JxCat va postar ahir al registre del Parlament una iniciativa en què sol·licita que s'activi la Comissió del Reglament de la Cambra catalana, i ho va fer en plena negociació per a la investidura de Carles Puigdemont.

La sol·licitud, signada per la portaveu del grup Elsa Artadi i recollida per Europa Press, sol·licita «designar els membres de la Comissió del Reglament» i també que es determini el nombre de membres en cada comissió al qual té dret cada grup parlamentari.

El document registrat no vincula l'activació de la comissió amb la investidura, però en les negociacions per investir Puigdemont com a president es va contemplar una reforma del reglament de la Cambra per tractar d'investir-lo a distància.

JxCat fa el primer pas per activar aquesta comissió, però el reglament de la Cambra recull que la comissió del reglament és «legislativa» (article 60) i que aquest tipus de comissions solament s'activen quan ja hi ha hagut investidura i s'ha format Govern (article 59).

Les úniques comissions que, segons el reglament, es puguin activar sense que hi hagi investidura són les no legislatives, i precisament el dimarts passat tots els grups van pactar fer-ho (a proposta del PSC), però no es va incloure la Comissió del Reglament perquè sí és legislativa.

Ara JxCat, aprofitant que es va demanar activar les comissions no legislatives, sol·licita activar la del reglament; aquesta és una comissió que, segons el reglament, l'ha de presidir el president de la institució, Roger Torrent.

La sol·licitud de JxCat està dirigida a la Mesa del Parlament, en la qual independentisme té una majoria de quatre diputats sobre set, i d'aquests quatre, dos són de JxCat i els altres dos d'ERC.

El precedent

Els grups sobiranistes van apostar per iniciar la legislatura passada amb una proposta de resolució independentista com plantegen fer ara i el Tribunal Constitucional (TC) la va anul·lar després de la impugnació del Govern central.

Llavors, la resolució que va impulsar el Parlament declarava «solemnement l'inici del procés de creació d'un estat català independent en forma de república» i la seva aprovació va suposar l'inici d'un contenciós judicial que ha anat engrossint-se amb les successives iniciatives que han impulsat els independentistes.

El TC ja va advertir llavors els membres del Govern i de la Mesa del Parlament que tenien el deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa relacionada amb aquella resolució o, en cas contrari, tindrien conseqüències penals, com ha acabat ocorrent.

La proposta es va aprovar amb els vots de JxSí i la CUP, i es va fer amb la investidura encallada: JxSí volia investir Artur Mas però la CUP rebutjava aquesta opció i demanava un altre candidat, que acabaria sent Carles Puigdemont. Ara, l'independentisme també estudia començar la legislatura aprovant una proposta de resolució