XII Legislatura en marxa, amb l'independentisme al comandament de la torre de control del Parlament i l'oposició, sobretot Ciutadans i el PP, condemnat a les galeres del Grup Mixt, llestos per presentar batalla contra tot allò que faci la més mínima olor de nova república. Nova etapa política oberta (amb el sarrianenc Roger Torrent presidint la institució, escollit en segona ronda per 65 vots, nou més que el candidat de Cs, José María Espejo), que encara una votació d'alta tensió, prevista per al pròxim 31 de gener i en la qual s'abordarà la investidura del nou president de la Generalitat. La proclamació de Torrent, concretada sense sobresalts -només el duel dialèctic Ernest Maragall, que va actuar de president de la Mesa d'Edat, i l'opositora Inés Arrimadas va amenaçar la calma relativa- era l'assaig general de la gran estrena programada per d'aquí a tretze dies. Serà a l'hora de votar el nou president català quan independentistes i unionistes desplegaran els respectius arsenals polítics i, en aquesta ocasió més que mai, legals. L'emissió per delegació dels vots dels tres diputats empresonats preventivament, Oriol Junqueras, Jordi Sánchez i Joaquim Forn, acusats de rebel·lió i sedició per la justícia, va generar poca controvèrsia en la sessió constitutiva d'ahir (l'anècdota va arribar d'un vot en blanc inesperat que es va sumar als vuit dels «comuns» i que va desencadenar tota mena d'especulacions sobre qui n'hauria estat l'autor). La decisió de no delegar el vot dels quatre de Brussel·les (Puigdemont, Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret) va contribuir a asserenar els ànims, que s'aniran encenent els propers dies, que no seran fàcils per al jove president del Parlament. Donar compliment a l'acord JxCat-ERC anunciat dimarts per investir Puigdemont requerirà o bé una interpretació alambinada del reglament, o bé una reforma exprés de la normativa. La Moncloa ja ha advertit que recorrerà al Tribunal Constitucional en cas que la Mesa intenti la més mínima reforma reglamentària impulsada per aplanar la investidura telemàtica. Però perquè es produeixi la reacció del Govern central abans caldrà que el pacte entre JxCat i ERC es concreti: els diputats de «la llista del president» defensen que pugui ser proclamat des de Brussel·les estant; els republicans diu «sí» a Puigdemont però no són tan clars a l'hora de fixar posició sobre la investidura a distància i condicionen la decisió final a un informe dels serveis jurídics del partit. De fet, el president Torrent dona per bo el dictamen dels lletrats del Parlament, que subratlla l'obligatorietat que l'exalcalde de Girona sigui a l'hemicicle per ser proclamat president de la Generalitat. Res de videoconferències ni de discursos llegits per un tercer diputat, diuen els experts de la Cambra. En el cas que Carles Puigdemont fes acte de presència, el pronòstic és força clar: la detenció de l'expresident seria immediata i, el rebombori al carrer, previsible. Dimecres plàcid al Parlament, doncs, preludi de turbulències. Abans de «contribuir a cosir el país», el nou president de la institució haurà de maldar per descabdellar l'embolic Puigdemont sense que això afecti la unitat de JxCat, ERC... i la CUP.