16 de gener de 2018
16.01.2018

Els lletrats del Parlament veten la investidura a distància de Puigdemont

?L'informe dels serveis jurídics concreta que és «imprescindible» l'assistència al debat i descarten «cap mitjà interposat ni substitució de la persona» ?Tampoc preveu el vot delegat per als diputats a presó i a Brussel·les si no es canvia el reglament

16.01.2018 | 00:25

Els lletrats del Parlament conclouen que el reglament no permet una investidura a distància del proper president de la Generalitat. En l'informe, argumenten que cal tenir present el respecte de les regles bàsiques dels procediments parlamentaris «que fan imprescindible no només l'assistència dels protagonistes en el debat, sinó també el compliment d'allò que caracteritza el debat parlamentari, és a dir, l'oralitat, la contradicció directa i la garantia del principi d'immediatesa perquè tots els actors puguin 'veure, sentir i entendre en persona' el desenvolupament del debat». Afegeixen que això s'ha de poder fer «sense cap mitjà interposat ni substitució de la persona que n'ha de ser la principal protagonista d'acord amb la llei i el reglament».

L'informe defensa que es fa «evident» la necessitat de complir el deure d'assistència presencial inherent a l'exercici de la funció parlamentària i «exclou la possibilitat de delegació o substitució de la intervenció personal del diputat en determinats debats». Afegeix que la intervenció dels diputats en els debats parlamentaris no està predeterminada com a regla general pel que fa a quin diputat en concret l'ha de realitzar i correspon als grups parlamentaris determinar qui ha d'assumir aquesta responsabilitat respecte de cada debat.

Tot i això, estableix que hi ha excepcions a aquesta regla, entre les quals destaca «de manera especial», les que es refereixen al control del Govern, que assevera que requereix d'una interlocució i interacció directes entre els diputats i el president de la Generalitat i posa com a exemple les preguntes de la sessió control o les compareixences davant del plenari sol·licitades per ell mateix o pels grups parlamentaris. Els lletrats afirmen que en el mateix sentit es pot destacar la «naturalesa especial» que tenen alguns debats que fa que les lleis i el reglament determinin «de manera explícita o implícita, que un diputat concret, entre els altres, hi ha de participar necessàriament».

Seguint aquest fil argumentari, diuen que en els sistemes de règim parlamentari aquesta interacció encara es fa «més evident i necessària» i es concreta en diversos procediments que serveixen per construir la relació entre el Parlament i el Govern «i que fan presidir a la persona proposada per obtenir la confiança el pes del debat en els corresponents procediments (investidura, moció de censura, qüestió de confiança)». Argumenten que al reglament de la cambra catalana es pot apreciar com aquests debats «giren al voltant del candidat proposat per la presidència» o el que proposa la moció o la qüestió de confiança.

Per això, sostenen que aquests debats «amb major intensitat que d'altres», s'organitzen «'intuitu personae' de manera que sense la participació directa i personal del candidat o del president de la Generalitat mancarien d'un element essencial del procediment, sense el qual no podria complir la seva funció estatutària i reglamentària».

Per als lletrats, aquests tipus de debats no es limiten a rectificar o confirmar una persona com a president o renovar-li la confiança sinó que s'ha de «propiciar un diàleg entre el candidat i la resta de diputats» per tal d'assolir el suport necessari per ser investit. Argumenten també que el procediment no és només forma «sinó també contingut» perquè es tracta de procediments «vertebradors del sistema parlamentari mateix en establir, a partir d'ells, la relació fiduciària que els caracteritza».

L'informe dels lletrats aborda aquesta qüestió tot i que la petició feta per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, després que li ho sol·licités el PSC només es referia a la sessió constitutiva i el quòrum necessari i la possibilitat de delegar el vot.


El vot delegat

En aquest sentit també conclouen que el reglament del Parlament no preveu el vot delegat per als vuit diputats electes de JxCAT i ERC que són en presó preventiva o a Brussel·les. A l'informe dels serveis jurídics consideren que entre les causes al reglament que preveuen la delegació de vot «no sembla que n'hi hagi cap que pogués justificar-la en aquests dos supòsits».

De fet, els lletrats avisen que la «incapacitat perllongada no pot ser extrapolada ni interpretada» a situacions que no facin referència a la incapacitat física i psíquica del diputat per assistir al Parlament. En qualsevol cas, admeten també que li pertoca a la Mesa d'Edat decidir finalment sobre la delegació del vot de la sessió constitutiva d'aquest dimecres. I en concret sobre els diputats electes a presó, els lletrats apunten que la interlocutòria del Suprem també posa sobre la taula una nova reforma del Reglament en un futur, «que suposi l'ampliació del concepte d'incapacitat [...] per encabir-hi una incapacitat 'legal'».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook