El portaveu adjunt d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va recordar ahir que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont «es va comprometre» a tornar de Brussel·les una vegada passades les eleccions catalanes del 21 de desembre i va assegurar que, en qualsevol cas, l'exvicepresident Oriol Junqueras és l'alternativa dels independentistes. «Si el president no pot ser president és lògic que el vicepresident hagi de ser president i tenim informes d'advocats externs a qualsevol partit polític que indiquen que Junqueras sí que podria exercir el seu dret com a diputat i com a president», va assenyalar en declaracions a Antena 3.

Per altra banda, fonts properes a Carles Puigdemont van assegurar que aquest estaria disposat a ser investit com a president de la Generalitat per via telemàtica, i tornar a Catalunya immediatament després amb el risc de ser detingut per la justícia espanyola, segons va avançar ahir Catalunya Ràdio. La proposta suposa que la investidura s'hauria de fer de manera telemàtica, si la mesa de la cambra fa una interpretació del reglament que ho permeti. De fet, el reglament no explicita que el candidat a president hagi de ser a la seu de la cambra catalana en el debat d'investidura.

El PDeCAT insisteix a fer president Puigdemont. La coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, va demanar ahir als partits sobiranistes que permetin «constituir la Mesa del Parlament, investir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat i restituir la resta del Govern cessat il·legítimament amb l'aplicació de l'article 155».

En un comunicat després de la reunió del Comitè Nacional del partit, va confiar que l'acord serveixi per iniciar una legislatura que permeti «recuperar les institucions, treballar per a l'alliberament dels presos polítics i per ampliar la base social de l'independentisme».

ERC evita posicionar-se. El diputat electe i portaveu eventual d'ERC, Roger Torrent, va assegurar ahir en roda de premsa que deixen en mans dels lletrats del Parlament els detalls «tecnicojurídics» que determinin si Puigdemont pot ser investit president de manera telemàtica, sense haver d'estar present físicament al Parlament.

D'altra banda, els republicans van dir que la seva prioritat ara és «assegurar una majoria a favor de la República» a la Mesa del Parlament, i per això van avançar que obriran un seguit de «converses i negociacions multilaterals» amb JxCat, PDeCAT, CUP i els comuns.

A més, van insistir que de cara a la investidura el seu candidat a president segueix sent Puigdemont, però van avisar que no volen dilatar el procés ni vetar cap possibilitat perquè creuen que cal immediatament «un Govern que governi des del minut u».

Cs diu que no es pot governar a distància. El president de Ciutadans, Albert Rivera, va rebutjar ahir que Puigdemont pugui governar a distància, des de Bèlgica, «per WhatsApp o per Skype». Al seu parer, planteja aquesta possibilitat perquè «viu a Matrix, en un món paral·lel» on és president d'«una República que no existeix». Atès que li sembla «pràcticament impossible» que Arrimadas presideixi la Generalitat, el líder de Ciutadans va demanar als partits independentistes que, si governen, «almenys respectin la majoria social, les lleis i el Reglament del Parlament».

El PSC descarta una investidura telemàtica: «No existeix». El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va fixar com una prioritat «imprescindible» que aquest inici de legislatura «no s'esculli persones que no puguin exercir amb plenitud les seves responsabilitats». Els socialistes ho defensen així de cara a una eventual investidura telemàtica de Puigdemont a la presidència del Govern. «No existeix» aquesta fórmula, va reblar el dirigent dels socialistes catalans. En roda de premsa ahir, Iceta va defensar que Catalunya s'ha de governar des del Palau de la Generalitat i de fet creu que «no seria bo» tenir un cap de l'executiu que no resideixi al país.

En paral·lel, el PSOE va instar ahir la líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, a «deixar d'atacar el PSC de manera sistemàtica» si vol el suport d'aquesta formació per a la seva aspiració de presidir la Mesa del Parlament o, fins i tot arribat el cas, si Arrimadas es presentés a la investidura com a presidenta de la Generalitat.

Demòcrates planteja que els exconsellers a Bèlgica deixin l'escó. El portaveu de Demòcrates i diputat electe per ERC, Toni Castellà, va proposar ahir que els quatre consellers destituïts que són a Bèlgica renunciïn a l'acta de diputat i «automàticament» se'ls garanteixi un lloc en el pròxim Govern. En roda de premsa després de reunir-se la Comissió Delegada del Comitè Nacional del partit, va explicar que aquestes quatre renúncies -no es plantegen la del president destituït, Carles Puigdemont- permetrien a l'independentisme «recuperar el control del Parlament». Castellà va al·legar que per ser conseller no cal ser diputat -sí per ser president-.

El PP avisa que recorrerà al TC. El PP va avisar que una investidura telemàtica del candidat de JxCat a la presidència seria «il·legal», i va anunciar que la recorreria al Tribunal Constitucional (TC). El coordinador general dels populars en l'àmbit estatal, Fernando Martínez-Maíllo, va titllar de «surrealista», «barbaritat» i un «sense sentit» la possibilitat d'investir el president destituït de manera telemàtica, i va opinar que el reglament del Parlament «no ho permet». Així, Maíllo va subratllar que si es reformen o s'interpreten les normes parlamentàries per «acontentar» l'independentisme, el PP estarà «molt atent» per recórrer-ho, «si cal» al TC o «a on sigui». També va insistir que un executiu constitucionalista «és possible».