El president del Parlament, Roger Torrent, va afirmar ahir que, en l'exercici del seu càrrec, defensarà «fins les últimes conseqüències» els drets polítics de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i dels altres tres líders sobiranistes empresonats, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En declaracions als periodistes en sortir del centre penitenciari d'Estremera, on va visitar Junqueras i Forn, Torrent va assegurar que farà «tot el possible» per aconseguir la llibertat dels quatre independentistes que continuen en presó provisional per la seva implicació en el procés sobiranista.
I va asseverar que defensarà els drets polítics dels quatre, encara que es va referir expressament a Junqueras i Sànchez, que són diputats electes al Parlament després dels comicis catalans del 21 de desembre. «Defensaré (...) els seus drets polítics com a diputats perquè puguin exercir lliurement allò que els ha encarregat el poble català», va subratllar.Segons Torrent, aquests drets «no només passen» per poder votar a la Cambra catalana, sinó per poder exercir totes les responsabilitats que comporta ser diputat. Els lletrats del Parlament ja tenen llest l'informe sobre els terminis de la investidura, però esperaran fins avui per lliurar-ho perquè aquest dijous el president de la Cambra, Roger Torrent, es troba a Madrid visitant els presos sobiranistes a la presó. Així ho van explicar fonts parlamentàries, que van detallar que els lletrats tenen previst lliurar l'informe aquest divendres tant a Torrent com a la resta de membres de la Mesa del Parlament.
Amb retard
L'informe havia de lliurar-se dimarts passat, però el seu contingut ha despertat diferències entre els lletrats, que han estat elaborant diverses versions fins a aconseguir-ne una definitiva signada pel secretari general del Parlament, Xavier Muro. El document s'havia encarregat al lletrat major, Antoni Bayona, però el text que va redactar inicialment no va generar consens i es va optar per reformular-ho a través d'altres lletrats.
Tots els juristes (també Bayona) coincideixen que no hi ha hagut una investidura fallida i que, per tant, no ha començat a córrer el compte enrere de dos mesos que la llei fixa com a termini per investir a un candidat abans d'una convocatòria automàtica d'eleccions.
Si bé els juristes estan alineats en la tesi que el temps no corre, divergeixen en si és necessari assenyalar Torrent com a responsable de desbloquejar la situació perquè no s'eternitzi.
Bayona era partidari d'assenyalar vies de desbloqueig i així ho va plasmar en el seu primer informe, però altres juristes no estan d'acord i havien exigit ser menys explícits. Entre les vies de desbloqueig que es proposaven inicialment figurava la d'obrir una nova ronda de contactes amb els grups per proposar un altre candidat que no sigui Carles Puigdemont, o bé comunicar al ple que no hi ha un altre candidat possible i activar així el compte enrere. Abans d'això, també es plantejava esperar al fet que el Tribunal Constitucional (TC) resolgui les al·legacions del Parlament en relació a la investidura de Carles Puigdemont, un termini que es preveu que es dilati diverses setmanes.
