25 de desembre de 2017
25.12.2017

El que expliquen els vots quan es compten

L'increment de la participació de les eleccions de dijous no beneficia només els unionistes, i els grans moviments són a l'interior dels hemisferis

26.12.2017 | 21:35

Per saber qui pot governar la Generalitat a partir dels resultats electorals de dijous cal tenir presents els escons obtinguts per les diferents candidatures i les possibles combinacions. Però per conèixer el veredicte dels ciutadans sobre les diferents ofertes polítiques és més interessant fixar-se en el nombre de vots de cada formació. El sistema electoral català introdueix una distorsió quan els vots es transformen en escons. Sumar, restar, comparar els vots, és un exercici molt més il·lustratiu a l'hora de saber quin és el veredicte de la ciutadania.

Vist des d'aquesta perspectiva, i formulat en termes plebiscitaris com els de les les eleccions del 2015, cal dir que els candidats partidaris de la declaració d'independència han sumat menys vots que els contraris a aquesta possibilitat. Els primers (JxCat, ERC i CUP) acumulen un total de 2,06 milions de vots, contra els 2,21 milions que sumen els segons (Ciutadans, PSC, CatComú i PP). Situem Catalunya en Comú en aquest darrer grup perquè no estan a favor ni de la independència ni de referèndums unilaterals, al marge que hi participin si algú els convoca.


Una altra manera d'agrupar els vots en relació a la qüestió nacional és la que consisteix a sumar els defensors de l'aplicació de l'article 155 (amb el cessament del president i del Govern de Catalunya i la intervenció de la Generalitat per part de l'Estat) i els qui s'hi oposen frontalment. Els primers (Ciutadans, PSC i PP) han rebut el suport d'1,9 milions de vots, contra els 2,39 milions del segon grup (Junts, ERC, CatComú i CUP).


Els comuns apareixen en tots dos quadres, sumant en la part negativa, ja que s'han manifestat reiteradament en el sentit de «ni DUI ni 155». I la seva posició justament fa que la doble negació acabi sent el resultat aritmètic guanyador en totes dues comparatives.

Com que hi ha hagut més participació, alguns partits han millorat notablement els resultats en termes absoluts. Però no només els contraris a la independència, com auguraven les enquestes. Els vots contraris a la independència no creixen gaire més que els vots que li són favorables, si incloem en el càlcul els votants d'Unió de fa dos anys, que van ser 103.293 i van suposar un 2,5% dels vots.

D'aquesta manera, els contraris a la independència experimenten un creixement de 133.125 vots, mentre que els partidaris creixen plegats de 96.853 vots. Una diferència de menys de quaranta mil vots. Si la traducció en escons és més visible es deu al fet que fa dos anys els contraris no van treure profit dels vots de la desapareguda Unió, que no va accedir al Parlament en no superar el mínim de vots (3%). Aquest any, en canvi, l'aprofitament del vot ha estat molt superior.

Al final (i pendents del vot als consolats) els partidaris de la independència sumen un 47,5% dels vots, xifra que només suposa un retrocés de tres dècimes respecte del 47,8 aconseguit el 2015. Persisteixen doncs, fil per randa, els dubtes sobre la legitimitat que atorga aquesta xifra per emprendre canvis de gran abast. Els partits defensors del 155 sumen un 43,5%, que és un punt i nou dècimes més que el 41,6% que les mateixes sigles sumaven fa dos anys; aquest increment s'ajusta tant a la incorporació dels ja esmentats votants d'Unió com a la d'alguns votants dels comuns.

Desplaçaments de vots

En aquestes eleccions Ciutadans s'ha convertit en el primer partit de Catalunya en vots i en escons, però no ha estat una victòria aconseguida capturant vots independentistes, sinó gràcies als desplaçaments de votants a dins mateix del bloc unionista.


Així, prop de la meitat del creixement de Ciutadans és a costa dels vots que perd el PP. També en rep un bon feix del PSC, que compensa la pèrdua amb els que li guanya a Catalunya en Comú i als que obté de la desapareguda Unió gràcies a la presència de Ramon Espadaler a la seva llista.

Pel costat independentista els moviments estan força clars. L'antiga Junts pel Sí reparteix els seus vots entre Junts per Catalunya i Esquerra, però pel camí en guanyen 241.295. Resulta impossible assignar separat el creixement conjunt. Els 144.442 vots que perd la CUP van a parar, en la seva immensa majoria, als altres partits independentistes i especialment a Esquerra, que fa dos anys va «prestar» a la CUP milers de votants refractaris a Convergència.

Com que Junts i ERC han quedat quasi empatades en vots, se'n dedueix que la llista de Puigdemont és la que ha rebut una porció més gran de vots procedents de l'antiga Junts pel Sí.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema