quan governava Albert Rivera, el líder de Ciutadans, era molt jovenet- va batejar el think tank, el braç ideològic de la ultradreta nacional, que ahir, com era de preveure, va irrompre en el complicat escenari polític que han deixat les eleccions autonòmiques a Catalunya. FAES va emetre ahir el veredicte sobre què va passar al Principat el 21-D: d´entrada, furgant en la llaga oberta al PP per la desfeta electoral sense precedents capitanejada per Xavier García Albiol, en el seu moment la gran promesa blanca dels populars, els comicis han confirmat la «fita extraordinària» de Ciutadans, bastida al voltant d´una «proposta d'esperança» i un «discurs reconeixible», que, per contra, el PP va ser incapaç de fer, ja que que es va limitar a recordar en la campanya la decisió del Govern d´aplicar l'article 155 de la Constitució, que ha derivat en la intervenció de l´autonomia i en, precisament, la convocatòria electoral per obra i gràcia de Mariano Rajoy, el successor designat pel mateix Aznar i que, amb el temps, s´ha convertit en el gran enemic de l´ala dura del partit conservador espanyol.

FAES critica la campanya del PP: admet que la Moncloa «va complir amb el deure» quan va anunciar el cessament en ple del Govern de Carles Puigdemont i quan va optar per dissoldre el Parlament; ara, la Fundació no entén que «el missatge pràcticament únic de la campanya del PP hagi estat el de recordar aquestes decisions que el Govern ha protagonitzat». D´aquí la patacada del partit a Catalunya i la confirmació, a les urnes, que la tensió política va arribar per quedar-se uns quants anys. La situació, sosté el think tank, és d´«extraordinària complexitat» i, davant d´això, l´Executiu central, conclou, haurà de millorar l´estratègia i el discurs per combatre la incertesa, tan temuda pels grans actors de l´àmbit econòmic. Al mateix temps, FAES rebutja que els mals resultats del PP puguin atribuir-se només al candidat García Albiol i a la victòria de Ciutadans. Implícitament, entre línies, l´«aznarisme» acusa Rajoy de la trompada. Com a mínim, convindria «esperar -exposen els teòrics de FAES- que la responsabilitat dels resultats no sigui carregada, injustament, sobre les espatlles del candidat. I seria d´agrair que no s´insistís a culpar d´aquest mal resultat Ciutadans amb el peculiar argument de que a aquest partit l´han votat massa catalans, perquè tal afirmació, per insostenible, desacredita a qui la fa».

Qui avisa no és traïdor

La fundació recorda que ja va advertir el 2015 que Cs s´estava convertint en l´opció preferida del constitucionalisme i, per tant, entén que «no hi ha casualitat, ni raons purament conjunturals que expliquin la progressió electoral d´aquest partit».

A més, els resultats de les eleccions demostren que l´independentisme no estava «escapçat», assenyala FAES en referència a les paraules pronunciades en campanya per la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría. Això sí, la Fundació presidida per Aznar recorda als secessionistes que no han guanyat les eleccions i que tampoc no representen el vot majoritari dels catalans.

«Càlcul destructiu»

«Només en el càlcul destructiu del secessionisme es pot considerar que els resultats convaliden els despropòsits del procés separatista o esborren les responsabilitats dels seus autors», adverteix FAES en aquesta línia.

I l´entitat anticipa que arribaran crítiques a la gestió que ha fet la Moncloa de la llarguíssima crisi política i institucional catalana, però rebutja que les objeccions siguin interpretades com una mostra de deslleialtat cap als dirigents populars, cap a Rajoy en definitiva. «Sabem per experiència que qualsevol apel·lació a la reflexió en aquest sentit serà despatxada amb el desdeny, l´humorada o l´habitual retret d´inoportunitat o deslleialtat». Els resultats electorals del 21-D ja comencen a tenir efectes sobre la política espanyola. Rajoy és molt menys fort que el 28-O, quan va reaccionar amb contundència a la proclamació en veu baixa de la república catalana.