31 de gener de 2018
31.01.2018

Jané, Munté i Ruiz diuen que van actuar dins de la legalitat

?Els exconsellers del Govern de Puigdemont asseguren que desconeixien l'existència del document «Enfocats», considerat per la policia el full de ruta de la «nova república»

31.01.2018 | 07:11

Els exconsellers de l'Interior, Presidència i Educació Jordi Jané, Neus Munté i Meritxell Ruiz, respectivament, van comparèixer ahir en qualitat de testimonis davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i van assegurar que van abandonar els seus càrrecs, tres mesos abans de celebrar-se el referèndum de l'1-O, per motius personals i que sempre van actuar dins del marc de la legalitat.

Fonts presents en l'interrogatori van informar que els tres exmembres de Carles Puigdemont van reconèixer que l'escenari a Catalunya s'estava complicant i van deixar els seus càrrecs en entendre que la seva funció en aquest executiu havia acabat.

Després de les declaracions, que es van perllongar per espai de dues hores i en les quals hi van ser presents els fiscals Jaime Moreno i Consuelo Madrigal (exfiscal general de l'Estat), els tres exconsellers van abandonar el Suprem en taxi i sense contestar a les preguntes de la premsa que els esperava a la seva sortida; només Munté va respondre un «tot bé, gràcies».

En el cas de Jané, altres fonts presents a les declaracions van explicar que va deixar el seu càrrec perquè no estava d'acord amb la via unilateral. Respecte a les ordres donades als Mossos d'Esquadra, aquest va precisar que eren de caràcter operatiu, no polític, i que va deixar molta autonomia d'actuació al cos de policia. Jané, que va ser el primer a declarar i ho va fer per espai d'una hora, va recalcar que prova de les bones relacions amb el Govern central va ser l'acord aconseguit el passat mes de juliol -dies abans de presentar la seva dimissió- en el marc de la Junta de Seguretat a Catalunya pel qual es va resoldre integrar als Mossos en la taula que coordina l'alerta pel gihadisme. Munté, que va dir que estava «exhausta» pel seu paper com a consellera de Presidència, va destacar que la seva decisió de deixar el càrrec va venir determinada pel desbordament personal a causa de motius familiars i per la sortida d'altres membres del govern davant la pèrdua de confiança de l'expresident Puigdemont.

En el cas de l'exconsellera Ruiz, tercera i última a comparèixer davant Llarena, va explicar en un interrogatori que amb prou feines va durar 20 minuts que la seva tasca a la Conselleria que dirigia havia acabat amb motiu de la fi de l'any escolar 2016-2017.

A més, va posar l'accent que no va rebre ordres, ni tampoc les va donar, per emprar centres escolars amb motiu de la votació del referèndum. Sí que va reconèixer que eren seves unes declaracions efectuades el passat mes de maig quan va dir que el Govern català posaria urnes on fes falta, en ajuntaments, col·legis i «on fos».


Sobre el document «Enfocats»

Els tres, membres del PDeCAT, van dimitir el passat juliol després de la remodelació que va emprendre Puigedmont al seu govern per reafirmar el compromís del govern amb la celebració del referèndum. Cap d'ells aconseguia aquest nivell de compromís i van abandonar l'Executiu que va impulsar finalment la Declaració d'Independència (DUI). A preguntes de la Fiscalia i de les parts, els tres van negar tenir cap coneixement del document «Enfocats», entès com el full de ruta del procés i confiscat al domicili de Josep María Jové, número dos de l'exvicepresident Oriol Junqueras.

Per a avui estan previstes les compareixences de l'exconseller Jordi Baiget i l'exdirector dels Mossos Albert Batlle, que va dimitir, mentre que demà l'instructor prendrà declaració al coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, responsable de l'operatiu policial de l'1-O.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook