15 de gener de 2018
15.01.2018

La tisorada de Montoro deixa les CCAA sense el finançament més abundant

?A Catalunya, la retallada anunciada pel ministre d'Hisenda es tradueix en 780 milions d'euros menys ?Al Consell de Política Fiscal i Financera de l'estiu passat, el Govern estatal havia fixat en 17.617 milions els diners que avançava a la Generalitat

14.01.2018 | 23:38
El ministre d´Hisenda, Cristóbal Montoro.

La carta dels Reis Mags va arribar al juliol; al gener, només les rebaixes. A les conselleries d'Hisenda es fregaven les mans amb la previsió en la qual el Ministeri els anticipava el passat estiu que els recursos procedents del mecanisme de finançament autonòmic, la base de tots els ingressos que fan funcionar les administracions, havien de pujar el 2018 fins ser els més suculents de la història.

Hi hauria per repartir 4.000 milions d'euros més que el 2017, això estimava el departament que dirigeix Cristóbal Montoro, i amb aquella carta seva a la mà Catalunya va pronosticar per a aquest any una pujada d'ingressos de 789 milions. Però llavors encara no havia arribat l'hivern.

Aquest gener, aquesta darrera setmana, la rebaixa ha tornat a arribar per carta. Concretament, en una que signa la secretària general d'Administració Territorial del Ministeri, Beatriz Navarro, que ve a dir que del que s'ha dit, gairebé res.

La tisorada del ministre d'Hisenda deixa en suspens l'increment promès dels fons a repartir i amb ell el nou rècord del finançament autonòmic. Utilitza com a justificació l'absència d'un pressupost aprovat per al 2018 –l'Executiu ha prorrogat el de 2017 per falta de suport polític– i ja té alçats en armes els governs autonòmics de tot l'Estat.

Així, es va frustrar l'oportunitat d'injectar en conjunt uns 105.000 milions al sistema per al repartiment d'aquest any, una quantitat inèdita en més de tres decennis que podria arribar a les arques autonòmiques com a conseqüència de la incipient recuperació econòmica. S'incrementarien tant els lliuraments a compte de la recaptació prevista pels impostos compartits –IVA, IRPF i especials– com la liquidació definitiva del model financer en l'exercici de 2016, quan el Govern va fer unes previsions prudents desbordades per la bona marxa de l'economia.

El resultat avançava per aquest 2018 un total de 4.000 milions d'euros més a repartir entre les comunitats autònomes i una xifra global que hauria superat fins i tot la de 2009, any en què el Govern socialista va injectar 11.000 milions més al sistema per propiciar l'última reforma del mètode de repartiment. Però el Govern ha dit prou. Mentre que de passada exerceix pressió política en la recerca de suports per provar l'aprovació d'un pressupost, desfà el càlcul de juliol perquè, amb el nou, la xifra resultant ja no sigui la més alta coneguda.

Pel que fa a les previsions de l'estiu, les comunitats autònomes deixaran d'ingressar com a mínim aquests 4.000 milions que preveien augmentar, i segur que aquesta xifra creixerà, ja que algunes de les regions governades pel PP no han revelat el volum del menyscapte. La minva deixaria almenys sense increment les xifres que ha repartit el sistema el 2017.


«Xantatge» de Montoro

A Catalunya, la retallada es tradueix en 780 milions d'euros. Així, dels 17.617 milions que el govern espanyol va anunciar que aportaria a la Generalitat durant el transcurs del Consell de Política Fiscal i Financera del juliol, en concepte de bestreta, finalment en seran 16.838 milions.

De les autonomies de règim comú que han revelat quant perdrien –totes excepte La Rioja i Castella i Lleó–, Astúries és la desena més perjudicada en termes absoluts en una classificació que lidera Andalusia, amb 805 milions de minva, i tanca Balears, amb 67,3.

La reacció, que no s'ha fet esperar per tot Espanya, té al capdavant les regions governades pel PSOE i Catalunya. Els socialistes s'han afanyat a considerar la mesura «un xantatge» de Montoro a les comunitats i els ciutadans i des de les Illes Balears s'ha reclamat la convocatòria.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook