28 de gener de 2018
28.01.2018

El Constitucional impedeix investir Puigdemont si no es presenta al Parlament

L'alt tribunal rebutja suspendre immediatament la sessió d'investidura perquè vol escoltar les parts abans de decidir si admet a tràmit el recurs presentat pel Govern central · El TC prohibeix l'ús de mitjans telemàtics i descarta que es pugui delegar el vot

28.01.2018 | 07:11
Els magistrats del Tribunal Constitucional van estar reunits més de cinc hores.

El Tribunal Constitucional (TC) va adoptar ahir una mesura cautelar sobre el recurs del Govern central contra la investidura de Carles Puigdemont i va suspendre qualsevol sessió d'investidura «que no sigui presencial». Sense decidir encara si admet o no a tràmit el recurs –una decisió que va afirmar que adoptarà després d'escoltar les parts– el TC va establir expressament que la investidura de Carles Puigdemont «no es podrà celebrar a través de mitjans telemàtics ni per substitució per un altre diputat», i a més qualsevol investidura presencial de Puigdemont s'hauria de fer amb una autorització judicial. El Constitucional també va assenyalar que els diputats electes contra els quals hi ha una ordre judicial «no podran delegar el vot en altres parlamentaris».

En una resolució adoptada per unanimitat després de cinc hores de reunió, els magistrats van suspendre «qualsevol sessió d'investidura que no sigui presencial» i van establir expressament tres condicions per poder investir Puigdemont: que no es dugui a terme amb mitjans telemàtics; que no es faci sense la «pertinent autorització d'un jutge»; i que els diputats contra els que hi ha ordres judicials de crida i cerca no puguin delegar el vot.

A més, van evitar contradir el Govern central no decidint encara sobre l'admissió a tràmit del seu recurs. Ho van fer adduint que abans d'adoptar cap tipus de decisió sobre aquesta qüestió volen escoltar les parts, que disposen ara de 10 dies per formular al·legacions. Mentrestant, van declarar nul i sense valor qualsevol acord o via de fet que «contravingui les mesures cautelars adoptades a la present resolució».

Tal com havia fet en diverses ocasions amb Carme Forcadell, la resolució del Constitucinal incorpora una advertència al president del Parlament, Roger Torrent, i als membres de la nova Mesa, en el sentit que no complir la seva decisió sobre la resolució telemàtica «pot suposar l'assumpció de conseqüències penals». També els va advertir «del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada» i del fet que s'han d'abstenir «d'iniciar, tramitar, informar o dictar» cap actuació en aquesta direcció.

Els magistrats van arribar a un acord després d'un intens debat sobre la proposta del ponent de la resolució, Juan Antonio Xiol, i una alternativa plantejada pel magistrat Francisco Valdés Dal Re, que va proposar una solució de consens per no contradir el Consell d'Estat i alhora garantir que el president del Parlament no pot acordar la celebració del ple amb mitjans telemàtics.

Una solució basada en el criteri dels lletrats del mateix Tribunal Constitucional contraris a la impugnació de la candidatura de Puigdemont i a suspendre preventivament el ple, però que alhora sosté el criteri del Govern central que no es pot investir Puigdemont si no és de manera presencial.

De fet, els magistrats van evitar declarar il·legals els acords del president del Parlament impugnats per l'Executiu central. Són les resolucions dels dies 22 i 25 de gener on designa Puigdemont com a candidat i convoca el ple per investir-lo. Només van afegir un condicionant pel que fa al segon punt del recurs del Govern central respecte a la inclusió a l'ordre del dia del debat del programa i votació de la investidura de Puigdemont, i ho van fer per especificar que Puigdemont no podria ser investit a distància.

Aquest criteri xoca amb l'objectiu del recurs del Govern central, que demanava la suspensió cautelar de la designació de Puigdemont com a candidat i de la convocatòria del ple per investir-lo. L'Executiu espanyol assegurava que calia suspendre aquests acords del president del Parlament perquè en la mesura que Puigdemont està «fugit de la justícia» –en paraules de Soraya Sáenz de Santamaría–, i no té «llibertat de moviments», no pot esdevenir president de la Generalitat en un ple al qual no assisteixi presencialment. El TC, per tant, no activa per a la convocatòria del ple la suspensió automàtica que demanava el Govern central, que reclamava que s'apliqués l'article 161.2 de la Constitució per produir «la suspensió de la disposició o resolució recorreguda».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook