El Govern confia que, si els independentistes aconsegueixen posar-se d'acord per elegir el president de la Generalitat, aquest, més enllà dels seus discursos, demostri amb fets que acata la legalitat, però, si no és així, garanteix que «no li tremolarà el pols» per tornar a restituir-la. Després de les eleccions de dijous passat a Catalunya, les formacions independentistes tenen la majoria suficient perquè un dels seus representants aconsegueixi ser investit president. No hi ha de moment noms alternatius sobre la taula del president destituït i cap de llista de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, que segueix a Brussel·les. El seu partit està estudiant fórmules reglamentàries que puguin fer possible la seva investidura, encara que no estigui present en el debat al Parlament.

Fonts del Govern de Mariano Rajoy van assegurar que, romanent a Brussel·les, Puigdemont mai no podrà ser investit i es van limitar a remetre's a la decisió judicial que s'adoptarà en el seu cas si l'expresident decideix tornar a Espanya, és detingut i depèn d'un jutge que pugui acudir o no a una sessió d'investidura.

El que l'Executiu destaca és que tant Junts per Catalunya com ERC sabien a l'hora de fer les seves llistes electorals la situació processal en què es trobaven Puigdemont, Oriol Junqueras i altres consellers catalans destituïts que segueixen a la presó o fora d'Espanya. «Ara han d'assumir les conseqüències de les seves decisions», van destacar les fonts esmentades. Per tant, encara queden moltes incògnites per resoldre abans que un candidat aconsegueixi ser investit al Parlament.

Si finalment ho aconsegueix un representant dels partits independentistes, el Govern considera que, més enllà de les seves declaracions i discursos, els seus fets s'adequaran a la legalitat, perquè ja sap quines són les conseqüències de no fer-ho.

Espera, per tant, que «la història no es repeteixi» i, malgrat les diferències, sigui possible el «diàleg sincer» a favor de l'interès general que va oferir Rajoy divendres passat en la seva primera valoració pública després de les eleccions catalanes.

Però si no ho fa i torna a saltar-se els límits de la Constitució i l'Estatut, les fonts esmentades insisteixen que al president del Govern «no li tremolarà el pols» per fer «tot el necessari» amb la finalitat de garantir la legalitat.

Davant la possibilitat que això suposi recórrer de nou a l'article 155 de la Constitució, van insistir: «Tot el que calgui». Malgrat això, van destacar que es tracta d'un escenari que no desitgen i que no esperen que suceeixi. Mentre al Govern es reitera la crida a la tranquil·litat i a esperar l'evolució dels esdeveniments, al PP els ànims estan molt baixos i hi ha una evident preocupació pel que ha passat a Catalunya.

Són diversos els dirigents que adverteixen que no serà fàcil remuntar la situació després d'haver obtingut els pitjors resultats de la seva història en aquesta comunitat i quedar-se només amb tres diputats. Coincideixen tots els dirigents populars que cal fer una reflexió, un «replantejament profund», en paraules del mateix candidat a la Generalitat, Xavier García Albiol, qui es manté, de moment, al capdavant del PPC: va voler dimitir però Mariano Rajoy li va demanar esperar.

La idea, van assenyalar algunes fonts, és plantejar un canvi de lideratge a mig termini, però no en un moment tan delicat com l'actual. I abans de canviar noms cal fer una anàlisi profunda del que ha passat. La primera reacció dels «populars» en conèixer-se els resultats no va ser l'autocrítica, sinó el retret a Ciutadans, per haver pretès «guanyar sol» a l'independentisme.

Però també molts van admetre que el PP no ha sabut vendre, o no ho ha fet amb el temps suficient, el missatge que, a causa del repartiment que fa la Llei electoral, hi havia diversos escons que aquest partit es jugava directament amb l'independentisme.