21 de gener de 2018
21.01.2018

Els Agents Rurals reiteren la falta de mesures de seguretat en el primer aniversari del crim d'Aspa

Familiars i companys recorden en un emotiu homenatge els agents rurals morts per un caçador

22.01.2018 | 09:51

Aquest diumenge s'ha viscut una emotiva jornada d'homenatge a Xavier Ribes i David Iglesias, els dos agents rurals morts a trets per un caçador fa justament un any al vedat d'Aspa, al Segrià. Familiars, companys i autoritats s'han reunit en un acte commemoratiu que s'ha fet a la Reserva Natural del Mas de Melons, al terme de Castelldans, molt a prop del lloc del crim, on al mes de març es va col·locar una escultura en record de les víctimes que reprodueix les seves siluetes. Diferents veus dins el cos d'Agents Rurals han tornat a posar de manifest que un any després del crim encara no s'han resolt molts dels aspectes per millorar les mesures de seguretat quan desenvolupen les seves funcions, sobretot pel que fa referència a l'autorització per poder dur defenses extensibles. L'acte ha comptat amb parlaments, ofrenes florals i un alliberament d'aus a càrrec dels fills dels dos agents morts. També s'ha lliurat a les famílies els llibres de condolences que es van obrir després del doble crim.

Unes 300 persones han acompanyat les famílies de Xavier Ribes, de 43 anys, i David Iglesias, de 39. Tots van morir el 21 de gener del 2017 quan feien un control rutinari de caça al vedat d´Aspa. Un caçador de Vacarisses (Vallès Occidental) de 28 anys, Ismael Rodríguez, els va disparar amb una escopeta i després va confessar el crim als Mossos. Actualment està en presó provisional a l'espera de judici. Rodríguez tenia caducada la llicència per fer servir l'arma homicida, que estava a nom d'un amic, i tampoc no va recollir l'autorització per caçar al vedat.

Per part del Departament d'Agricultura han assistit a l'acte commemoratiu el secretari general de la conselleria, David Mascort, acompanyat del director general dels Agents Rurals, Marc Costa, i del director dels Serveis Territorials a Lleida, Ferran de Noguera.

Debat sobre les mesures de seguretat

La tràgica mort dels dos agents rurals a Aspa va obrir el debat sobre la falta de mesures de seguretat dels efectius del cos. Un any després, les mesures de protecció promeses només s'han implementat parcialment i el director general del Cos d´Agents Rurals, Marc Costa, en dona la culpa en bona part a l'aturada que ha suposat l'aplicació de l'article 155. Després del doble crim es va establir que les patrulles destinades a fer controls de caça s'havien de fer en grups de tres i un dels agents havia de portar una arma llarga. Tot i això, no hi ha armilles antibales per a tots els efectius i no han arribat les defenses extensibles i les manilles promeses. A més, només la meitat dels 500 efectius que hi ha a Catalunya han rebut el curs de formació d'autodefensa. Tampoc s'han convocat les 50 places de subinspector anunciades ni s'ha aprovat el nou reglament d'armes.

Aquest diumenge Costa ha posat l'èmfasi en aquest reglament que ha de permetre definir quin tipus d'armes poden utilitzar els agents rurals i en quines situacions, una normativa que assegura que serà prioritària per al nou executiu. "Moltes mesures que estaven preparades han quedat truncades per la dissolució del Parlament i el cessament del Govern, però de seguida que hi hagi un nou executiu es tiraran endavant", ha assegurat. El director general dels Agents Rurals ha explicat que el reglament d'armes desenvolupa la disposició addicional quarta del cos que està pendent des del 2003, on s'ha de determinar quines armes poden portar els agents segons les seves funcions. "No només acabarem de regularitzar l'ús de les armes llargues sinó que també introduirem nous elements de seguretat com les defenses extensibles o l'arma curta en determinats serveis".

El canvi de procediment per fer els controls de caça més segurs ha comportat la reducció d'aquestes actuacions un 26,6% a Catalunya. El 2016 se'n van fer 15.400 mentre que el 2017 van ser 11.300.

Precisament molts companys que aquest diumenge han homenatjat Xavier Ribes i David Iglesias han defensat el canvi de procediment que obliga a fer controls de caça amb tres agents, un dels quals armat, però consideren que no és suficient. "S'ha començat a implementar tot el que es va dir que es faria però va massa lent, falten les armilles, l'armament o les porres extensibles que ens farien sentir més segurs en les actuacions que hem de fer i que gairebé totes tenen un cert grau de perill", ha comentat Marcos Barreiro, un dels interins que va entrar al cos justament arran del doble crim. "S'han fet millores però encara queda molt camí per recórrer, sobretot perquè s'autoritzin les armes idònies que ens aportin més seguretat", ha comentat un altre dels agents present a l'acte commemoratiu, Sergi Asnar. El cap de l'àrea Bàsica de la Conca de Barberà, Andreu Montblanc, ha admès que l'impacte del crim "encara està molt present" i "costa superar-ho".

També la Sílvia i l'Ester, les vídues de les víctimes, han demanat durant els parlaments que es compleixin les promeses de millores de seguretat per als agents rurals que es van fer al primer acte d'homenatge organitzat el març de l'any amb la presència de l'aleshores president Carles Puigdemont. L'Ester, vídua a Xavier Ribes, ha comentat que el seu fill un dia li va dir que de gran també volia ser agent rural com el seu pare "i jo li vaig contestar que si no han canviat les mesures de seguretat no vull que ho siguis perquè no vull tornar a passar el calvari que he passat amb el seu pare". També han fet parlaments d'elogi a les víctimes els seus caps d'àrea directes, Lluís Tomàs de l'Urgell en el cas de David Iglesias i Eladi Flix del Segrià en el cas de Xavier Ribas.

Guardons amb els noms de les víctimes

El secretari general del Departament d'Agricultura, David Mascort, ha llegit un text en nom de la consellera cessada Meritxell Serret, en què ha anunciat la creació de dos guardons que portaran el nom de les víctimes. Un serà per raó de l'antiguitat i pertinença al cos i l'altre reconeixerà un "servei excepcional, meritori o remarcable en l'exercici de les seves funcions de la qual se'n derivi un prestigi pel cos que representa". "D'aquesta manera pretenem preservar la memòria d'en Xavier i en David i ens ajudarà a tenir el passat sempre present perquè no es torni a repetir", ha reblat.

Les famílies inicien la reclamació de responsabilitat civil a la Generalitat

Per altra banda, l'advocat de les famílies de les víctimes, Pau Simarro ha iniciat aquest divendres la reclamació de responsabilitat civil a la Generalitat per "abandó" de
les seves funcions. Assegura que existeixen denúncies documentades d'almenys una vintena d'atacs i insults de caçadors contra agents rurals en els últims deu anys a tot Catalunya i no entén que no s'haguessin pres mesures abans de la desgràcia. Segons el lletrat, aquestes i d'altres denúncies es van manifestar en reunions del comitè de seguretat i salut. Simarro ha explicat que la reclamació calia fer-la abans d'un any dels fets però ha demanat també la seva suspensió fins que no acabi el procediment penal contra el presumpte assassí. L'objectiu és arribar a un acord extrajudicial perquè la Generalitat reconegui la seva part de responsabilitat i indemnitzi les famílies de les víctimes. Si no s'aconseguís, s'iniciaria una reclamació al jutjat contenciós-administratiu. Aquest tràmit s'ha fet després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha arxivat la querella contra onze càrrecs del Departament d'Agricultura, entre els quals el de la consellera destituïda pel 155, Meritxell Serret, pel doble crim d'Aspa. Les famílies i el sindicat CCOO acusaven la cúpula d'Agricultura d'un delicte d'homicidi imprudent i un altre contra la seguretat dels treballadors.

En declaracions fetes aquesta setmana a l'ACN, l'advocat de les famílies lamentava que les mesures preses arran d'Aspa hagin arribat tard pels dos agents rurals morts, ja que es va demostrar la seva efectivitat només un mes després del tràgic succés. A Granyena de les Garrigues, va explicar, es va produir una situació similar el febrer de 2017, amb un caçador sense llicència. "Quan va veure que una patrulla d'agents rurals, amb un d'ells armat se li apropava, va deixar l'escopeta a terra i va marxar corrent del lloc. Això és el que hauria d'haver passat el 21 de gener de 2017, que el presumpte assassí hagués marxat d'allà perquè hagués vist que hi havia un agent armat que hauria respost si hagués disparat", va dir.

Després de l'assassinat de Xavier Ribes i David Iglesias es va crear una Comissió d'Experts per avaluar el que havia passat i proposar mesures per evitar es pogués repetir un cas similar. Ara s'estan acabant de redactar les conclusions i calcula es faran públiques entre el febrer i el març d'aquest 2018.

L'Associació de Professionals d´Agents Rurals de Catalunya (Asparc) i CCOO han recopilat 255 casos d'agressions, amenaces o vexacions als agents rural en les dues últimes dècades, dels quals 45 a comarques de Lleida.

L'acusació particular demana 54 anys de presó a l'acusat, que podria ser jutjat a l'estiu

L'advocat de les famílies calcula que el judici al presumpte assassí podria celebrar-se aquest estiu, quan acabi la fase d'instrucció. Encara estan pendents de l'ampliació de l'informe de balística per determinar amb més precisió la distància i orientació dels trets així com de l'informe psicològic de l'acusat. L'advocat de les famílies de les víctimes demana que se'l condemni a 54 anys de presó (25 anys per cada assassinat, 3 per atemptat a l'autoritat i 1 més per tinença il·lícita d'armes, ja que no tenia cap permís en regla). A més Simarro també sol·licita que s'imposi a l'acusat una multa d'entre 3.000 i 5.000 euros per un delicte contra la flora i la fauna. També demana que es condemni a un any de presó el propietari de l'arma amb que l'acusat, Ismael Rodríguez, va efectuar els quatre trets mortals, com a cooperador necessari en el delicte de tinença il·lícita d'armes. L'informe de balística va concloure que l'arma no havia estat manipulada i que per tant només es podien efectuar tres trets alhora. Per Simarro, això demostra que el caçador va recarregar l'arma per efectuar almenys el quart tret i, per tant, es reforça la hipòtesi de l'assassinat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema