L'ex-conseller d'Empresa de la Generalitat de Catalunya Jordi Baiget, destituït per l'expresident Carles Puigdemont en la reconfiguració del Govern de cara a la celebració del referèndum il·legal de l'1 d'octubre, ha afirmat davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que era una "irresponsabilitat" impulsar una via unilateral per aconseguir la independència.

El jutge de l'Alt Tribunal que investiga els fets relacionats amb el procés sobiranista ha pres declaració aquest dimecres en qualitat de testimonis a Baiget i a l'ex-director dels Mossos d'Esquadra Albert Batlle, que també va dimitir.

Fonts jurídiques presents a les declaracions han apuntat que Baiget ha reconegut que no estava d'acord amb la línia d'actuació del procés independentista.

Ha afirmat que tenia por que tingués les mateixes conseqüències penals que la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014, pels quals van ser inhabilitats l'expresident de la Generalitat Artur Mas i els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs.

En aquesta línia, ha incidit que la prioritat era pactar la celebració d'un referèndum amb l'Estat perquè era una "irresponsabilitat" impulsar la via unilateral.

Ha precisat que en el Govern del qual ell era membre va haver-hi unanimitat a esgotar tots els mitjans de diàleg, encara que no coneix quins contactes va haver-hi amb l'Executiu de Mariano Rajoy.

Ha incidit que no va participar en l'organització de la votació.

Sobre la fuga d'empreses catalanes pel procés independentista, ha assenyalat que no va preguntar mai als empresaris si donaven suport o no la independència de Catalunya.

L'exconseller ja va manifestar aquests dubtes en una entrevista, la qual cosa va portar al fet que Puigdemont perdés la confiança en ell i el destituís.

Sobre la seva relació amb l'expresident català, fugit a Brussel·les (Bèlgica) per eludir la justícia espanyola, ha dit que no ha tornat tenir contacte des del passat 4 de juliol, dia en el qual va ser destituït.

Va votar l'1-O després de veure les càrregues

Baiget ha afirmat que va decidir anar a votar l'1 d'octubre després de "veure el que vaig veure", en referència a les càrregues policials a les portes dels col·legis electorals.

No obstant això, ha assenyalat que ell no va presenciar cap tipus de violència al seu centre de votació.

Les mateixes fonts jurídiques han indicat que la Fiscalia han preguntat als dos testimonis si coneixien el full de ruta del procés sobiranista i el document 'Enfocats', així com si eren conscients que qui era número dos de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras --a la presó--, Josep Maria Jové, era el coordinador d'aquest pla.

Tots dos exresponsables catalans han rebutjat tenir constància d'aquests dos aspectes.

La Fiscalia del Tribunal Suprem va sol·licitar al jutge Llarena que inclogués com a investigats en la causa --que ja es dirigeix contra 28 persones-- a Jové i al major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, investigat en l'Audiència Nacional per un delicte de sedició.

El magistrat instructor va contestar que no era el moment d'imputar-los, però va deixar la porta oberta a fer-ho en un futur.

Reunió de dos minuts amb Forn

Per la seva banda, l'exdirector dels Mossos d'Esquadra Albert Batlle ha explicat davant el jutge del Suprem que ell va dimitir després de tenir una conversa de "dos minuts" amb l'exconseller de l'Interior Joaquim Forn --a la presó-- quan va arribar a la Conselleria d'Interior.

En aquesta trobada, l'exconseller li va comunicar que canviaria l'equip i que quedava fora d'ell.

Així mateix, ha destacat que era evident que amb l'arribada de Forn a la Conselleria començava una "nova fase política".

Batlle ha recalcat que la policia autonòmica està per fer "complir la llei" i que així ho va traslladar en la seva carta de dimissió.

En aquest sentit, ha constatat que cap membre del Govern, ni tan sols Puigdemont --amb el qual ha negat tenir contacte-- li va plantejar el paper que havien de seguir els Mossos en el procés independentista.

És més, ha subratllat que Forn no li va dir a ell directament, sinó que va ser en un mitjà de comunicació, que s'havia de facilitar la votació i la participació ciutadana en el referèndum il·legal del passat 1 d'octubre.

Ha indicat que no va haver-hi cap reunió de planificació en relació a aquest dia i ha dit que no va anar a votar.

Finalment, l'ex-director dels Mossos ha reconegut que ell va apostar per Trapero --investigat pels delictes de sedició en l'Audiència Nacional-- perquè fos designat major de la policia autonòmica i que així ho va plantejar a l'ex-conseller d'Interior Jordi Jané, que va declarar aquest dimarts també en el Suprem com a testimoni.

El jutge Llarena conclou aquest dijous la ronda d'interrogatoris a testimonis amb el coronel Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va ser responsable de l'operatiu policial que va operar durant el referèndum il·legal del passat 1 d'octubre.

Es más, ha subrayado que Forn no le dijo a él directamente, sino que fue en un medio de comunicación, que se debía facilitar la votación y la participación ciudadana en el referéndum ilegal del pasado 1 de octubre.

Ha indicado que no hubo ninguna reunión de planificación en relación a este día y ha dicho que no fue a votar.

Por último, el exdirector de los Mossos ha reconocido que él apostó por Trapero --investigado por los delitos de sedición en la Audiencia Nacional-- para que fuese designado mayor de la policía autonómica y que así se lo planteó a exconseller de Interior Jordi Jané, quien declaró este martes también en el Supremo como testigo.

El juez Llarena concluye mañana la ronda de interrogatorios a testigos con el coronel Guardia Civil Diego Pérez de los Cobos, que fue responsable del operativo policial que operó durante el referéndum ilegal del pasado 1 de octubre.