L'encara presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha comparegut aquest dijous al migdia per confirmar que no presentarà candidatura per repetir en el càrrec en la legislatura que arrencarà ara després del 21-D. Forcadell, però, ha avisat que "no deixa la política" perquè seguirà com a diputada d'Esquerra a la cambra i pensa continuar "treballant per un país més just i més lliure".

En el seu balanç, la republicana ha reivindicat el seu paper i el de la majoria sobiranista de la Mesa en "no haver cedit a la censura" i haver permès "que al Parlament es pugui parlar sempre de tot". Així, ha dit que marxa de la presidència "orgullosa de la feina feta" malgrat "les dificultats, els errors i la constant judicialització de la política" per part de l'Estat espanyol.

De la mateixa manera, ha lamentat que durant el seu mandat s'hagin "traspassat algunes línies vermelles" en el debat polític, i de cara al futur president del Parlament, ha considerat que hauria de ser algú "lliure de processos judicials" com el que ella té engegat pel procés sobiranista.

Pendent de la justícia

En aquests dos últims anys, Forcadell ha declarat davant la justícia diverses vegades per permetre el debat i votació de diverses resolucions i lleis relacionades amb el procés i el Suprem manté una causa oberta contra ella. De fet, va passar una nit a la presó d'Alcalá Meco i va quedar en llibertat provisional després de pagar una fiança de 150.000 euros. La causa es va obrir per la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent i després s'hi van afegir una resolució en el marc del debat de política general i la votació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica.

A la situació judicial se li suma un inici de legislatura que no es preveu plàcid. JxCat i ERC han acordat intentar la investidura de Puigdemont des de la distància però encara no s'ha concretat com es podrà fer. Sobre la taula hi ha dos opcions: una investidura telemàtica i una investidura delegada, en què un altre diputat llegiria el discurs de Puigdemont. Un debat que encara no s'ha tancat i que està pendent del posicionament formal dels lletrats del Parlament sobre si el reglament de la cambra catalana ho permet.

Un escenari de negociacions que s'haurà d'aclarir abans del 17 de gener, data fixada pel govern espanyol per constituir el Parlament, per tant, per escollir el president de la cambra i els membres de la Mesa. Així doncs, queda pendent qui ocuparà la presidència de la cambra quan només falten 6 dies per la votació. Un càrrec que es dona per fet que correspon designar a ERC. El que sí està acordat és garantir la majoria independentista a la Mesa, per tant, els comuns en quedaran fora tot i haver demanat una plaça a aquest òrgan.