29 de gener de 2018
29.01.2018

Els conversos detinguts el 2015 neguen que planegessin atemptar a Catalunya

Han declarat com a imputats al judici contra una cèl·lula jihadista desarticulada pels Mossos en l'operació «Caronte»

30.01.2018 | 14:58

Els tres conversos a l´islam que han declarat aquest dilluns com a imputats al judici contra una cèl·lula jihadista desarticulada pels Mossos el 2015 en l´operació ´Caronte´ han negat davant el tribunal que planegessin atemptar a Catalunya i han confirmat la ´xivatada´ policial per part del Cos Nacional de Policia que va ser denunciada pels Mossos.

Ho ha explicat l´últim testimoni, David Pórtoles Franco –alies Ibrahim- que ha apuntat que agents del cos policial espanyol van posar en coneixement del grup que hi havia un infiltrat. Tots han apuntat també que era aquest suposat infiltrat dels Mossos qui en les trobades que feien treia a col·lació qüestions relacionades amb el terrorisme, amb la comissió de possibles atemptats i amb l´Estat Islàmic. La Fiscalia sosté que el grup havia provat d´enviar combatents a Síria i planejava un atemptat a Catalunya així com un segrest per recaptar diners.

La qüestió de la ´xivatada´ policial ja havia ocupat prèviament els primers minuts del judici que se segueix a l´Audiència Nacional contra els onze detinguts acusats de pertinença i col·laboració amb organització terrorista. Les defenses s´han queixat del fet que la presidenta del Tribunal, Ángela Murillo, no hagi inclòs al sumari la peça –declarada secreta- que fa referència a aquesta qüestió.

Posteriorment n´ha parlat a preguntes de la Fiscalia l´investigat David Pórtoles, que ha assegurat que ell tenia coneixement de la presència d´un infiltrat al grup fruit de la delació de la policia espanyola. Sabia qui era, ha afirmat, per la ´xivatada´ del 7 de novembre del 2014, malgrat que ell, ha afirmat, no ho va dir a ningú per respecte a la pròpia investigació i des del convenciment que ell no havia infringit la llei.

Abans havia declarat Jacob -alies Yacoub- Orellana, resident a Valls, i Gonzalo Cabezas, alies Suleiman. Com ell, han negat taxativament l´existència cap cèl·lula ni que s´haguessin plantejat la possibilitat de fer atemptats terroristes a Catalunya. Orellana ha apuntat que era el suposat infiltrat policial, alies Youssef, qui treia a col·lació de manera recorrent qüestions relacionades amb el terrorisme, unes acusacions que també han repetit els altres dos conversos.
El seu relat contradiu el de la Fiscalia, que assegura que entre els plans de la cèl·lula hi havia el de segrestar una persona, vestir-la de taronja i degollar-la davant de càmera. L'operació policial –liderada pels Mossos d'Esquadra- per desarticular la cèl·lula va acabar amb onze detinguts (un d'ells menor), nou dels quals estan en presó preventiva.

El grup es feia dir 'Fraternitat Islàmica per a la Predicació de la Jihad' i, segons la fiscalia, tenia com a finalitat adoctrinar i enviar joves a Síria i Iraq. Volia atemptar a l'Estat i havia fet fotos a edificis com el Parlament, la comissaria de Mossos de la plaça d'Espanya o l'Hotel Arts de Barcelona. També planejava segrestar una directora d'una entitat financera per finançar la compra d'explosius i armes.

La fiscalia demana penes que van entre 7 i 19 anys de presó. El judici s'allargarà fins al març. Els Mossos d'Esquadra van desarticular la cèl·lula el març de 2015, en una operació batejada amb el nom de 'Caronte'. Tenia estructura piramidal i els investigadors consideren que al capdamunt de l'organització hi havia Lahcen Z., Rida H i Antonio S. M. Aquest últim, conegut com 'Alí el perruquer', un ciutadà de Sabadell de nacionalitat espanyola convertit a l'islam.

Per a tots tres, el ministeri públic sol·licita 19 anys de presó pels delictes de integració en organització terrorista i un altre de col·laboració amb organització terrorista. La fiscalia creu que tots tres exercien la seva autoritat sobre la resta del grup.

En un primer terme, el grup volia enviar joves a Síria i Iraq però, com que els havia fallat aquesta opció i tres persones enviades pel grup havien estat detingudes a Bulgària, tenien previst de manera "embrionària" cometre atemptats a l'Estat.


Els plans dels terroristes a Catalunya


Segons la Fiscalia, un cop la cèl·lula havia reforçat el seu adoctrinament i tesi, van decidir que l'objectiu era atemptar a l'Estat. Per això, van fer diferents vigilàncies i van fer fotos del Parlament, de la comissaria dels Mossos ubicada a la plaça Espanya de Barcelona i de l'hotel Arts de Barcelona.

Segons la fiscalia, també havien mostrat interès per una sinagoga ubicada en el carrer Avenir de Barcelona i també una llibreria jueva ubicada a la ciutat comtal.

Entre els seus plans ,també hi havia el de segrestar una persona, vestir-la de taronja i degollar-la davant una càmera per demostrar que es pot fer la jihad a Catalunya, tot i que encara no comptaven amb un mono taronja, apunta la fiscalia.

Una altra opció que tenien ideada era, apunten les mateixes fonts, segrestar una directora d'un banc per finançar la compra d'explosius i armes. Un dels caps de l'organització havia arribat a comprar explosius i fer petites proves i explosions.

A més, disposaven de manuals manuscrits de barreja de substàncies químiques per fer explosius, i ja havien recollit substàncies químiques que tenien als seus domicilis per fer artefactes. També comptaven amb un "arsenal bèl·lic" que constava d'una granada en perfecte estat, munició, armes de foc, i gran quantitat de gabinets de grans dimensions. Fins i tot, disposaven d'un logotip per identificar les seves accions i activitats.

Polèmica per una "xivatada" policial


Els Mossos d'Esquadra van presentar una denúncia on acusaven dos agents de la policia espanyola d'haver advertit la cèl·lula desarticulada que la policia catalana els estava seguint. L'Audiència Nacional va arxivar la denúncia –seguint el criteri de la Fiscalia- i, tot i reconèixer que havia existit aquesta "xivatada", sostenia que la investigació dels fets "no havia resultat perjudicada per l'actuació de persones alienes al procediment.

En el document de la fiscalia s'apuntava que "no s'havia incrementat el risc d'execució d'accions terroristes, ni s'havia produït cap risc per a la integritat física del funcionari policial (agent encobert) que intervé a la causa, el qual ha fet fins al final les seves funcions d'investigació".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook