L aventura política de l'advocat i politòleg Pep Costa ha agafat volada els últims dies. Ha estat escollit vicepresident primer del Parlament de Catalunya.
Un gran salt tenint en compte que fins fa una setmana era diputat ras de Junts per Catalunya, formació a la qual es va enrolar com a número 17 en les passades eleccions del 21 de desembre. Era la primera vegada que concorria en uns comicis catalans, i ho va fer a petició de Carles Puigdemont.
La gambada encara és més espectacular si s'observa que Costa amb prou feines ha fet política a Catalunya, amb l´excepció d´haver estat membre suplent de la Sindicatura Electoral de l´1-O, a la qual va renunciar davant la possibilitat d´una multa.
Aquest lletrat ha desenvolupat pràcticament tota la seva carrera a Eivissa, l'illa on va néixer el 1976. És a la gran de les Pitiüses on va començar a cobrar notorietat, primer com a activista en diverses plataformes veïnals i després com a militant de coalicions polítiques progressistes. El detonant de la seva trajectòria pública van ser unes protestes contra la implantació d'una discoteca a Santa Gertrudis (el seu poble). Segons informa una entrevista del Diario de Ibiza (del mateix grup editorial de Diari de Girona), del 2003 al 2005 va passar de ser un militant de base de l'Associació de Veïns de Santa Gertrudis (el seu poble) a president de totes les entitats veïnals de les Illes Balears. De l´època d'activista potser el que va deixar més pòsit va ser el lideratge de la Plataforma Antiautopista, el moviment que es va convertir en l'embrió d'Eivissa pel Canvi, la seva primera experiència en la política. ExC va rebre el suport de diferents formacions d'esquerres, entre elles ERC. Els republicans van decidir posar fi a la col·laboració l'any 2011 i Costa, que havia estat portaveu de GxE, va seguir els seus passos per promoure una altre grup polític: Gent per Eivissa (GxE). La creació d'aquesta formació està envoltada en una certa aura de «misteri». Al seu moment Costa va explicar en un reportatge a Diario de Ibiza que va registrar unes sigles l'any 2009 «per encàrrec de la diputada de PSOE-Pacte per Eivissa Esperança Marí, que també era ex d'ERC».
El nom fa la cosa
El nom va restar un temps en el registre oficial sense que es presentés oficialment com a partit. Quan es va descobrir la seva existència, altres forces polítiques, especialment el PP, van afanyar-se a criticar que darrera d'aquestes sigles en realitat s'hi amagava una marca blanca d'ERC. De fet, el mateix Costa mai havia amagat les seves simpaties pels republicans.
El «misteri» d'un nou projecte polític a l'illa va despertar l'interès de diferents persones de tot l'espectre polític, que van anar manifestant el seu desig d'integrar-se en aquesta formació. Gent per Eivissa va passar de ser un simple nom en un paper a un partit amb cara i ulls. Quan finalment es va presentar en societat, va assegurar que no era «ni d'esquerres ni de dretes», «insularista» i fundat per lluitar contra el «doble centralisme de Palma i Madrid».
Tanmateix, poc temps després de ser creada, va teixir una aliança política amb els socialistes eivissencs per concórrer junts a les eleccions. Malgrat la seva implicació evident en aquest projecte polític, Costa sempre va assegurar que d´aquest projecte ell simplement havia executat «un encàrrec professional». Després d´això, va passar a treballar com a lletrat al Consell de Formentera i posteriorment com a professor a la Universitat Pompeu Fabra, fins que Puigdemont el va anar a buscar.
