JxCat i Esquerra han acordat donar suport a la proposta de candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya de Junts per Catalunya» en la figura de Carles Puigdemont». El breu comunicat va arribar després que a mitja tarda els republicans fessin públic que la seva candidatura per a presidir el Parlament era Roger Torrent, responent així a la seva capacitat per proposar un nom en virtut de l'acord al que van arribar amb JxCat.
La nota conjunta vincula, doncs, el suport mutu a les propostes de Torrent i Puigdemont, però en cap moment es concreta quin mètode s'utilitzaria per poder investir el candidat de JxCat ni se'n fa cap referència al respecte.
I és que, un cop resolta la incògnita del president del Parlament, ara queda pendent explicar com els independentistes pensen portar a terme la investidura de Puigdemont. El debat, doncs, se centra en això sobretot després que els lletrats del Parlament descartessin en un informe que la via telemàtica i per representació pogués servir per fer president algú que no estigués físicament i presencial a l'hemicicle durant la sessió d'investidura.
De moment, el cap de llista de JuntsxCat, Carles Puigdemont, va prometre ahir «per imperatiu legal» la Constitució a més de l'Estatut i es va comprometre a actuar amb plena fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya, per accedir a la seva acta de diputat.
Segons van explicar fonts de la candidatura, la majoria d'electes de JuntsxCat van recórrer a la promesa per imperatiu legal, inclòs l'exconseller Josep Rull, però no van fer servir aquesta fórmula de l'imperatiu legal Jordi Sànchez, Joaquim Forn (empresonats), Clara Ponsatí, Lluís Puig (a Bèlgica) ni Jordi Turull. Ambdues fórmules són smilars a les que van utilitzar els diputats de JxSí, coalició que integraven PDeCAT i ERC en la legislatura que ara acaba.
El vicepresident primer de la Comissió Europea, Frans Timmermans, va afirmar que «tots els ciutadans, siguin de Catalunya o altres parts d'Espanya, estan subjectes a la llei i protegits per aquesta» i que, si la violen, «han de fer front a les conseqüències». Aquesta va ser la resposta de l'eurocomissari a una periodista, que va posar en qüestió que Timmermans cregui, com predica, en els drets humans, la cartera de la qual és responsable a la institució comunitària. «Vostè creu en els drets humans? Perquè Puigdemont és amenaçat amb presó si vol ser investit president i a Oriol Junqueras no se li permet assistir al Parlament», li va dir la periodista.
Tajani imposa el castellà
El president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, encarregarà a l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona que incorpori el castellà en «els rètols a la via pública, el mobiliari i la creació de la seva imatge corporativa». Els canvis, que demana que es facin «en el termini més breu possible», responen a una queixa feta per l'eurodiputat espanyol Enrique Calvet, ex-membre d'UPyD, que denunciava en una carta enviada a finals d'octubre «l'exclusivitat» del català en la «comunicació corporativa» de l'oficina ubicada a Barcelona. L'oficina de l'Eurocambra a Barcelona, així com la de la Comissió Europea, que comparteixen seu al Passeig de Gràcia, utilitzen el català en els seus rètols i logos públics des que es van establir a la ciutat.
