a uns dies, els diputats de Junts per Catalunya van anar junts a Brussel·les, es van reunir amb Carles Puigdemont i es van conjurar per investir-lo president de la Generalitat el proper dia 31 de gener, però no van aclarir com. Elsa Atardi i Eduard Pujol diuen que «res no impedeix» la investidura a distància, però no tothom pensa igual. Per exemple, els lletrats del Parlament, que no trigaren a elaborar un informe contrari a qualsevol investidura que no sigui presencial, basant-se en els usos parlamentaris i en la Llei de la presidència i del Govern, que diu: «El candidat o candidata proposat presenta davant el ple el seu programa de govern i sol·licita la confiança de la cambra». La paraula clau és «davant», que el diccionari de l'IEC definix, a aquests efectes, com «situació en presència d'algú».

Aquesta interpretació escricta no permet ni defensar el programa de Govern per videoconferència des de Bèlgica, ni lliurar el discurs a un altre diputat perquè el llegeixi per delegació, sinó que exigeix la presència del candidat a l'hemicicle. És a dir, que és imprescindible la presència de Puigdemont en el ple. En aquest cas, el problema és doble.

En primer lloc, Puigdemont ha anunciat que només tornarà un cop investit. I, en segon lloc, serà detingut tan bon punt es detecti la seva presència al territori espanyol, ja que pesa damunt seu una ordre de detenció. Serà portat davant el jutge Llarena, que sens dubte ordenarà el seu ingrés a la presó, per les mateixes raons que hi manté Junqueres, Forn i els Jordis.

Un cop empresonat, que Carles Puigdemont pogués defensar la seva investidura dependria d'obtenir un permís de sortida específic. Llanera ha denegat a Junqueras el permís per anar al Parlament a exercir com a diputat. «Delegui el vot», li ha dit. Però Puigdemont podria al·legar que la defensa del programa de govern no és delegable. Hi ha un precedent: el 1987 els tribunals van autoritzar el diputat Juan Karlos Ioldi, d'HB, en presó preventiva, a defensar davant el Parlament Basc la seva candidatura a lenhendakari. Va sortir de la presó el temps just per parlar i votar. Si Puigdemont s'acollís a aquesta via, li concedissin i guanyés la votació, la investidura no impediria que tornés a la presó. Catalunya tindria un president empresonat en espera de judici.

Hi ha una altra via, que podríem anomenar pel·liculera: Puigdemont travessa la frontera d'estranquis, s'amaga al Parlament, i quan s'anuncia la seva candidatura apareix, puja a la tribuna i comença a parlar. Enmig d'un rebombori monumental presentaria el seu programa... fins la irrupció dels cossos de policia (Mossos inclosos) amb ordres de detenir-lo. La imatge dels agents entrant a l'hemicicle per detenir l'orador seria brutal. Esperar-lo a fora semblaria més elegant. En tot cas, el candidat hauria estat present, mitja hora o mig minut, per defensar el seu programa, i es podria procedir a la votació i investudura mentre l'investit esperava, en algun calabós, el trasllat a una presó de Madrid.