a instrucció que està duent a terme el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, sobre els implicats en el procés per aconseguir la independència de Catalunya, així com els dubtes que planteja ERC per investir Carles Puigdemont estant a Brussel·les i el temor a les possibles conseqüències judicials són els factors que estan marcant l'arrencada de la legislatura catalana, que ha de començar oficialment aquest dimecres.

Dels 70 diputats electes que sumen Junts per Cat, ERC i la CUP, un total de 17 figuren com investigats i dos d'ells encara no han recollit la seva acta de diputats (Lluís Puig i Clara Ponsatí, que es troben a Brussel·les juntament amb Puigdemont). Els 17 parlamentaris catalans imputats tenen circumstàncies processals diferents. L'exvicepresident, Oriol Junqueras, es troba en presó preventiva, igual que ho estan l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, i el president de l'ANC Jordi Sánchez (número 2 de la llista de Junts per Catalunya).

Els altres diputats que estan sent investigats es troben en llibertat provisional: Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, que van sortir de presó després de pagar les fiances de 100.000 euros. També va quedar en llibertat sota fiança la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que es va veure obligada a abonar 150.000 euros i a passar una nit a la presó.

Pors i dubtes

La constitució del Parlament català no només està afectada per la situació processal, sinó que també està influïda per les accions dels partits independentistes: la tria o no de Puigdemont com a president i si l'elecció es fa de forma telemàtica.

Un altre dels dubtes és la situació dels 14 membres del Govern de Puigdemont que van ser cessats després de l'aplicació de l'article 155 per part del govern espanyol. En la nova legislatura, d'aquests 14 només n'hi haurà 9 al Parlament. Un dels que no hi serà és Santi Vila, que era el conseller d'Empresa fins que va dimitir del càrrec hores abans de la declaració de la República Catalana del 27 d'octubre. Vila també està investigat judicialment pel seu paper en la declaració, encara que va evitar entrar a la presó preventiva després de pagar una fiança. En el cas de Meritxell Borràs, l'exconsellera de Governació sí que va haver d'entrar a presó però en va sortir al cap d'uns dies pagant 100.000 euros. Tot i l'oferiment de Puigdemont, Borràs va decidir no participar a la seva llista de les eleccions del 21-D. En canvi, Carles Mundó sí que va participar a les eleccions (per part d'ERC), però va declinar recollir la seva acta de diputat i ha deixat la política, encara que hagués sonat com a candidat per ocupar la presidència del Parlament.

A més d'aquests moviments, diversos diputats s'han vist obligats a retractar-se i han promès al jutge del Tribunal Suprem que no seguiran per la via unilateral i que acataran la Constitució per tal d'aconseguir que els deixi en llibertat. Així ho van fer la setmana passsada Joaquim Forn (exconseller d'Interior) i Jordi Sánchez. No obstant això, el jutge no ha accedit a les seves peticions, ni tampoc a la d'Oriol Junqueras i els mantindrà en presó preventiva. Això sí, el magistrat ha deixat en mans de la Mesa del Parlament català que els tres diputats empresonats puguin delegar el vot, tal com permet la llei.

A tots aquests factors se li ha de sumar la reticència d'ERC a investir Puigdemont com a president de la Generalitat. De fet, l'acord assolit per Marta Rovira amb aquest ha estat només per a l'elecció de la Mesa del Parlament. Esquerra va dir en un primer moment que si el president volia repetir hauria de tornar a Catalunya, però fa poc va afirmar que seguiran el que diguin els lletrats del Parlament.

En qualsevol cas, la fisonomia del Parlament català podrà anar variant al llarg de la legislatura, com a conseqüència dels processos judicials que hi ha oberts per a 15 diputats.