Guinó: «La tramitació de la llei del referèndum va ser poc edificant»

«Tots els grups hem de fer autocrítica, reconec que aquests dies des d'un punt parlamentari van ser difícils», va reconèixer el diputat i alcalde de Besalú a preguntes de la fiscal del Tribunal Suprem i exfiscal general de l'Estat Consolo Madrigal, que en aquests moments li preguntava per les especials circumstàncies que van envoltar l'aprovació de la citada llei, que va ser suspesa pel Tribunal Constitucional.

Entre aquestes circumstàncies estava la publicació de la proposta en l'ordre del dia del Ple sense la necessària signatura del secretari general del Parlament, alguna cosa que Guinó va afirmar que coneixia i que al seu judici feia que la norma «difícilment pogués tenir efectes jurídics». No obstant això, va dir desconèixer qui va donar l'ordre de publicar sense la citada signa

L'expresidenta del Parlament català Carme Forcadell li va dir al jutge, durant la seva declaració en el Tribunal Suprem el passat 9 de gener, que no és delicte exercir el dret d'autodeterminació.

«Excés de zel»

Va admetre que els lletrats de la Cambra regional li van advertir de les lleis que no es podien tramitar per estar anul·lades pel Tribunal Constitucional, però ella al·lega que això ho van fer per «autoprotecció» i per «excés de zel».

Forcadell va dir, durant l'interrogatori que li va realitzar la fiscal Consolo Madrigal, al que ha tingut accés Europa Press, que ella no entenia que el mandat del Tribunal Constitucional pogués limitar la capacitat del Parlament català per debatre i va al·legar que el «Ple és l'òrgan suprem» per decidir el que es debat en la Cambra.

A això va afegir que ella no llegia les iniciatives que es presentaven i que la Mesa els donava curs sense entrar en el fons i sense llegir-les, només si formalment eren correctes.

Però davant la pregunta de la fiscal sobre si hauria donat tràmit una llei que legalitzés l'esclavitud si estava correctament presentada, l'expresidenta del Parlament va al·legar que no ho tramitaria per anar en contra d'un dret fonamental. La consellera de Governació destituïda Meritxell Borràs va admetre que el 26 d'octubre el Govern ja tenia en marxa els preparatius en secret per a unes eleccions al Parlament anticipades. Els preparatius es van fer amb temps perquè els responsables de processos electorals van dir que en els 54 dies legals no hi ha temps de fer tots els tràmits, i es van dur en secret perquè no volien que l'opinió pública pensés que «no hi havia Govern». Els líders de les organitzacions socials Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i altres processaments en la causa que s'instrueix al Tribunal Suprem pel denominat procés van manifestar durant les seves declaracions com imputats en el Tribunal Suprem que tenien el convenciment que la celebració del referèndum de l'1-O seria un nou 9-N, i per això mai van imaginar que es produiria una reacció del Govern espanyol com la que finalment va tenir lloc. El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va dir a la magistrada de l'Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela que la magistrada del TSJC Mercedes Armas va demanar «verbalment» als comandaments policials que havien d'actuar l'1-O que ho fessin amb «contenció i paciència» i garantint en tot moment la «pau social». Així, va defensar la «lleialtat» de la policia catalana a les ordres escrites i verbals de la jutgessa, i posava en dubte l'actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Per la seva banda, l'exconseller de Cultura Santi Vila també va dir a Lamela que ell no va fer cap acte administratiu ni institucional a favor del referèndum de l'1-O, i va dir que la signatura del decret de convocatòria va ser un «acte de suport a la mobilització ciutadana». A més, va afegir que ell va donar instruccions precises al seu equip per no destinar cap euro públic al referèndum.