El 21-D va aigualir la festa a Inés Arrimadas; només pot passar en política que el que arriba el segon sigui aclamat com si ho hagués fet el primer. Molt pocs comptaven que Carles Puigdemont obtindria 34 diputats i cediria a ERC, la gran favorita, «l´honor» de la medalla de bronze. L´experiment electoral de JuntsxCatalunya (JxCat), marca que concorria en coalició amb la CDC condemnada pel «cas Palau» i amb el PDeCAT, va funcionar: trenta-quatre diputats autoritzaven el nou projecte polític de «gen convergent», que diria el periodista Enric Juliana, a propagar per terra, mar i aire el mantra de la restitució del «president legítim»; trenta-quatre diputats que situaven ERC en el pitjor dels llocs possibles: perdia la somiada possibilitat de ser el pal de paller; veia com s´esfumava l´opció de redreçar el rumb d´un «procés» cap a la «República Catalana» suïcida que li ha reportat costos elevadíssims (Oriol Junqueras, empresonat, no va poder fer campanya) i recuperava la Presidència del Parlament en el moment menys oportú.

Entre bastidors

Però l´èxit personal de Puigdemont pot acabar en no-res si prospera l´estratègia que impulsen dirigents del PDeCAT, l´altre gran damnificat, al costat d´ERC, de «la llista del president» (el fitxatge d´independents per part de JxCat l´ha deixat amb molt pocs diputats): entre bastidors s´efectuen maniobres per trobar la sortida del laberint polític català.

La teoria que expliquen fonts ben informades és la següent: dirigents de pes del partit de la refundació convergent calculen que el president del Parlament, Roger Torrent, que parla de «cosir» Catalunya i que haurà d´anar amb peus de plom si no vol que estripin el seu esdevenidor polític i personal, acabarà proposant Carles Puigdemont i acceptarà el vot per delegació dels fugits a Bèlgica (a banda del presidenciable de JxCat, a Brussel·les s´hi troben els diputats Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig) i els empresonats Oriol Junqueras, Jordi Sánchez i Joaquim Forn.

Moneda falsa

La Moncloa, en fase de pair la desfeta electoral del PP a Catalunya, no es cansa de dir que farà moneda falsa, si cal, per impedir que el president cessat via 155 recuperi el càrrec i a Madrid donen per fet un recurs fulgurant al Tribunal Constitucional (TC) i la consegüent suspensió de la investidura.

Resolució judicial que, en contra del discurs oficial a favor de la república, al PDeCAT esperen amb candeletes. La resolució del l´Alt Tribunal bloquejaria el procediment d´elecció de Puigdemont i posaria pressió sobre Roger Torrent que: a) podria emular Carme Forcadell i desoir el Constitucional -el Govern central no s´està d´advertències: no cometi «errors del passat», li deia divendres el ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo; b) tindria un bon argument per suspendre la investidura. L´estratègia del PDeCAT funcionarà si Torrent es decanta per la segona opció.

Artadi, Pujol, Rull o Turull

S´obriria la porta, aleshores, a la presentació d´un candidat alternatiu a Carles Puigdemont: Elsa Artadi, Eduard Pujol, Josep Rull i Jordi Turull són els noms de JxCat que entren en les apostes sobre successors possibles, amb la particularitat que els dos primers no tenen cap causa judicial oberta, un requisit que aplanaria molt el camí cap a la formació de nou Govern a Catalunya. L´Executiu espanyol ho acceptaria i l´oposició ho hauria d´acceptar, sobretot després d´un pronunciament del TC que reforçaria els arguments dels partidaris de canviar el presidenciable. Més: ningú excepte Puigdemont sembla estar per la feina d´unes noves eleccions, de pronòstic impossible (el rellotge avança i si en dos mesos no hi ha novetats, hi haurà nova convocatòria). La no pas fàcil ni casual carambola política que busca el PDeCAT culminaria amb una oferta de feina al president cessat, que podria consistir en un càrrec de caire representatiu exercible des de Brussel·les, que li garantiria ingressos suficients i que el mantindria allunyat de la presó.

Lluny dels focus

Moviments soterrats i allunyats dels focus que se succeeixen mentre les grans discussions se centren en vot delegat sí, vot delegat no; en els riscos de possibles viatges a Dinamarca (Puigdemont té previst participar demà en un debat organitzat per la Universitat de Copenhaguen) o en les garanties que una suposada «immunitat parlamentària» podria concedir a l´expresident de tornar a Espanya sense ser detingut. Així les coses, la Moncloa, ERC i el PDeCAT comparteixen un objectiu comú, tot i que les motivacions no siguin, ni per casualitat, coincidents: desactivar el «factor Puigdemont», l´element desestabilitzador de la política catalana. Amortitzat l´expresident, el PP podria recuperar una part de la (molta) credibilitat perduda; el PDeCAT agafaria aire de la mà d´un argument que se sap de memòria: la culpa és de Madrid, en aquest cas de la justícia. I, aleshores sí, ERC estaria en condicions de pregonar l´independentisme «realista» que ha començat a insinuar amb la boca petita. Els «actors de repartiment» del procés, que interpreten rols secundaris però decisius, han entrat a escena. L´objectiu? Neutralitzar el «factor Puigdemont», tasca difícil però no impossible.